skip to Main Content
“Els Al·lots Ho Han Duit Més Bé, Sa Mare No Tant”

“Els al·lots ho han duit més bé, sa mare no tant”

Els infants i joves han estat uns dels grans damnificats d’aquest confinament. Concebuts com a element de contagi, han hagut de romandre reclsoso a casa de forma estricta. I a més, amb la tasca de l’escola per fer. Tot plegat ha suposat canvis en les rutines familiars.

Maria Garau és mare de na Martina, de deu anys i alumna del CP Es Canyar; i de n’Ignasi, de 6 anys i alumne del CEIP Sa Torre.

“Jo feia teletreball i son pare cada dia sortia a fer feina”, diu. La solució no sembla senzilla, però hi és. A Maria no li ha quedat més remei que quedar amb els al·lots i compaginar la seva feina amb les obligacions escolars dels infants.

“Al principi miràvem de seguir uns horaris, però com que això s’ha allargat molt ells han canviat els seus hàbits: ara es colguen més tard i també s’aixequen més tard”.

En parlar d’organització, Maria Garau conta que “els dematins feim més tasca i els horabaixes els dedicam més a l’oci”. En aquest sentit, diu Maria, “hem estat molt estrictes i quan estàvem confinats ni ells ni jo vàrem veure el carrer de totes les setmanes. Son pare era qui se’n cuidava d’anar a fer la compra, ja que sortia per anar a fer feina”.

Maria Garau reconeix que les primeres setmanes “ells estaven molt tranquils. Hem fet moltes receptes de cuina de coses que els agradaven molt a ells, com ara pizzes, coques i altres coses de rebosteria. Per a ells han estat com unes vacances rares”.

En parlar de l’escola Garau recorda que “hi ha hagut molts de pares que deien que els seus fills tenien molta feina. Els nostres no. Els dilluns miràvem la web de l’escola o el drive per saber les tasques que hi havia per fer. “Na Martina, que és més gran les havia de lliurar per correu electrònic. Ella va presentant les tasques i li contesten si ho du bé o no, o si li falten coses per entregar”. En canvi n’Ignasi tenia coses més lúdiques, ho podia fer tot jugant”. En cap cas, però, diu sa mare, “no han estat unes tasques impossibles d’acabar. Ho han fet molt bé, a l’escola, i els nins ho han duit bé”. Les tasques s’han complementat amb videotelefonades amb els tutors i també amb els diferents mestres. Tot i això Maria es queixa que, a casa “ha estat més complicat fer feina amb ells que no a l’escola”.

“Sé que a altres cases hi ha hagut més geniades del que és habitual per part dels infants, a ca nostra no. És ver que no som una mare pausada, i a ca nostra hi sol haver crits. Però ells no ho han duit malament. Així mateix els vespres s’ha conegut un poc que estaven més actius i que necessitaven haver sortit un poc a gastar energia. Es pot dir que els al·lots ho han duit més bé. Sa mare no tant”, diu rient Maria Garau.

Pel que fa a les pantalles, Maria Garau reconeix que “no els hem posat limitacions. Els dematins sí, perquè havien de fer la feina, però l’horabaixa els hem donat més llibertat, però també estaven entretenguts fent cuina o qualque altra manualitat”. Ara, diu Garau, “ella ja ha començat a dir que enyora l’escola. Ell, encara no”.

Back To Top
×Close search
Search