Els vells amics

Soler i Guasch, Sílvia (2017), Els vells amics. Columna Edicions. Barcelona.

Els vells amics narra les peripècies vitals d’un grup d’estudiants que es coneixen al primer curs de la carrera de Belles Arts de la Universitat i que van conservant i modelant la seva amistat al llarg dels anys.

Si en haver acabat de llegir la novel·la ens fixam en la portada, aquesta, que en un principi no cridava l’atenció, s’omple de significat. La fotografia editada de cinc esvelts pinzells gastats i cascats per les experiències de la vida és una excel·lent metàfora de l’obra.

Com és possible explicar de manera simultània la vida de cinc persones d’orígens diferents que es mesclen i se separen, es deceben i se sorprenen, s’estimen i s’envegen? Només algunes plomes privilegiades, com és el cas de la de Sílvia Soler, són capaces de fer-ho sense que la història es faci pesada o es perdi el fil de la trama.

El que uneix els cinc protagonistes de la novel·la és l’amor a la pintura. De joves, tots somiaven en ser grans artistes, però així com passen els anys comproven que per aconseguir-ho calen uns nivells d’equilibrisme, insistència i sacrifici amb els que no comptaven. Quan estan junts, parlen de tècniques pictòriques, de formes de retratar passions, moments i objectes, de biografies i anècdotes de pintors, d’exposicions i altres temes habituals en les converses dels amants de les arts pictòriques, fet que demostra que l’escriptora empordanesa s’ha hagut d’assessorar i documentar a fons per a poder plasmar per escrit la complexitat i magnitud d’aquest món.

Amb naturalitat i molta sensibilitat, l’autora ens apropa als personatges a partir de les vivències personals, dels secrets de família, els traumes i les fòbies, els somnis, les decepcions i les il·lusions. El lector s’identificarà fàcilment amb algun dels vells amics perquè, al cap i a la fi, l’únic que cerquen és ser feliços a la seva manera, i no poden consentir no ser-ho. És en aquest camí de recerca on es topen amb els dilemes universals (potser seria més correcte dir occidentals) de trobar-se a si mateixos, de no caure en el pragmatisme, de ser fidels als seus somnis, d’ignorar les pressions socials, de tenir o de ser.

En aquesta novel·la, Sílvia Soler retrata de forma magistral el que tots ja sabem de la vida, i és que en qualsevol moment un succés inesperat pot esfondrar-ho tot, i que les sotragades emocionals no se superen mai, sinó que ens acompanyen per sempre, i aquest és el gran repte vital, aprendre a viure amb aquesta companyia.

Tot i la dosi de realitat dramàtica, Els vells amics és una obra divertida i apassionant, que ens mostra tant alegries com desgràcies, tant moments divertits com tristos. Qui hagi llegit altres obres de Sílvia Soler, com L’estiu que comença o Un any i mig, pot estar segur que es tracta, una vegada més, d’una novel·la inquietant, que connecta amb les nostres vivències, i que potser per això aconsegueix mantenir l’expectativa del lector fins al final.