XII Jornades d’Estudis Locals
Vicenç Amengual i Sala va presentar aquest estudi a les XII Jornades d’Estudis Locals, que analitza la presència de Manacor en els fullets d’agències de viatges des del 1930 al 1970. Una primera agència primerenca és Viatges Marsans, la degana de totes elles. Eren fulletons que es feien per captar possibles clients a l’hora de contractar un viatge. Les agències volien fer veure que era interessant anar a l’agència de viatges i que aquesta pogués solucionar tots els problemes per anticipat. Així, es consultaven els catàlegs, es feia un pressupost i l’acceptació d’aquest per part dels viatgers.
Les agències eren Viatges Marsans, Viatges Iberia, Internacional Expreso, Viajes Catalonia, Barcelona Express. Els Marsans fundadors venien d’una família de banquers que els va permetre remuntar èpoques difícils.
Quines característiques tenien aquestes guies? Abans de 1936 eren molt acurades, intentaven contractar bons dibuixants i pintors. Barcelona Express tenia a Federico Gas, un dibuixant molt reconegut.
Què mostraven sobre la visita a Manacor? No visitaven el poble, anaven directament a les coves del Drac, ni tan sols a les dels Hams. Sempre intentaven que algun personatge il·lustre documentés la visita. Les guies a partir de 1940 canvien, el paper és més barater, més fàcil d’imprimir. Sorgeixen noves agències: Viajes Melià, Viajes Mallorca, Aeromar Expresso… Però també canvia el tipus de turista: no eren com els viatgers dels anys 30, que tenien una certa capacitat econòmica. Es pregava la puntualitat per no fer esperar el grup, per exemple.
Aquestes guies que parlen de Manacor presentaven una excursió prevista. El transport començava a les nou del matí… una pregunta que es pot fer és com podien passar a cercar totes les persones pels diferents hotels. Començaven els de la platja de Palma, un altre des de cas Català i a les nou i quart s’arreplegaven i anaven cap a Manacor. Tots volien demostrar el seu poder organitzatiu.
Totes les guies deien que es feia dinar un restaurant o un hotel; però cap ni una deixava constància de quin hotel. Viajes Conde aclaria que hi havia dues possibilitats: una era l’Hotel Felip i l’altra Hotel Perelló. Hi havia una doble possibilitat (escollir entre el més econòmic o el més important). El més econòmic es feia a l’Hotel Felip, i el més car a l’Hotel Perelló. Totes les guies conduïen a pensar que el dinar era molt rellevant, i, que, en tot cas, aquest era molt generós.
La visita a les coves del Drach, a partir de 1940, també la visita a les coves dels Hams foren fites d’aquests fullets. També s’inclouen les coves d’Artà. A Manacor, l’oferta era visitar l’església, les perles, el Museu de Manacor, i una basílica bizantina. També es comença a oferir la visita a les Perles, a més de la torre dels Enagistes, el Claustre… s’anaven afegint elements en moments determinats que feien créixer l’oferta.
A més de tot això, hi havia molta publicitat: de l’hotel Perelló, de les coves dels Hams, però no tant de les del Drach. I també la publicitat de la fàbrica de les Perles, que necessitaven, òbviament, vendre molt.
Com a conclusió, es pot dir que les coves del Drach són un gran reclam històric, sempre han estat dins l’oferta turística. A partir dels anys 1940 s’amplia l’oferta, i els fulletons són bàsics per donar a conèixer Manacor.