Eleccions sindicals a l’ensenyament i altres herbes

Indigneu-vos. Pep Barrull

El passat dia 1 de desembre tengueren lloc eleccions sindicals a l’ensenyament, essent un fet absolutament normal que cada certs anys els treballadors/es escullin els seus representants, però una sèrie de qüestions les feien especials. Irrompia un nou sindicat, SIAU i calia veure si aquest fet suposava canvis respecte al 2018. I sí, SIAU ha irromput amb força, 8 delegats, i tercera força representativa (tot i les travetes sofertes per altres sindicats per evitar que es pogués presentar, sobretot a Menorca, i és aquí on hem de dir que no tot s’hi val). Veurem, i jo crec que sí, que hi ha un abans i un després. Passem a analitzar els resultats tot comparant-los amb els que es produïren el 2018.
L’STEI continua sent la primera força amb 29 delegats, però n’ha perdut 9 i 1011 vots (pràcticament un 30% manco). És evident que amb aquesta patacada haurà de fer autocrítica i posar damunt la taula negre sobre blanc, molts anys monopolitzant la representació del professorat i pel camí anar perdent bous i esquelles en la lluita sindical i la defensa dels interessos del professorat enfront de l’administració. I és aquí on sembla grinyolar el seu paper, massa proper a la Conselleria, molt poc crític i reivindicatiu (el seu paper en la llei d’educació, de manera clara davant la implementació de la nova llei educativa, tard i malament, forçat per diferents claustres que exigien la paralització de la seva aplicació (Catalunya va decidir ajornar-la un curs i donar temps al professorat per adaptar-s’hi). Molt de cofoisme i de sentir-se imbatible, més preocupat per disposar del màxim d’alliberats sindicals que d’escoltar el professorat i exigir al poder.
ANPE conserva la segona posició i incrementant la seva representació fins als 19 delegats, amb un guany de 7 i 347 vots més. Ha realitzat una campanya molt a l’americana (arribava Donald Trump?) i amb molts mitjans econòmics, presentant-se als centres amb coques de tota mena, xocolates, marxandatge i molts de doblers. Certament, no actua com a sindicat reivindicatiu i lluitador, no és la seva característica.
SIAU, tot i no existir i no tenir ni delegats ni alliberats ha irromput amb força, 8 delegats i representació a totes les Illes, amb 723 vots. En la seva presentació deixava clara la seva voluntat de recuperar el “sindicalisme” com a senya d’identitat, de defensar el professorat i d’allunyar-se del poder i no ajupir el cap davant la Conselleria (més d’un càrrec polític d’aquesta va tenir forts mals de ventre). És una porta a l’esperança, però el dia a dia el posarà al seu lloc. Per cert, estem a l’espera de l’anunci que ha fet “d’informacions molt dures”, entenem que seran denúncies contra qualque sindicat pel seu paper.
I per ordre, UOB amb 11 delegats i 714 vots, havent-ne perdut 305. UGT amb 9 delegats, guanyant-ne 1 i perdent 16 vots, amb un total de 572. Alternativa amb 5 delegats, perdent 269 vots respecte als 479 que tenia i 4 delegats manco. CCOO que perd 286 vots dels 455 que tenia i un total de 6 delegats, perdent-ne 3. I aquest és un cas claríssim de portes giratòries, de plegar-se a qui tè el poder, el seu secretari general és de fa 4 anys el director general de Formació Professional. Per fer-s’ho mirar. I finalment CSIF, 59 vots i 2 delegats. Ara caldrà veure si SIAU obliga l’STEI a un canvi d’estratègia i recuperar allò que ha perdut.
I ara permeteu-me uns breus comentaris respecte al govern municipal de l’Ajuntament de Manacor. L’altre dia, passant per la plaça Ramon Llull (un espai que havia lluït) vaig observar l’absoluta deixadesa d’aquesta. Com és possible aquest abandó? Cap manteniment de l’espai públic (igual passa a Porto Cristo). Està ben clar que als regidors/es responsables els agrada més fer grans obres, remodelar i refer de bell nou els espais que mantenir-los. És com si a casa tenguéssim goteres al menjador, a les habitacions, etc. i en comptes de revisar la teulada decidíssim pintar la façana o fer la porta nova. Ara ja està clar, les obres a la primera línia del Port acabaran el 2023, tampoc sabrem si es podrà circular, hi haurà limitacions horàries, el transport públic hi podrà passar, etc. No hem vist que el govern presenti un pla d’emergències per si hi ha necessitat El Port té dues entrades i dues sortides), tancat Bordils només en queda una per entrar i sortir.
I ara és el moment de desitjar a la revista, als seus lectors, també a l’Ajuntament i tots els conciutadans/es unes bones festes i que el 2023 sigui venturós.