El voluntariat, clau pel comerç just

Mary Oliva, coordinadora de la botiga Casal de la Pau – s’Altra Senalla, i Elisabet Vaquer, educadora, expliquen com funciona actualment la tenda i quines són les mancances que hi troben.

El camí perquè el comerç just s’assentàs a Manacor ha estat marcat per molts alts i baixos. S’han hagut de fer moltes passes per poder tenir la botiga del Casal de la Pau – s’Altra Senalla en les condicions que la tenen ara, tant en el sentit de poder tenir tres persones contractades com de la quantitat de productes que ofereixen. Mary Oliva és la coordinadora de la tenda i és un dels testimonis directes de com funciona aquesta. “Hi ha mesos i dies més fluixos que altres”, afirma. I observa que “hi ha punts de l’any en què la gent torna més solidària, com és per les festes de Nadal i quan acaba el curs escolar, però cada dia hauríem de pensar amb comerç just”.

Amb tot, destaca que els voluntaris són imprescindibles perquè el comerç just pugui continuar sent una realitat. Oliva explica que sense ells no subsistirien, ja que “les botigues no són sostenibles per si mateixes en el sentit que s’ha de pagar un lloguer, productes, electricitat i hem de dur la comptabilitat”. El voluntariat fa molta feina per sensibilitzar i conscienciar, però també despatxant, col·locant els productes i gestionant les xarxes socials. En aquests moments hi ha unes 10 persones voluntàries fixes amb torns establerts a la botiga i una vintena que col·laboren de manera puntual. I aquesta “família” que han creat és d’una de les coses de les quals estan més orgullosos d’aquests 25 anys. De fet, Elisabet Vaquer, educadora de l’associació, apunta que “hi ha un alt grau de confiança”.

Pel que fa als voluntaris fixos, Oliva i Vaquer destaquen que “són gent que té temps lliure per poder dedicar-se a això i la majoria són jubilats, també alguns estudiants”. L’educadora de s’Altra Senalla, però, recorda que són “víctimes de la crisi del voluntariat”, un fet que els fa dubtar de si hi haurà relleu generacional. Ara bé, saben que tenen el potencial suficient per a superar qualsevol crisi.

Referent a la manca de voluntaris, Vaquer, que té relació directa amb l’associacionisme juvenil, apunta que opten “per temes que els couen més, com l’ecologia o el feminisme, sense entendre que el comerç just ja fa feina amb això; no s’adonen que estam ajudant a les pageses d’una altra part del món, a què la dona tengui drets laborals, a què la nina vagi a escola, que no hi hagi cap infant en explotació laboral i que hi hagi sous justos”.

Una clientela que es fidelitza

Les dues destaquen que la clientela es va fidelitzant, ja que es manté la inicial i, a poc a poc, es va ampliant. “Són persones amb perfils molt variats, els que són clients des del principi tenen una consciència molt clara d’apostar pel comerç just, també tenim compradors que cerquen la qualitat del producte i després hi ha els que arriben des dels centres educatius, on feim molta feina de visibilització”, detalla l’educadora. Així mateix, posen en relleu que també s’hi acosten molts estrangers.

El conjunt de compradors té al seu abast “alimentació, bijuteria, roba i artesania”, enumera la coordinadora de la botiga. Uns articles que provenen de països en vies de desenvolupament, com pot ser l’Índia o Bangladesh.

Des de Manacor, explica Oliva, fan feina amb distribuïdores concretes, com pot ser Intermonoxfam. Són aquestes qui realment treballen de manera directa amb la producció local dels països en vies de desenvolupament.