skip to Main Content

En Banyes Grosses i na Simona, el conte fet pels alumnes del Simó Ballester

En aquesta escola d’infantil i primària han creat un nou personatge per a les festes de Sant Antoni, però no només apareix a les pàgines del conte. També li han donat vida, cosa que els ha permès veure com es mou i balla.

L’essència de Sant Antoni s’ha fet notar a tots els racons de Manacor. I els centres educatius no han estat cap excepció, però en el cas del CEIPIEEM Simó Ballester ha estat més especial i innovador que els altres anys. Aquest 2022 han estrenat nou personatge i han publicat un llibre, ambdós estretament relacionats. Tot, gràcies a la feina de l’alumnat i la col·laboració de l’AMIPA.

La nova figura és una dimònia, Simona, que resulta ser la filla del Dimoni Gros del municipi. I se suma al diabló que fa anys que visita el col·legi, a qui ara l’hi han posat el nom de Banyes Grosses i han decidit que viu a una cova que hi ha al pati de l’escola. Només surt quan no hi ha ningú i per celebrar les festes de Sant Antoni.

Així, que els dos protagonitzen el conte que han ideat els infants i ha il·lustrat el dibuixant Pere Pascual. De títol, l’hi han posat En Banyes Grosses i na Simona. A partir d’ara, els i les alumnes d’aquesta escola els veuran ballar plegats i amb el patró dels animals cada mes de gener.

En el llibre, a part de la història de cada personatge, s’hi explica com els protagonistes es troben i fan vida plegats. Tot comença en una davallada a l’Infern de Banyes Grosses, on va a un ball. És en aquest esdeveniment que Simona el fa travelar amb el seu bastó, que té forma de serp amb quatre caps, i es comencen a conèixer. En aquesta història, però, també hi té molt de pes la part tradicional de les festes de Sant Antoni, especialment els instruments i la música. De fet, a les pàgines del llibre s’hi troben gloses fetes entre alumnes i claustre.

La directora del centre, Margalida Obrador, no tanca la porta a què el llibre tengui una segona part. “Els personatges són vius, la història pot continuar”, afirma.

Una vegada la narració acabada, era hora de donar forma a la nova personatge. Va ser per aquest motiu que varen fer un concurs de dibuixos, d’on va sortir la fesomia de Simona. El més curiós és que és el resultat de la fusió de dues il·lustracions d’alumnes diferents. La carota és d’una, mentre que el vestit i la quadri serp és de l’altra. Quan la unió va estar llesta, va entrar en escena l’AMIPA per ajudar a fer el vestit i així donar vida a la dimònia del Simó Ballester.

Coeducació i la igualtat

Per una banda, la iniciativa va néixer per les ganes de la directora de donar visibilitat als personatges del poble. Explica que quan dones “valor als personatges i si tenen una història, els estimes més i te’ls fas més teus”.

Per l’altra, Obrador afegeix que tant la creació de na Simona com de la història del conte també té es basa en la igualtat de gènere. “Si tenim dimonis, per què no podem tenir dimònies?”, es demana. Una meta que persegueixen des de sempre, i per això acostumen a vestir dimonions i dimoniones perquè “és igual si és un nin o una nina, davall la careta representen un personatge igual”.

Back To Top
Search