“El voleibol és un joc en què tenir una mínima tècnica influeix molt en el resultat”

Xavier Isern (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és l’entrenador del Cafè Es Pop CV Manacor, equip que ha aconseguit l’ascens a la màxima categoria de vòlei femení. Parlam amb ell sobre el seu primer any dirigint l’equip femení a qui atribueix tot el mèrit d’una temporada d’èxit.

Text: Dani Gómez

Com valorau aquesta temporada d’ascens a 1era Nacional?
Quan vaig agafar aquest equip només coneixia dues o tres jugadores i així com començàvem a entrenar vaig veure que hi havia molt de nivell. El voleibol té un problema i és que és un esport molt tècnic. A diferència del futbol que pots estar 90 minuts fora fer un gol, has de fer com a mínim 75 punts i has d’evitar que te’n facin. El més complicat de l’entrenament és ensenyar la tècnica del vòlei. Afortunadament, les jugadores ja disposaven d’una bona tècnica i no havies de perdre molt el temps en reforçar aquest aspecte.

Quina ha estat la fórmula del vostre èxit? No heu perdut cap partit…
En aquesta lliga hi ha fins a tres nivells de joc. Hi havia equips bastant fluixos, equips normals i equips molt bons. El voleibol és un joc en què tenir una mínima tècnica influeix molt en el resultat. El joc depèn de la decisió que prens en cada moment, has de ser molt precís i has de prendre les decisions encertades per a poder guanyar, això és el que feien elles.

Quins punts forts té l’equip?
La base que dúiem de tècnica era brutal, no fallàvem, i el contrari havia de cercar-se molt la vida per fer-nos punts. A més, les jugadores, a diferència dels homes que he entrenat i que pareixen més disciplinats, escoltaven molt bé les instruccions, recordaven el que havien de fer. Dins l’equip hi ha una jugadora amb experiència a la superlliga, una altra que ha jugat a campionats d’Espanya de nivell cadet i una altra ja jugava en l’àmbit nacional a Catalunya.

Què reforçareu de cara a la pròxima temporada?
El problema que hem tengut enguany és que la plantilla sènior era curta. Realment només hi havia 7 sèniors quan en juguen 6 a cada partit. Havíem de mester juvenils i cadets. Fer equilibris dins una lliga que està dins la mateixa zona no passa res (en l’àmbit autonòmic), però a escala nacional és difícil de gestionar per mor del temps. El primer problema que tenim és trobar almanco 10 jugadores sèniors que puguin fer un equip sènior. Això vol dir que hem de cercar jugadores que puguin venir a entrenar fins a tres dies per setmana, clar, estam enfora de Palma i jugadores d’aquest nivell a la zona de llevant no n’hi ha moltes.

Quins objectius us marcau per afrontar la lliga Nacional?
Depèn de si conservam les jugadores, del nivell dels equips nacionals… És complicat. Ara mateix no ens podem fixar cap objectiu del qual hem de fer a la lliga, hem d’anar partit a partit i intentar sumar el mínim de victòries suficients per a mantenir la categoria. Una vegada tenguem aquest objectiu, llavors podem anar cap al següent que seria ficar-nos entre les cinc primeres i depèn de com anam assolint els objectius pensam amb els següents. De moment, l’objectiu principal és mantenir-se.