skip to Main Content

El teletreball, un model en transició

Parlam amb diverses persones sobre la seva experiència amb el teletreball, una realitat accelarada per l’aparició de la Covid-19 i que es troba en ple procés d’adaptació en alguns àmbits laborals.

“Una feina que dura cinc minuts a l’oficina en dura quinze a casa”

Joan Galmés treballa a la gestoria Llorenç Riera d’assessorament laboral per empreses i treballadors. Actualment, gran part de la seva feina es dedica a gestionar els ERTO. Un detall poc conegut és que les gestories formaven part de les activitats essencials que durant el confinament es mantenien actives i l’oficina va romandre oberta pels treballadors però tancada al públic. “Nosaltres -afirma Galmés- anàvem a fer feina perquè havíem de donar resposta a les empreses que havien tancat”. Una vegada passat el confinament, l’empresa ha dut a terme un procés d’organització del teletreball, però que, a hores d’ara, no ha implementat. És una alternativa que han provat i que podran fer servir en cas de possible confinament domiciliari general o específic en cas de positiu. Pel que fa a la conciliació, Galmés afirma que “és més bo de fer conciliar la vida familiar dins l’oficina que a casa” i de fet, és més còmode i àgil perquè hi ha el material i no tantes distraccions. “Una feina que dura cinc minuts a l’oficina en dura quinze a casa”, conclou Galmés.

“Fent feina a ca teva no desconectes tant com quan ets a l’oficina però et permet conciliar”

El periodisme és un àmbit laboral dinàmic i una mica frenètic, les notícies volen dins l’era de la informació i periodistes com Rosa Ferriol del Diario de Mallorca dediquen moltes hores a cercar-les, conèixer-les i informar-ne a la població. En el seu cas, Ferriol viu a Sant Joan i combina el treball a casa i a l’oficina, ubicada a la plaça de Sa Bassa de Manacor. Entre altres coses, s’encarrega de cobrir notícies de Llevant, Migjorn i el Pla. Quan va començar el confinament al març, va adequar el seu ordinador per tal de poder fer feina des de casa. Com explica, aquesta combinació equilibrada amb el teletreball es va adaptant a les necessitats del dia a dia. Segons explica Ferriol, ha permès reduir el nombre de desplaçaments, l’horari és més flexible i permet millorar la conciliació laboral i personal, “fent feina a ca teva -comenta Ferriol- no desconnectes tant com quan ets a l’oficina, però et permet conciliar”. A més, lamenta la pèrdua de fluïdesa en la comunicació amb els companys i la quotidianitat de l’oficina.

El rendiment de treball no és el mateix dins l’estudi amb la resta de companys que a ca teva tot sol”

Jaume Juan és interiorista i treballa a Ideograma, un estudi de disseny gràfic i d’interiors. La seva oficina està integrada pels dos socis, un contractat en pràctiques i una altra part de coworking on treballen altres professionals. Una vegada es va decretar el primer confinament, van haver d’agafar el seu material per continuar a casa. En un principi “les reunions o l’atenció amb els clients -comenta Juan- es va haver d’ajornar”, però, més endavant “ens van permetre, a través d’un permís, visitar obres i clients”. Pel que fa al teletreball, comenta que “jo vaig decidir ser autònom per poder tenir llibertat i adaptar la meva feina a uns horaris per cuidar de familiars o dels al·lots” però, de la mateixa manera que Joan Galmés pensa que “el rendiment de treball no és el mateix dins l’estudi amb la resta de companys que a ca teva tot sol”. La tendència, segons Juan, és reforçar el teletreball, però creu que cal també separar els àmbits i reforçar que la gent surti de casa per fer altres activitats.

