Skip to content

Una cita europea a les urnes amb ressaca electoral

La primera dada que vull comentar i que m’inquieta és la poca participació que hi ha hagut, com si això d’Europa quedàs molt enfora i no ens afectàs. En el cas de Manacor el percentatge de gent que anà a votar fou del 34,2%, gairebé un terç de l’electorat, mentre que a les Illes va ser del 39,08%; una xifra molt preocupant pel que fa a l’interès de la ciutadania i la representativitat de la classe política.
Com varen advertir molts analistes, era previsible la pujada en nombre de vots i escons de l’extrema dreta: primera força a França i Itàlia, i segona a Alemanya. A Espanya l’opció amb més vots i representants ha estat el Partit Popular amb una millora dels resultats també per a Vox. Però una de les sorpreses de la nit va ser la irrupció d’Alvise Pérez i “Se Acabó la Fiesta” amb tres eurodiputats.
Però qui és Alvise Pérez, que ha aconseguit 800.000 vots amb un discurs a la dreta de Vox? Pérez és una celebritat digital de l’extrema dreta que d’un temps ençà rep l’admiració d’allò que es coneix com a “fachosfera”. És un personatge públic que es va donar a conèixer com a cap de gabinet de Toni Cantó, quan aquest darrer estava a Ciudadanos; però guanyà molta fama durant amb la pandèmia, amb un discurs contundent contra els vaccins, en emprar les xarxes socials com a podi electoral per a un nou referent.
A final de febrer anuncià que es presentava a les europees amb la fórmula d’una agrupació d’electors amb “Se Acabó la Fiesta”. Ha arribat als votants amb un relat conspiranoic, sense haver d’anar a cap debat, fer cap míting ni presentar cap programa; i aquí és on ha trobat l’espai electoral propi amb gent que li ha comprat la seva “veritat alternativa”.
Com podem combatre les mentides de l’extrema dreta? L’expert en aquesta opció política Miquel Ramos diu que amb el Codi Penal no n’hi ha prou i proposa que s’ha d’invertir a educar com informar-se, prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís real amb la convivència i la salut democràtica; i això passa per no permetre l’odi i la mentida. També fa una crida perquè facem costat als mitjans independents, que no depenen de grans capitals, no estan lligats a poders econòmics ni tampoc vinculats a partits polítics.
Una altra de les conseqüències del 9J ha estat la dimissió de Yolanda Díaz dels càrrecs orgànics de Sumar, una plataforma molt personalista sorgida a l’esquerra del PSOE que pivotava damunt la ministra de Treball, amb molt poc arrelament territorial, com es demostrà a les eleccions de Galícia, Euskadi i les europees; amb un enfrontament directe amb la gent de Podem, que ha aguantat dignament l’envit de les europees amb Irene Montero. Una vegada més, els efectes de la divisió de l’esquerra.
La caiguda lliure de Ciudadanos. Amb la cita a les urnes del 9J ha acabat d’estirar els potons aquella plataforma amb ínfules progressistes nascuda a Catalunya en contra de la normalització lingüística del català i que el 2017 va arribar a ser primera força al Parlament del Principat. És un consol i un autèntic descans per a l’esperit que personatges com Cañas, Cantó, Arrimadas, Rivera, Bauzá i tants altres deixin d’ocupar un espai en l’escenari polític, que alguns analistes consideren els primers a dur la crispació als Parlaments autonòmics i al Congrés de l’estat. Malgrat la desfeta dels taronges, la llavor malauradament ha deixat els seus continuadors.
Back To Top
Search