Skip to content

“El seu testimoni i la seva manera d’enfrontar les coses són un regal que podem utilitzar quan no estam bé”

Sergi López (Ciutadella 1976) fa anys que és metge a Portocristo. Ens explica el repte que s’ha plantejat per visibilitzar dotze malalties greus.

Ets metge i t’has proposat, a més d’ajudar els pacients amb la medicina, fer-ho també a través de l’esport. Ens ho contes?
Sí, jo som esportista solidari i també som metge. Com dius, m’agrada ajudar i trob que l’esport és una manera d’estar bé amb un mateix, que és clau per estar bé amb els altres. Com a metge, cada dia veig gent que està malalta i que ho passa malament, i amb aquest projecte m’agradaria que la resta de la gent empatitzàs amb ells, entengués el que senten i com tiren cap endavant. El que faig, idò, és intentar ajuntar les dues coses: per una banda, l’esport, i per l’altra, ajudar a donar visibilitat a aquestes malalties. Per això vaig decidir fer un ironman cada mes, durant dotze mesos, per dotze malalties. El repte és donar a conèixer aquestes malalties greus i les persones que les sofreixen a través del seu testimoni en forma de vídeos. L’objectiu és que se sentin estimades, compreses i escoltades, més reconfortades, i que sàpiguen que no estan soles en la seva lluita. La idea, per tant, és per una banda donar visibilitat a les malalties i per l’altra donar veu a les persones que les pateixen perquè puguin ajudar altres persones que estan passant pel mateix. A més, la seva experiència és un exemple, perquè aquestes persones tenen malalties molt greus i així i tot tiren cap endavant. El seu testimoni i la seva manera d’enfrontar les coses són un regal que podem utilitzar quan no estam bé i que ens serveix per veure el costat emocional de la malaltia, no només les limitacions. És una manera d’empatitzar amb ells i d’entendre la seva malaltia, el seu sofriment i la seva capacitat de tirar endavant.

En aquest sentit, creus que l’objectiu s’està aconseguint?
Jo crec que sí. Som conscient que a aquestes persones, obrir-se a la gent els costa. Expliquen els seus sentiments i com és la seva vida a altres persones que no coneixen a través de les xarxes socials, però ho fan per donar un cop de mà. Ells senten que el seu testimoni està ajudant, i això es veu. També reben els ànims de la gent que està al seu costat i serveix perquè el seu entorn els conegui millor. Una de les preguntes és “per què t’aixeques cada dia?” i a vegades el simple fet d’estar content perquè un pot estar a ca seva ens fa veure que no som conscients que hem de donar gràcies per això o perquè podem menjar o podem beure. És normal que ens queixem, però en veure això, ho relativitzam molt més.

Els vídeos són a les teves xarxes socials?
Exacte, jo deu dies abans de l’ironman cada dia vaig penjant informació sobre la malaltia en qüestió. Intent penjar coses senzilles, el que m’agradaria saber de cada malaltia, i els darrers tres o quatre dies, intent anar penjant video­testimonis de les persones que les pateixen. L’objectiu és que com més persones els vegin, millor, perquè més s’estén el missatge. La gent que vulgui ajudar aquestes persones ho pot fer compartint els seus videotestimonis que trobareu a Instagram (@ra2mir) i Facebook (Sergio López Piqueras).

Quina finestra obre l’esport? Em sembla interessant el factor d’esforç que implica…
Jo som esportista i sé que l’esport va bé per dur una vida sana i tranquil·litzar els nirvis. Generes unes hormones que serveixen per estar bé amb un mateix i a través d’intentar fer coses que són impossibles, es pot demostrar que amb l’esforç es poden aconseguir.

Quins són els pròxims objectius?
Per ara ja he fet deu ironmans. Fins ara hem visibilitzat la paràlisi cerebral, l’ELA, l’esclerosi múltiple, el càncer infantil, l’autisme, les persones trasplantades, el suïcidi, l’Alzheimer, els TCA (anorèxia, bulímia) i l’esquizofrènia. Ja només queden dos reptes. Dissabte que ve, per l’ansietat i la depressió, a Ciutadella; i el darrer pel càncer, aquí a Manacor. Es pot aconseguir un món millor. Sovint ens fixam en les coses dolentes de la vida i si un ajuda al que té al costat, tot això es va escampant i ajudam a fer un món millor.

Back To Top
Search