“Els documents ens ajuden a recordar qui som, però què passa quan es perden?”

Marta Barceló (Palma, 1973), dramaturga i també gestora cultural, és l’autora de Zona inundable, una obra de teatre fictícia basada en la torrentada del 2018 al Llevant de l’illa. Ja s’ha estrenat a Catalunya i aquest desembre arriba a Mallorca. Dia 28 al Teatre Principal de Palma, dia 30 a Sa Màniga i dia 8 de gener a Artà.

Zona inundable és una obra fictícia que es basa en la torrentada d’aquell 2018 a Sant Llorenç. Per què? Què et va cridar l’atenció d’aquella catàstrofe?
Moltes coses. Jo, com tota Mallorca, estava molt atenta a les notícies i hi veia una història amb moltes capes, polièdrica. No només els drames personals, sinó que aquesta lluita per la vida i la mort. També la capa de com es va tractar mediàticament. La capa política, quan els polítics de Madrid varen començar a aterrar aquí. També la de la memòria col·lectiva amb aquest episodi que no s’ha transmès tant, que és la inundació de l’arxiu municipal. Clar, hi havia moltes coses que em ressonaven. I, bastant ràpid, vaig decidir que havia d’escriure una història.

Ho vares escriure des de la distància… Quin temps vares tardar?
A escriure-ho, vaig estar un parell d’anys. I l’any 2020 o principis del 2021, varen sortir unes beques de creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics, m’hi vaig presentar amb aquest projecte i m’ho varen concedir.

Vares fer-te enfora pel trasbals emocional que va suposar?
Aleshores estava massa a prop i no hi havia la perspectiva necessària per escriure-la.

Em comentaves abans que t’has basat molt en les notícies que apareixen als mitjans. Però també t’has acostat fins al municipi per poder conèixer la història de primera mà?
La meva primera idea era fer entrevistes a la gent, però vaig anar a Sant Llorenç quan va fer un any de la torrentada, que hi feien actes homenatge. Vaig anar a un dels darrers, que hi havia la presentació del llibre Sa Torrentada i quan va acabar, vaig parar l’orella. Vaig veure que la gent estava tensada. La sensació que tenia era que volien que s’acabàs tot això i poder seguir amb la seva vida. I vaig pensar que no faria cap entrevista. Perquè, què faré jo ara amb el fet que m’ho expliquin quan, tanmateix, tot està publicat? És un tema del qual hi ha molta informació abocada a les xarxes. Hi ha entrevistes personals, a geògrafs, a experts i el llibre, entre altres. I m’ha servit molt. Perquè, repetesc com un lloro, que jo el que volia fer era una història de ficció. Els actors no són persones que puguin conèixer d’allà, sinó que els he inventat. Són quatre personatges a un poble que no és Sant Llorenç, sinó que Sant Llis.

El canvi de nom del municipi i que els personatges no siguin recreacions fidels, ha ajudat a escriure?
M’ha permès escriure de manera més lliure, de manera que la realitat no em fos imposada. És a dir, no he hagut de ser fidel a les coses que va viure una determinada persona, sinó que he agafat les coses que m’han interessat i amb les armes de la dramatúrgia he creat una història.

Idò qui són els personatges? A qui veurem damunt l’escenari?
Són quatre persones diferents amb edats diferents que van des dels 16 anys fins als 65. M’interessava tenir aquest ventall. Hi ha en Toni, de 16 anys, que just està vivint el seu primer amor. Na Sílvia, que és la seva mare i és perruquera, però que ho ha tengut molt difícil. És mare fadrina amb una vida molt conflictiva i ara té problema de relació amb en Toni, que està en època d’adolescència. Després hi ha en Manu, un picapedrer que amb molt d’esforç s’acaba de comprar una furgoneta nova i quan comença a ploure s’adona què la té aparcada a la part baixa del poble. I després hi ha na Magdalena, de 65 anys, que viu instal·lada en la tristor permanent esperant la mort perquè uns anys abans la seva filla es va morir en un accident de cotxe. Però amb la torrentada lluita per la vida. Aquests són els quatre personatges principals, però hi ha tot un cor de persones que apareixen. Els actors estan tot el temps fent canvis.

La lluita per la vida, o per sobreviure, també es fa present…
Clar que sí. És l’obra d’una torrentada i unes persones que se’ls han d’enginyar per sobreviure davant la possibilitat real i probable de morir. Sí que hi és. No és que l’obra sigui només això, però, òbviament, a la part humana hi ha això.

Un dels episodis al qual es dona importància és a la inundació dels arxius del jutjat de Pau de Sant Llorenç. Per què?
Això va ser un dels tants retalls que vaig veure a premsa. I per què em va cridar l’atenció? Perquè tot el que tenia a veure amb la memòria, em ressona. I jo, durant la meva carrera de dramatúrgia ho he tractat, tot i que ha estat a escala individual. Escric molt sobre l’alzheimer i el tema del record em crida molt l’atenció. En aquest cas és memòria, però memòria col·lectiva. Els documents ens ajuden a recordar qui som, però què passa quan es perden? I aquesta reflexió, també vinculada amb les veus que venen d’enrere, com la saviesa popular que ens avisava que el mal veïnat és el torrent, entre altres, em sobta. Tots els escriptors tenen allò que els crida l’atenció.

Una de les coses que em varen cridar més l’atenció dels dies següents a la torrentada va ser l’allau de solidaritat que hi va haver. Record a molts de voluntaris i voluntàries que varen anar fins al poble per ajudar als veïnats i veïnades a llevar el fang de ca seva i fer els carrers nets. Això es veu?
Sí, sí. Ens va reconciliar amb la nostra espècie el fet de veure que la gent podia anar en massa a ajudar. I sí que surt com un fet més.

Com bé em deies, ja hi havia veus que avisaven del fet que el torrent era un mal veïnat. I d’això n’hi ha hagut alguna crítica. Tocau aquests temes més polèmics?
Se’n parla. Però l’obra no ofereix respostes perquè no ho pot fer. Es planteja el tema de per què es continua edificat als marges dels torrents i inclou declaracions de geògrafs extretes de la realitat. Es tracta de plantejar preguntes i que es pugui generar un debat.

En ser una obra que fa impossible que ens distanciem de Sant Llorenç, també és emocional? Es pot considerar una tragèdia? Un drama?
No sé si es pot dir que és una tragèdia, però pot ser sí que és un drama. També té molta part narrativa i petites pinzellades d’humor, que sempre ha d’estar present. Ens ajuda a mirar les coses des d’una altra perspectiva.

Ara dureu ‘Zona inundable’ a Sa Màniga i a Artà, dos municipis que es varen veure afectats de manera directa per la torrentada. Com creis que acolliran l’obra?
Estic molt a l’expectativa de com ho rebran. El que m’agradaria que s’entengués, és que es tracta d’una obra de ficció escrita des del màxim respecte. Ja ho veurem. Jo crec que seran funcions molt sentides perquè si són persones que s’ha enfrontat a aquesta experiència, les emocions seran més fortes.

Voldries afegir qualque cosa més?
M’he basat mot amb el llibre Sa Torrentada escrit per diferents autors i impulsat per Card.cat. Em pareix un llibre extraordinari. Trob que va ser un esforç espectacular i m’ha servit molt.