Skip to content

“Els qui volen derogar la Llei de memòria històrica demostraran que són hereus del franquisme”

Entrevistam Francesca Mas (Palma, 1958), advocada, perquè ens expliqui com funcionen les lleis en matèria de memòria històrica i què implicarà la seva derogació a les Illes Balears.

Quina relació té la Llei de memòria històrica de les Illes Balears amb la normativa europea?
L’any 2006, l’Assemblea Parlamentària i el Consell d’Europa reconegué que hi havia hagut greus violacions dels drets humans a Espanya, durant el règim franquista. I aquest va ser l’origen de la primera llei, la Llei de memòria històrica de l’any 2007. I una altra resolució important és la de l’Assemblea General de les Nacions Unides de desembre del 2013 reconeix la importància de garantir i respectar el dret a la veritat, perquè això és la manera d’acabar amb la impunitat i, realment, promoure i protegir els drets humans de tothom. A Espanya, tenim la Llei de memòria democràtica del 2022; i a les Illes Balears tenim la del 2018, que és la que volen derogar, i la Llei de fosses, del 2016.

Quin procés se segueix, per derogar una llei?
Es deroga per majoria parlamentària i ja està, és molt senzill.

Per què no es tracta la memòria històrica com un dret humà fonamental, si Europa així ho recomana?
Aquestes lleis són, bàsicament, programàtiques. Tenen molt d’efecte a nivell simbòlic, a nivell educatiu, a nivell ideològic. Llegint aquestes lleis pots saber fàcilment quina visió sobre la història tenen les persones que l’aproven. Però, en definitiva, el que és important destacar és que la veritat històrica no es vota. Jo no puc votar derogar tot el que ha passat a Espanya des de l’any 36. I tampoc podem parlar de reconciliació i de víctimes als dos bàndols perquè és mentida.

Amb quina intenció deroguen la llei, idò?
El que demostraran els qui volen derogar la llei és que són hereus del franquisme, perquè el franquisme durant la Transició no va desaparèixer, sinó que s’asseguraren que es mantengués vius a través d’aparells de l’estat com l’exèrcit i el poder judicial. I han hagut de passar pràcticament 25 anys perquè la gent començàs a parlar de memòria històrica i de reparació, de víctimes, etc. Hem estat molt poc espavilats i és un greu efecte de com es va dur a terme la Transició democràtica a Espanya.

Això vol dir, idò, que a cada moment hi haurà canvis legislatius respecte de la memòria històrica, no?
Sí. Aquesta que volen derogar, ja la varen aprovar sense el suport del PP; i ara que s’han ajuntat amb l’ultradreta, han de cedir, perquè era una de les condicions del pacte.

Quines conseqüències tendrà, la derogació de la llei?
Al final, serà un deure cívic més parlar de memòria històrica, honorar les víctimes, educar els infants en la veritat. Ja que no hi podrà haver iniciatives públiques per preservar i reparar la memòria, haurem de promoure-la nosaltres. És una gran pèrdua, perquè la llei també preveia una part de conservació de materials en arxius, que també és importantíssima per als investigadors.

Back To Top
Search