Parlam amb el director mèdic de l’Hospital de Manacor, Joan Bennàssar (Chacao, Veneçuela, 1962) que ens ha aclarit els dubtes sobre el procés de vacunació i l’estat del nostre sitema sanitari a un any del confinament domiciliari.
Estam en ple procés de vacunació i sorgeixen dubtes sobre les noves vacunes, què opines de les notícies sobre AstraZeneca?
Pens que els organismes sanitaris internacionals estan actuant de forma prudent. Tal com comenta avui mateix l’Agència Europea del Medicament, no s’ha pogut demostrar fins ara la relació directa entre els efectes secundaris que s’estan avaluant i la vacuna d’AstraZeneca. Fins al moment s’han administrat milions de dosi de les vacunes sense demostrar problemes greus més enllà dels que es trobarien a una població general sense estar relacionats amb cap fàrmac. Hem d’esperar els resultats de les avaluacions, i també hem de dir que la velocitat amb què ocorren els esdeveniments a vegades ens sobrepassa, i que a sobrecàrrega d’informació fa difícil discernir els fets realment importants.
Ens estam fent la idea que la Covid-19 no marxarà, creus que estam preparats des d’un punt de vista sanitari per gestionar aquesta realitat?
La Covid-19 ens ha de servir d’avís davant futurs riscos, de com hem d’afrontar les noves malalties emergents. Desgraciadament, aquest no serà l’únic repte; els canvis que la Humanitat en el clima i el medi ambient afavoreixen determinats efectes negatius que no quedaran relegats als simples ecosistemes de llocs llunyans; aquests canvis faciliten que malalties que no representaven un risc per l’ésser humà o que ho feien de forma molt localitzada passin a formar part de l’índex dels manuals clàssics de medicina, i la globalització facilita la seva arribada a ambients que no s’han trobat mai. Tot això ens ha d’ensenyar a ser més flexibles, a crear estructures sanitàries amb organitzacions que es puguin adaptar més fàcilment a les diferents possibilitats. Pel que fa a la Covid-19, hem de seguir atents a l’evolució de la malaltia i aconseguir avançar-nos; el risc de noves soques més perilloses sempre està present, i hem d’intentar que la majoria de les persones estiguin immunitzades.
Què creus que fa falta i quins han estat els punts forts del nostre sistema sanitari?
Pens que ens hem adaptat força bé, encara que amb les dificultats inherents pel que fa a estructures físiques. En el cas del nostre hospital, el seu ús intensiu les ha deixat certament tocades. Si aquesta mateixa situació s’hagués donat amb l’Hospital que volem segurament les dificultats estructurals haurien estat molt menors. Quant al sistema sanitari, la manca de personal per les baixes o el dèficit de determinats professionals a les borses de treball han demostrat ser un risc important que ha deixat nivells assistencials. Un altre aspecte a remarcar és que els sistemes de salut han d’intentar assegurar al màxim l’accés a eines necessàries per poder proporcionar l’assistència cercant una certa independència de terceres parts. Per acabar, no oblidem l’Atenció Primària, que ha de tenir un paper principal en la gestió d’aquesta pandèmia. Es varen fer canvis en l’actuació dels equips per ajustar-se a les noves situacions i ara ha de retornar a la seva activitat habitual.
Se’n parla molt de les seqüeles emocionals de pacients i sanitaris. Quina feina creus s’hauria de fer en aquest aspecte des dels hospitals?
Hem d’afavorir la recerca de solucions pràctiques perquè els nostres professionals puguin tenir el suport necessari. S’han creat línies de treball per aconseguir-ho. L’atenció a la població general és un altre aspecte que implica l’Atenció Primària, evidentment, com primer nivell assistencial. Hem de recordar que hi ha una estructura molt bé organitzada que intenta atorgar responsabilitats i mitjans adequats a cada nivell. S’ha de continuar fent atenció, especialment a les persones més desfavorides i amb altres problemes de salut.
.
