Apunts de patrimoni. Antoni Puig
El vi ha estat sempre associat a la Mediterrània i a l’expansió de les cultures clàssiques com la grega, la fenícia i la romana. Els rituals associats al seu consum en època antiga ens evoquen les vetllades de socialització que tots hem experimentat. Però com va arribar aquest producte a les nostres illes? Ens hem de remuntar al segle VII a.n.e. i a l’inici de la colonització fenícia d’Eivissa per entendre-ho.
És precisament a aquesta illa on es van establir els fenicis i on s’hi han trobat àmfores Vuillemot R1, unes àmfores de vi produïdes al sud de la península Ibèrica. Aquella era una zona on hi havia colònies fenícies que s’havien fundat a partir de les navegacions fenícies dels habitants de les ciutats del que avui és Síria i Palestina. A partir de colònies com Malaka o Gadir (actuals Màlaga i Cadis respectivament) es va fundar l’assentament de sa Caleta, a Eivissa, que tot apunta que podria ser un assentament anterior al de Vila (la capital actual però també púnica i fenícia d’Eivissa). Varen ser els habitants de sa Caleta qui segurament van introduir les primeres àmfores de vi a les Balears, enteses com a Mallorca i Menorca. En aquell moment hi havia un bot cultural molt gros entre els fenicis i els talaiòtics, que no coneixien moltes de les coses que per als fenicis eren habituals: ceràmica a torn, moneda, navegació, comerç, vi… en definitiva el vi era només una de les novetats que descobriren els balears d’aquells pitiüsos arribats d’orient.
Però els fenicis no eren els únics en dur vi a les costes de Mallorca i Menorca. Els grecs, encara que un poc més tard, també arribaren a les illes duent àmfores plenes de vi. Com per exemple les que varen trobar els arqueòlegs subaquàtics dins les restes d’un vaixell enfonsat al segle VI a.n.e. a Cala Sant Vicenç (Pollença). Era una nau segurament provinent de Marsella igual que el vi que duia. Així, a poc a poc, els indígenes de les Balears anaren descobrint aquesta substància que altera la consciència i que afavoreix la socialització. Tanmateix, no eren aquests efectes, tal vegada ja coneguts per la ingesta d’altres substàncies, el més important que arribà amb el vi. Una de les coses més importants en aquest descobriment del vi va ser la descoberta, igualment important, de la cultura del vi, dels costums associats al consum d’aquest líquid. I és que no només va arribar el vi sinó la manera de beure aquesta beguda que moltes cultures associaven a un Déu, els grecs a Dionís i els Romans a Bacus.
Precisament una de les evidències arqueològiques més directes de l’arribada d’aquesta cultura del vi al Llevant de Mallorca prové d’una troballa efectuada al terme de Manacor, concretament a Son Mas. Es tracta d’un bust de marbre del Déu Bacus, una peça excepcional conservada al Museu d’Història de Manacor que simbolitza l’arribada d’alguna cosa més que vi. Esperem que ben prest, passada la situació sanitària que va fer suspendre, entre altres coses, la Setmana cultural del vi de l’any passat i d’enguany, puguem continuar celebrant la nostra cultura del vi, la cultura associada al consum d’aquest nèctar dels déus que, a les nostres contrades, té més de dos mil anys.
