Ponç Gelabert (Manacor, 1953) és tota una institució dins el judo illenc i la seva vigència i transcendència traspassa la mar. Per això, la Federació Espanyola de Judo, el passat 2 de desembre li va fer un homenatge en reconeixement i gratitud a tota una vida dedicada a aquesta art marcial.
Com ha estat aquest homenatge que t’ha retut la Federació Espanyola?
Cada any hi ha una gala de la Reial Federació Espanyola de Judo, on es premien i reconeixen diferents coses. Hi ha un reconeixement individual que sol·licita l’interessat. Però jo no he demanat res. El president de la Federació Balear, d’amagat, va ser el que va cursar la sol·licitud, i em va demanara que acudís amb ell a la gala, ja que som vicepresident de la Federació Balear. Fa quaranta-un anys que estic dedicat al judo, i fa anys que som el director de l’escola federativa. M’hi varen dur enganat.
I què va passar?
Quan vaig esser allà em varen cridar per pujar a l’escenari de l’auditori ple de gent. No vaig poder pujar, amb les crosses. Va davallar un membre de l’Espanyola, molt amic meu de fa gairebé cinquanta anys i em va lliurar el diploma del reconeixement. Naturalment, quan et fan una cosa d’aquestes t’agrada, perquè et reconeixen la feina que has feta. Ara bé, encara que sigui un reconeixement individual, el mèrit és de tot un grup de feina del Dojo Muratore, que fa feina. Sense l’ajuda dels altres no hauria pogut fer tot el que he fet, és la importància de l’ajuda i de la col·laboració mútua. El progrés ve perquè ens ajudam uns amb els altres, els meus alumnes són els que m’han duit aquí on som. Gent com Guillem Puigserver, setè dam i amb uns coneixements enormes, Joana Puigserver, campiona d’europa amb Llorenç Gayà, Javi Reche, professor del Port, són els que fan que nosaltres puguem progressar. Hi ha un nivell tècnic molt alt.
Són molts d’anys de feina, que hi has fet.
Aquests darrers anys tot ens ha florit molt. La feina de tant de temps dona uns fruits a moments concrets. M’han nomenat recentment jutge mundial de kates. El gener del 2023 em feren membre de la comissió nacional de kates. I el juny d’enguany em varen seleccionar per arbitrar el campionat d’Europa de kates.
Com valores l’evolució del judo a Manacor d’ençà que t’hi posares?
Fa 48 anys que començàrem el judo a Manacor i s’ha progressat molt tècnicament. Hi ha molta de gent que el practica. A la Federació tenim sort perquè tenim un president que hi ha posat ordre, d’una forma molt justa, i al Dojo mai havíem somiat que poguéssim arribar a tenir aquesta parella que són tres vegades campions d’Europa.
Per als qui veim el judo una vegada cada quatre anys als jocs olímpics, o que sabem que es practica perquè veim al·lots pel carrer amb el kimono, quins són els beneficis de la pràctica d’aquesta art marcial?
El benefici més important és que el judo és educació. Hi ha la part tècnica, de competició. Però el que valor més és que ajuda a millorar i a evolucionar com a persona, com a mi m’ha passat. Hem seguit aquest camí i ara seguim aquesta mateixa filosofia.
