“Els ulls han de ser una ajuda per fer la vida més fàcil i no una interferència”

“Les ulleres, lents de contacte o la cirurgia no són sempre una solució per a tots els problemes visuals”. Aquest és el missatge inicial que rebem tot just entrar a la inauguració del nou espai d’optometria i teràpia visual de l’Òptica Es Centre.

Marta Padilla, responsable d’aquest nou espai, ens explica que per tal de poder processar la informació que els ulls envien al nostre cervell, és necessari que les habilitats visuals i el cervell treballin de forma coordinada.

Comença el projecte amb Bàrbara Llull i Sion Riera, d’Òptica Es Centre, després d’anys de formació i experiència. Passà, primer, per Terrassa per estudiar el Grau d’Òptica; anà a Madrid per fer un màster i formar-se en teràpia visual, salut visual, optometria geriàtrica i pediàtrica i visió esportiva; per acabar una temporada a Barcelona, on agafà experiència fins a decidir-se a muntar la consulta a Manacor.

Ens explica que “el moviment és la base de l’aprenentatge i per això feim feina per rehabilitar les habilitats visuals que no funcionen d’una manera òptima”. Afegeix que “la teràpia visual permet al cervell crear noves connexions neuronals a través d’un programa d’exercicis individualitzat per a pacients amb dificultats o molèsties visuals. Molèsties que es poden relacionar amb marejos, vista borrosa o doble, desviació ocular, un ull mandrós, lesions per traumatisme o ictus o casos de camp de visió reduït. També serveix per tractar al·lots petits que tenen una lectura lenta, salten línies a l’hora de llegir, giren lletres en escriure, tenen una mala percepció visual de les formes o moviments oculars lents.”

Es tracta, per tant, de treballar l’activació dels músculs que intervenen en la visió: “Cada ull està aguantat per sis músculs i els exercicis venen a ser una mica un gimnàs dels ulls. Aquests músculs també estan innervats pels seus nirvis, que ens ajuden a enfocar. Per tant, si aquests músculs estan més actius, més flexibles i més preparats, aconseguirem que totes les habilitats que ens ajuden a fer aquests músculs siguin millors”. Aclareix que “l’objectiu no és aconseguir treure unes ulleres, sinó que es treballa per corregir dificultats o molèsties visuals”.

Cada persona té una simptomatologia i en una primera visita es fa el diagnòstic al pacient: com hi veu, com enfoca, com coordina els ulls, si els utilitza equilibradament, com és la visió 3D, etc. i amb els resultats que obtenen, elaboren un pla de treball de les àrees que necessiten reforçar i programen la teràpia específica. Un programa d’exercicis visuals que s’han de fer cada dia i que, com explica Marta Padilla, no se centra tant en el fet que el pacient hi vegi nítidament a una certa distància, com que tengui una bona qualitat visual: “estan pautats per un optometrista comportamental, i l’optometria comportamental va un poquet més enllà d’estudiar la visió de certes lletres a una distància, sinó que se centra en la qualitat visual del pacient”.

La durada de la teràpia visual depèn de cada cas i de la complexitat del que s’hagi de tractar, també de circumstàncies com l’edat, però Marta Padilla vol deixar clar que és una teràpia destinada tant a nins com a adults: “perquè entrenam els ulls, però aquests hi veuen, i el cervell és qui interpreta el que rep dels ulls. Simplement treballam la creació de noves connexions neuronals a base de repetir els exercicis i està demostrat que el cervell té plasticitat durant tota la vida; sempre és capaç d’aprendre”.

Ens haurem de gratar les butxaques, però? Padilla assegura que com a servei privat, implica una despesa, diu, no gaire elevada, però afegeix que “cada dia t’aixeques i els ulls són el que necessitam per poder-hi veure. Els ulls han de ser una ajuda per fer la vida més fàcil i no una interferència. No donam als ulls la importància que tenen fins que els passa qualque cosa”.