skip to Main Content

Elionors diverses

Sebastià Vidal-Joan

A la foto de portada: Elionor d’Arborea mostrant la Carta de Logu, usada a Sardenya durant més de 4 segles.

Elionor, pronunciat també Elianor, encara és viu en alguns indrets de Mallorca, però a la majoria de llocs va de rota batuda. Possiblement és a la Pobla i Muro on encara trobam dones que duen aquest nom. Hi ha hagut Elionors ben famoses, no tan sols al nostre país, sinó a tot Europa. Elionor d’Aquitània entra dins la història el diumenge 25 de juliol del 1137, quan, a la catedral de Bordeus es casa amb Lluís, hereu del regne de França, el futur Lluís VII. Els dominis d’Aquitània superaven, ben segur, els de França en aquella primeria del s. XII. Però més que les propietats, la raça d’on provenia la bella dama era prou més interessant que la del novii. L’avi d’Elionor fou Guillem IX d’Aquitània, més conegut com a Guillem el Trobador, autor de poemes eròtics, alguns d’inspirats en una de les seves amants, de nom Dangerosa.
Elionor tampoc no cedia a les convencions, acompanyà contra tot consell el seu marit a les anomenades croades – recordem que allò del 1936, el cop d’estat dels militars traïdors, també prengué aquest nom – i recorregué Palestina. La calor, sens dubte, el feu avorrir el rei francès i se’n separà. Per als poderosos sempre ha estat fàcil anul·lar matrimonis. Finalment es tornà a maridar, aquest cop amb el rei d’Anglaterra, Enric II, amb qui també s’enfrontaria, fet que li va costar 15 anys d’empresonament.
Una altra Elionor, en aquest cas de Castella, fou la primera dona de Jaume I. Les noces foren a Ágreda, Camino Soria, el 1221. El rei femeller considerà que no podien seguir junts per raons de parentiu, untà les corrioles que calien i el matrimoni fou anul·lat, però en una meravella de filigrana, es reconegueren els drets del seu fill Alfons. N’Elionor prengué els tapins i es retirà al costat de sa germana Berenguela. Totes dues contemplaren els freds hiverns castellans des del monestir de Las Huelgas, a Burgos.
Passem a una de les Elionors més interessants de la Mediterrània. Elionor d’Arborea, en sard Elianora di Arbarèe, va néixer a Molins de Rei el 1340. En aquella època la corona catalanoaragonesa feia avant cap a l’orient mediterrani. Sardenya, Sicília i l’antiga Magna Grècia estarien lligades durant segles als nostres destins. No sé si li podem atribuir una mena de sentiment sardista o simplement una ambició política considerable. La qüestió és que començà a enfrontar-se al domini català de l’illa de Sardenya. Estires i amolles feren que durant un temps fos jutgessa de Sardenya, o sigui la màxima autoritat de l’illa. Durant aquest temps feu redactar la Carta de Logu – la podeu trobar en sard a la xarxa – considerada avançada per la seva època, amb moltes sàvies disposicions sobre l’agricultura i especialment la ramaderia, on també apareix ben reconeguda la figura jurídica de les dones, i on apareixen algunes disposicions de protecció d’animals salvatges, com és ara alguns rapinyaires. Per això hi ha una espècie de falcó, que coneixem com a falcó marí o falcó de la reina, batejat com a Falco eleonorae pels ornitòlegs. Per cert, l’illot de la Dragonera n’és la principal colònia de la Mediterrània occidental.
Crec que podem acabar amb una altra Elionor, més desconeguda, n’Elionor Cervera Melis, gabellina que es casaria amb en Joan March, Verga. El malnom no està gens malament. La vida d’aquesta dona solucionaria la vida de qualque guionista per a sèries de televisió o de Netflix, crec que passaria davant les turques o les veneçolanes. No sé si els seus hereus farien retirar la filmació o bé en comprarien tots els drets. Ja hi ha un precedent amb el seu home, quan impedí la distribució del sobrevalorat llibre de Benavides, El último pirata del Mediterráneo.

Back To Top
Search