Ivan Murray Mas (Port de Sóller, 1970) és doctor en Geografia per la UIB i especialista en turistificació. L’entrevistam perquè ens faci una panoràmica sobre la situació actual, en què el debat sobre la massificació domina
l’agenda pública.
Ara sembla que la societat ja no pot més amb la massificació. Però quant de temps fa que el model turístic està en col·lapse?
Sobretot hi ha un canvi clar de tendència després de la crisi de 2008. Aquesta crisi se resol, globalment, amb una intensificació dels processos de turistificació amb una vinculació molt important amb el capital financer, amb un fort impuls per part dels estats, i amb la irrupció brutal del capitalisme de plataforma, que permet el reciclatge de les runes de l’esclafit de la bombolla immobiliària en unes noves unitats de producció turística, els habitatges turístics. Això ha fet que el turisme s’estengui fins a les llars, cosa que fins ara s’havia mantingut en tensió, no era tan bèstia.
Què podem fer, respecte de l’habitatge idò? Partir de Mallorca?
La qüestió fonamental és que tot s’ha barrejat i mercantilitzat turísticament. I aquests processos generen dinàmiques d’expulsió, que primer han afectat a les classes més vulnerables, però que ara s’ha estès a altres sectors de població no tan vulnerables. Ara només queden protegides d’aquestes dinàmiques les classes privilegiades, pràcticament. Això ha fet que augmenti el malestar social. El tema no és tractar el problema des del turisme, sinó anar més enllà.
S’han d’abandonar les lògiques extractivistes respecte dels habitatges, que ha estat un dels pilars d’acumulació de capital de l’economia espanyola d’ençà del franquisme.
Què passaria amb l’economia de les Illes si reconduïm el model turístic i en reduïm les places?
Aquestes són mesures que interessen a les elits, que tenen el discurs classista que el turisme de rics ens salvarà. Però això no fa més que desviar l’atenció del problema principal, que per mi és que les contradiccions del sistema estan esclatant i són cada vegada més insuportables. La gent està farta de tenir uns sous de merda amb lloguers de multimilionari. Aquestes contradiccions s’han d’abordar des de l’habitatge, més que augmentant els salaris. Els salaris poden pujar, però també pujarien els preus del lloguer, no resol res. Com? Penalitzant segones residències, impedint la compra d’habitatges als qui no són residents, expropiar habitatges que no compleixin amb la funció social que els pertoca, promovent sistemes compartits d’habitatge a través de cooperatives, etc.
Quina valoració fas que sigui la dreta qui posi, finalment, fil a l’agulla amb aquest tema? Què li passa, a l’esquerra?
Jo crec que, malgrat que ara el PP hagi posat damunt la taulael Pacte per a la sostenibilitat, l’esquerra social s’ha encarregat de generar un relat sobre aquesta qüestió i, sense la seva feina, potser no estaríem parlant d’això. Pens que col·lectius com Tot Inclòs, o la premsa mateixa, han anant qüestionant-se coses que a altres llocs ni se plantejaven. I a l’esquerra parlamentària hi ha veus dissidents, però queden silenciades per por a rebre una reacció violenta per part de les empreses semblant a la de l’època de l’ecotaxa.
S’acabarà mai, el turisme? Seríem capaços de reinventar-nos, com a poble?
És que no pot continuar així gaires anys, amb totes les problemàtiques derivades del canvi climàtic i l’encariment del petroli.
.
