skip to Main Content

Les temptacions de sant Antoni

Margalida Galmés

Després de Nadal, i a l’entrada del mes de gener, ja se’ns encén l’expectació de Sant Antoni. I és que, si aquest any no fos com és, ja hauríem begut les herbes, menjat les galetes arrissades i fet el foc i la bauxa que caracteritzen Manacor el dia de la revetla de Sant Antoni. Tot i que aquestes coses han quedat aparcades fins (esperem!) l’any que ve, avui parlarem igualment de la festa. En aquest cas, de les temptacions del sant.
El passat mes de maig l’artista mallorquina Laura Marte m’enviava el catàleg de l’exposició que va comissariar el 2007 a la galeria Espai b de Barcelona: «Les temptacions de sant Antoni». La mostra d’una trentena d’artistes illencs es va preparar amb motiu del 15è aniversari del Sant Antoni pobler a Gràcia. Avui, però, continua sent una proposta extraordinària i de qualitat que consider que val la pena conèixer.
L’episodi de les temptacions del Dimoni a sant Antoni ja és ple dels simbolismes i les paradoxes que han aparegut des del començament de la història de la filosofia occidental i fins a l’actualitat. La història conta que sant Antoni va renunciar al món terrenal isolant-se a un desert, esperant l’anhelada vida eterna. Allà no es trobà tan tot sol com volia, els dimonis el temptaren, li presentaren el pecat i li oferiren la luxúria. Aquesta escena metaforitza la lluita eterna entre el Bé i el Mal, i com el Mal –els dimonis de l’Infern– és capaç de temptar el Bé –personificat en la figura del sant. Així i tot, la història narra com, gràcies a la fe cristiana i al valor, sant Antoni és capaç de mantenir-se ferm en les seves creences i principis.
L’escena bíblica ha estat abordada per diferents artistes en les seves obres, des del Tríptic de les temptacions de sant Antoni (1501) d’El Bosco fins a la pintura Les temptacions de sant Antoni (1946) de Dalí. En aquesta ocasió, el 2007, Laura Marte va decidir tractar l’episodi des d’un punt de vista innovador i amb un conjunt d’obres de diversos artistes, com Yolanda Adrover, Leo Bassi, Carles Gispert o la manacorina Maria Huerga, entre d’altres. La tasca dels creadors era proposar a l’espectador la seva íntima visió de les temptacions i que sentís de primera mà com s’ho féu el sant per guanyar la lluita contra la immoralitat.
En aquesta exposició, el públic, que és Sant Antoni, es troba temptat per les propostes luxurioses dels creadors, els dimonis. Cada artista va rebre un maletí vuit setmanes abans de la inauguració, amb l’objectiu de plasmar-hi mitjançant l’art alguna cosa que el temptés. Fet això, es retornà el maletí a la galeria i s’obri a la inauguració, creant, així, una exposició col·lectiva tant polifacètica com sorprenent. La proposta de Laura Marte oferí d’aquesta manera un paisatge interdisciplinari que va unir l’art contemporani amb la cultura religiosa popular.
En l’exposició, els artistes proposaren les seves temptacions personals mitjançant el collage, la pintura, la fotografia… I des de Sexe, drogues i diners de Joan Àvila fins a Sa poma de Lourdes Sampol, passant per les fotografies dels cossos nus i seminús que representen la luxúria de Pedro Vidal (Miratge) o el retrat pictòric de Joan Bennàssar de dos dimonis de l’Inframon (Atracció pel pecat).
En definitiva, Laura Marte amb «Les temptacions de sant Antoni» demostrà, com explica l’escriptor Alexandre Ballester al catàleg de la mostra, que «les temptacions, sovint, no són més que la materialització d’una part de nosaltres mateixos».

Back To Top
Search