skip to Main Content

“Es recuperarà el funcionament habitual i la il·lusió”

Antoni Amorós, Maria Sansó, Bàrbara Llinàs i Jaume Rigo, habituals a les celebracions de Setmana Santa, es mostren preocupats pel “cop” que de la pandèmia en un moment de crisi. Ara bé, creuen que tornarà a agar força.

Antoni Amorós: “Aquestes festes ja no són el que eren abans”

A les misses i processons que s’emmarquen en la Setmana Santa “es nota la mateixa intensitat, però som menys persones que fa 15 anys”, afirma el rector de Manacor, Antoni Amorós. De fet, ell mateix ho viu amb més força cada any que passa. Tot i això, lamenta que “la incorporació de les noves generacions, les dels joves, és relativament petita i que les generacions dels més majors, que un temps era molt abundant, van desapareixent a poc a poc”.

Una disminució de fidels que ja va detectar en les cerimònies religioses abans de l’esclat de la pandèmia el 2020. Ara, dos anys més tard, no sap amb quin escenari es trobarà ni què ha d’esperar. El rector mostra una certa incertesa davant la resposta dels feligresos i de la ciutadania en general de cara a les celebracions d’enguany. Ara mateix té el record de la Setmana Santa anterior, durant la qual va haver de limitar la cabuda a l’església, però que tots els llocs disponibles es varen ocupar. Considera que són situacions incomparables i és per això que troba “difícil” fer una previsió de què passarà.

De fet, està preocupat pel que passarà. Fa dos anys que no s’ha pogut celebrar gairebé res i, lamenta, que “la gent es desanima i perd el costum”.

Amb tot, Antoni Amorós afirma que “aquestes festes ja no són el que eren abans”.

Maria Sansó: “Ens tornarem a recuperar, en tenc fe”

Maria Sansó és la presidenta de les Confraries de Manacor i, igual que el rector del municipi, tem que aquest “dos anys de pandèmia afectin molt”. Afirma que “hi ha ganes de Setmana Santa, però molta fredor principalment entre els joves i nins”. Reconeix que aquestes festes “es vivien amb més intensitat fa uns anys” i que ara estan “de baixada”. Ara bé, diu que està convençuda que “ens tornarem a recuperar, en tenc fe”.

I és que durant els prop de 40 anys que fa que participa de manera activa en les processons al si del municipi ha vist moments d’auge i de declivi. Això sí, sempre han remuntat. Ha observat durant aquestes dècades que la ciutadania sempre participa, sigui quina sigui la seva motivació. “Hi ha gent que participa per tradició, però després hi ha les persones que viuen la Setmana Santa amb devoció”, afirma.

Tot i que les Confraries viuen un moment de crisi, la seva presidenta creu que la continuïtat d’aquestes està garantida. “La tradició de la Setmana Santa no hauria de decaure”, confia que “continuaran tot i que sigui amb menys intensitat”. A més, apunta que hi ha “joves que tenen molta voluntat per continuar endavant dins la junta”.

De fet, des són conscients que fa falta engrescar el jovent. És per això, explica Sansó, que per enguany han innovat: han fet cartells amb codis QR i tornaran a posar un photocall als voltants de l’església, però serà més gran que l’any passat.

Bàrbara Llinàs: “Quan sona el primer toc del tambor es regira l’estómac”

“A ca nostra guardam el pas, els estendards i els vestits; quan la gent telefona perquè els hi deixi o per venir a provar-se la roba apareix el cuquet de Setmana Santa”, explica Bàrbara Llinàs, encarregada de la confraria Jordi des Racó. En el seu cas, sempre ha “passat molt de gust de celebrar aquestes festes” i l’hi agrada remarcar que “més que un sentiment religiós, és un sentiment i una manera de fer poble”.

De fet, compara Dijous Sant amb dia 16 de gener, per Sant Antoni. “Quan sona el primer toc del tambor es regira l’estómac, no té explicació”, afirma.

És conscient que la manera de viure i participar en les processons “ha canviat moltíssim” els darrers anys. Un dels indicadors que posa en relleu és que “antigament no es plantejava que qualcú que no hagués estat batejat o hagués combregat pogués participar, i avui en dia és a la inversa: és difícil trobar gent que formi part d’aquests esdevenimentsper motius religiosos”. Tot i això, la “il·lusió dels confrares hi és, tenen moltes ganes de la festa”.

Amb tot, Llinàs destaca que el públic encara hi és i que aquest no decau. El que tampoc canvia, afirma, és el comportament dels integrants més joves de la confraria Jordi des Racó. Després d’anys de participar de manera activa a les processons de Setmana Santa ha pogut comprovar, el que explica com una anècdota, que “molts al·lots, quan caminen, s’adormen amb el so dels tambors”. Recorda especialment un any que quan passaven pel carrer Major un dels nins caminava més a poc a poc del que era habitual perquè s’havia quedat adormit. “Els del forn Can Roca el varen aturar perquè anava a entrar allà a dedins i, per sort, no va caure”, conta.

Jaume Rigo: “Que no hi hagi hagut processons ha estat un cop molt dur”

“Jo crec que des dels anys 80 fins al 2019 hi havia hagut un creixement de confraries i de nombre de confrares, també d’activitats que organitzaven; després va venir la pandèmia i el fet que no hi hagi hagut processons ha estat un cop molt dur que ens ha refredat”. Aquesta és la radiografia que fa Jaume Rigo, el secretari del Secretariat Diocesà de formació i acompanyament de confraries i obreries del Bisbat de Mallorca, de l’evolució que ha fet la Setmana Santa. El dubte, ara, és què passarà després de la pandèmia. En el seu cas, i igual que Maria Sansó, creu que “es recuperarà el funcionament habitual i la il·lusió, estam en aquest procés”, comenta.

De fet, explica que la situació es pot revertir. Recorda que als anys 80 varen aparèixer a Manacor les confraries de barriada i que tenien una processó pròpia. “Varen perdre força i pensant com ho havíem de fer per recuperar el significat, vàrem unificar les processons en la processó del silenci en la pregària del Dimarts Sants”. Una vivència que demostra que es poden trobar alternatives. I és que entén que per garantir la seva supervivència en un moment com aquest és necessari “cercar la manera d’adaptar-nos al temps i col·laborar amb altres entitats per fer possible que això tengui un sentit més profund”.

Convençut que les processons, tot i viure un moment de declivi, passaran a la història. “Jo puc dir que a la darrera reunió que vaig anar aquesta setmana d’una confraria i hi havia molts de joves, és per això que crec que el relleu generacional està garantit: fent un esforç per mantenir el patrimoni i les tradicions, les confraries sempre queden”, assegura Rigo.

Back To Top
Search