skip to Main Content

Els Al·lots de Llevant es tornen a enfilar

Torres de set i pilars de quatre, entre altres, es formen de nou a Manacor amb l’objectiu primer de celebrar la Diada castellera en menys d’un mes.

Fa just dues setmanes que els castells han tornat a Manacor. Els Al·lots de Llevant reprenen l’activitat després de quasi un any i mig aturats per mor de la pandèmia.

A poc a poc, tot torna a la normalitat. La cap de la colla, Neus Barceló, explica que el retrobament del grup al primer assaig va ser “molt emocionant”, especialment perquè “hi havia persones que feia dos anys que no vèiem”. Una cita que qualifica de “bastant positiva, ja que la gent ha respost molt bé”. A més, explica Barceló, que no tenien les expectatives tan altes en quanta a participants.

Amb tot, ha quedat patent que els castellers i castelleres formen “una família que fa pinya”. I és que ni els confinaments ni les dificultats sociosanitàries han romput el vincle creat al si de la colla aquests darrers 25 anys.

Canvis protocol·laris

Els assajos, però, no són com eren abans de la Covid. Per començar, entrenaven dos dies a la setmana durant una hora i mitja. Ara, ho fan només seixanta minuts els divendres. “És tot com a molt experimental”, comenta Neus Barceló.

Ara bé, el nombre de participants no ha decaigut. “Fa mal dir quants som, però regularment, a aquests assajos, hi hem pogut assistir entre 40 i 50”, comenta. Més o manco són els mateixos que hi havia abans de la pandèmia. Tot i això, troben a faltar algunes persones que sempre hi anaven, però des d’Al·lots de Llevant entenen que poden tenir por i estan una mica a l’expectativa de veure què passarà els mesos que venen.

I aquest és un dels motius que els ha conduït a marcar-se per objectiu a curt termini demostrar que enfilar-se per fer castells és segur. Per això, però, s’han establert algunes normes. Per una banda, els i les participants estan obligats a portar en tot moment una mascareta FFP2 i els hi demanen que tinguin la pauta completa de la vacuna contra la Covid. En cas contrari, han de presentar una prova negativa d’antígens per poder assajar.

Així mateix, han eliminat el descans del qual gaudien, ja que aquest era un moment que donava peu a llevar-se la mascareta. També recomanen als i les integrants que vagin vestits des de casa, tot i disposar d’un espai per canviar-se al local.
Per tant, es limiten a “entrar, fer els castells i partir”. Una manera d’evitar possibles contagis.

Impacte tècnic

Després d’incomptables vegades de pujar torres i pilars, inevitablement, han adquirit una tècnica. I la dominen. Però aquesta aturada obligatòria ha tengut un impacte negatiu. “Ha passat factura, sobretot amb els més petits”, confirma la cap de colla.
És més, després de tants mesos sense assajar hi ha infants que no saben on s’han d’ubicar: no han après noves posicions i ara han crescut. No és el mateix i no poden fer el que feien abans, explica. Amb tot, Barceló avança que arreglaran “la part de dalt” dels castells i així podran tornar al nivell del qual gaudien el març del 2020, abans de suspendre l’activitat.

És bo recordar que haver estat uns mesos aturat, evidentment no equival a haver oblidat tot allò après. Si no que, simplement, no han practicat i ara han de reprendre el fil al mateix punt on l’havien deixat. “No serà començar de zero, ja que la tècnica al tronc la tenim més o manco controlada, el que realment costarà una mica més d’esforç serà el pom de dalt”, afirma.

A propòsit d’això, diferencien molt el que és la cohesió de grup de què és la manera de fer castells. Perquè assegura que “en l’àmbit tècnic és un altre tema, ja continuam fent estructures, però fa mal tornar a envestir”.

Objectius més modests

Neus Barceló posa de manifest que ja amb condicions normals hi ha molta diferència de fer un castell de sis a fer a un castell de set, que té més complexitat. Per això, consideren que si enguany, a la seva Diada, aconsegueixen aixecar una torre de sis, “ja serà tot un èxit”. Amb tot, assegura que un dels objectius pel pròxim 16 d’octubre és fer dos pilars de quatre i un castell. “Si en podem fer més, bé, i si no, paciència”, afirma.

Més enllà d’aquesta jornada no tenen molt clar quin futur els espera. “Anam dia a dia”, assegura. I és que “la setmana passada, la coordinadora de colles va donar el sus als assajos de 160 persones a Catalunya, el que ens dona més marge: si es reprèn allà, aquí és més fàcil continuar”, comenta. Per “no se sap que passarà”.

La Diada

La primera cita dels Al·lots de Llevant és la Diada del mes que ve. Els esforços es dirigeixen cap allà, tot i que encara no és del tot cert que la puguin celebrar. “S’ha d’acabar de fermar, però la intenció hi és”.

En tenen moltes ganes. “Crec que serà molt especial”, aventura Neus Barceló. I n’està completament segura que “en l’àmbit tècnic no serà el mateix que els anys anteriors”. Això sí, afegeix que “per la part emocional i personal serà més important, perquè formarà part de la represa, de poder dir que som aquí i ara”.

Back To Top
Search