Antònia Roig (Ca n’Antònia i Minimón): “Ja no tancam els migdies”
No en té cap dubte: “Els darrers tres anys s’ha conegut, i molt, l’afluència de turistes. Nosaltres ara a Ca n’Antònia ja no tancam els migdies, perquè veim que només passen una vegada per davant la botiga, i moltes de vegades és en aquesta hora”. Antònia Roig és la propietària de la botiga Minimón i també de Ca n’Antònia, a la plaça de Weyler. Explica que de les 12h a les 18h hi ha molts de turistes, però el vespre hora de sopar també n’hi ha. Per a Roig, “l’habitatge vacacional ens ha duit això, amb un potencial mitjà-alt. Per a aquesta comerciant, “solen se grups d’amigues, quatre matrimonis, gent d’una edat entre 40 i 55 anys que es veu que tenen gastera”. Ara bé, no tot són flors i violes. Roig insisteix que “s’hauria de fer una inversió perquè tots els carrers del centre fossin bons”. Per a ella, la distribució de les cadires a les terrasses de la Bassa condueix la gent cap a la plaça de Weyler, cosa que abans no passava. Roig recorda també que “es feren 24 reunions per arreglar la plaça i tot ha quedat en paper banyat”. Finalment, Antònia Roig comenta que els turistes que venen solen ser alemanys, suecs, suïssos, però també molts de francesos, que venen els dilluns del Castell dels Hams. Per Roig, “abans vivíem dels hiverns i ara vivim dels estius, i això hi ha gent que encara no ho veu”.
Joan Febrer (Sa Bresca): “Enguany el turisme no va bé”
“Els altres anys anava millor, però enguany el turisme no va bé. Diuen que ha baixat un 35% respecte de l’any passat, i és ben coneixedor”. Joan Febrer és el propietari de Sa Bresca. “És un turisme de gent que lloga cases, també en ve qualcun d’hotel, amb polsereta, però no tants”. Febrer es queixa de la imatge que dóna Manacor: “La plaça està molt degradada i bruta, i això no ajuda gens”. Els dies de més afluència turística solen ser, no obstant això, els dilluns i els dissabtes. De totes maneres, diu, “aquí un ciri no se’l poden endur, però sí que compren senallons, teles, elements de decoració…”. L’afluència turística coincideix sempre amb les hores que envolten les menjades, els migdies de 12 a 14h i els vespres a partir de les 18.30h. Febrer té clar que per potenciar aquest tipus de turisme, “s’hauria de llevar el tot inclòs, i afavorir el turisme de lloguer residencial, a banda que el centre hauria d’estar més curiós i més net, i oferir aparcament gratuït a determinades hores del dia”.
Antònia Miquel (Swing): “S’hauria de fer més publicitat”
Fa cinc anys que Antònia Miquel regenta la botiga Swing. Els darrers anys el turisme, diu “ha estat més dolent, els primers era més bo”. Sol ser gent, diu Antònia Miquel, “de mitjana edat, famílies, que es veu que venen de lloguer vacacional”. Quan parla de la relació entre Manacor i els turistes diu que “vénen i molts de pics no saben que es trobaran, i queden sorpresos de veure que a Manacor hi ha molta tenda bona, tenda multimarca… no ens sabem fer propaganda, n’hauríem de fer més”. Per a Antònia Miquel, un turisme així no fa mal a ningú, “són gent molt tranquil·la, que no massifica, que no fan trull, molt familiars”. Finalment a l’hora de pensar què més li falta a Manacor per poder atreure nova clientela turística, Antònia Miquel no dubta: “Hi fa falta qualque hotelet o casa de deu o dotze habitacions, perquè al turisme d’ara li agrada molt l’interior de l’illa”.
Biel Fuster (Joieria Universal): “Tothom se n’ha pogut beneficiar”
“Els darrers quatre o cinc anys han estat molt positius i se n’ha beneficiat tothom, tant els comerciants com els restaurants”. Biel Fuster, propietari de la Joieria Universal, creu que el turisme que ve és “de mitjana edat, i segurament procedents del lloguer vacacional, però també n’hi ha de polsereta”. A l’hora de pensar estratègies per atreure’n més no té dubtes: “Això ho han de dir els polítics”, però remarca que “hi ha poca informació”.
Juan Jiménez: “Els turistes que passen tot l’estiu a Mallorca tenen un poder adquisitiu més alt”
“Notàrem més turisme l’any passat, enguany ha baixat”. Juan Jiménez fa dos anys que va obrir Nhois, una botiga de roba al carrer de Ciutat. Diu que “els turistes que arriben a Manacor tenen un poder adquisitiu mitjà, però es coneix bé que els qui passen tot l’estiu aquí el tenen més alt”. Els dilluns hi sol haver més gent, pel mercat, però per a Jiménez, el client, sigui d’aquí o de fora, sempre compareix a les mateixes hores, a partir de les onze els dematins, i a partir de les 18.30 els horabaixes.
Joan S. Amer (Can Garanya): “Els qui vénen aquí són els qui lloguen cases”
“Es mouen, cerquen, demanen on poden comprar sobrassada, o on hi ha un bon restaurant”, aquests són els turistes que veu Joan Sebastià Amer passar per Can Garanya. “Són els que lloguen cases, perquè els que van a hotels són com a menets de cordeta”. Amer insisteix que és gent que “vol coses fetes a Mallorca, i que cerca botigues diferents, no volen el mateix que podrien trobar a Jaume III”. Són turistes suïssos, anglesos, alemanys o francesos, com els qui trobam a l’emblemàtica botiga manacorina en el moment de fer aquest reportatge. Els dies de mal temps i els horabaixes són “els moments que venen més turistes”. També, diu Amer, “els dilluns venen turistes d’hotel, però aquests no gasten”.
David Serra (Mig i Mig): “De sempre hem tengut turistes”
El restaurant Mig i Mig està obert des del 2010. Segons explica David Serra, “de sempre hem tengut turistes, és un turisme familiar, que en ve cada dia, sobretot per dinar, però que també arriba per sopar”. De totes maneres, reconeix Serra, “els vespres de tard, per sopar, hi sol haver més gent d’aquí, els turistes sopen de prest, devers les set”. Tanmateix, també explica Serra que “darrerament és ver que hi ha més turisme per Manacor, encara que els caps de setmana baixa”.