“La conciliació és l’avantatge més gran que té el teletreball i sobretot si és combinat”

Maria Bel Pocoví és una manacorina instal·lada a Alaró i la cap del Servei de Comunicació Externa de la UIB. En el cas de la Universitat, s’ha implementat una modalitat de teletreball que combina un horari laboral a l’oficina i a casa. Segons Pocoví, el teletreball presenta desavantatges si tenim en compte el treball en equip dins l’àmbit de la comunicació. “Som cinc a l’oficina, explica Pocoví, i estàvem acostumats a fer feina junts, veure’ns en qualsevol moment i resoldre imprevistos”, el distanciament pot dificultar la fluïdesa del treball, a més, afirma que “organitzar l’equip i mantenir la motivació és més complicat”. Així i tot, dos dies a casa i tres a l’oficina fan possible una bona conciliació familiar i una millora de la qualitat de vida, “la conciliació és l’avantatge més gran que té el teletreball i sobretot si és combinat”, diu Pocoví, afirmant que aquest és un model que s’està adaptant progressivament a la realitat laboral que, ara mateix, s’entremescla més encara amb la familiar i personal. “La covid ha posat damunt la taula que el teletreball és una opció molt vàlida”, destaca Pocoví, però cal resoldre els problemes que van sorgint a l’hora de convertir una part de ca teva en l’oficina, un acomodament diferent segons les possibilitats de cada un.

“Anar a l’oficina t’ajuda a fer vida social”

Joan Miralles és administrador de sistemes a l’empresa ConectaBalear i s’encarrega de fer el manteniment dels equips informàtics (hardware), els programes (software) i sistemes operatius per tal que la xarxa d’internet pugui arribar als seus usuaris. El confinament va obligar a l’empresa a organitzar i implementar el teletreball en qüestió de pocs dies, però, com comenta Miralles, “un 90% del treball ho podia fer des de casa, però l’altre 10% és el manteniment del hardware i m’obligava a desplaçar-me”. Per altra banda, el teletreball també permet no aturar la teva activitat en cas de positiu o contacte estret amb una persona contagiada. Cal dir també, que el temps de primer confinament va ser un temps de molta feina, “hi va haver una mica més de trànsit que habitualment, però es van posar més màquines per sostenir la xarxa”, explica Miralles. Pel que fa al teletreball, reconeix que els seus pros i contres “depenen molt de les circumstàncies de cada un”. En el seu cas, el breu desplaçament cap a la feina i la preferència per mantenir l’àmbit de l’oficina fan que es decanti per separar clarament la llar de la feina. En la seva experiència, diu que amb el teletreball “hi havia dies que no sortia de ca nostra” i, per tant, prefereix desplaçar-se, ja que “anar a l’oficina t’ajuda a fer vida social”.

 

 

 

 

 

 

 

“Un dia o dos a la setmana me pareix una bona formula”

En poc temps, l’associació ALAS d’atenció i suport de persones afectades pel virus de la sida també es va haver d’adaptar al teletreball, obligat pel confinament domiciliari i a les necessitats dels seus usuaris. Marta Morales treballa a l’associació i fa tasques d’acompanyament i assessorament, combinant hores a casa a Porto Cristo i a l’oficina de Palma. “Sempre he fet atenció presencial, però una vegada va venir el coronavirus vam canviar”, sobretot, diu Morales, considerant els problemes específics d’alguns usuaris, ja que “tenen les defenses molt baixes i clar, no volíem posar a ningú en risc”. A partir d’aquí, es va fer atenció en línia a través de videoconferència, “també fèiem trobades virtuals”, recorda Morales. Pel que fa al teletreball, comenta que “no rendesc tant i estic fent més hores de feina” i de fet va haver de marcar-se unes hores concretes al dia per treballar. L’àmbit de feina, com en el cas de Joan Galmés i Jaume Juan, és complicat dins la llar. “Un dia o dos a la setmana -conclou Morales- em pareix una bona fórmula”, el teletreball -segueix- “té certs avantatges perquè redueix els temps de desplaçaments o permet una flexibilitat horària que dóna més llibertat” però, també afirma que la presencialitat en l’oficina afavoreix una atenció més propera als usuaris.

Back To Top
×Close search
Search