skip to Main Content

Estima com vulguis

S’ha commemorat aquests dies el dia de l’orgull LGBTI. Les xarxes s’han inundat de missatges i d’imatges icòniques. S’ha fet molt de camí els darrers anys per assegurar que cadascú pugui sentir-se part de la societat, sense discriminació de cap casta per raó d’orientació sexual. Sens dubte, fa quinze anys, va ser una fita important d’aquesta sendera l’aprovació per part del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero de la llei que permetia, i permet encara avui, el casament entre persones del mateix sexe. De fet, a l’Ajuntament manacorí han estat fins ara vint-i-vuit parelles (17 d’homes i 11 de dones) les que s’han donat el sí gràcies a aquesta llei pionera.

No obstant això, la lluita continua. Sempre hi ha una gent a l’altra banda de la trinxera. Hi ha l’homofòbia i hi ha la transfòbia, que actua de forma violenta contra els qui s’estimen en llibertat. Hi ha també, d’un temps ençà, qui sense cap rubor els representa. L’extrema dreta espanyola no té cap inconvenient a desbarrar de tot allò que defuig el convencionalisme més tronat i la moral artificiosa. Caldria veure, tanmateix, si es veurien amb coratge de derogar una llei que no comparteixen però que reconeix una realitat que és a cada racó de la nostra geografia.

I tanmateix, els col·lectius LGBTI són només una part que cerca també agombol dins l’oficialitat administrativa, a la recerca de la igualtat de drets amb la resta de persones que sí que han pogut sempre certificar damunt paper la seva decisió de vida en parella.

En el fons, però, molt més enllà dels papers, que, siguin en la forma que siguin, no deixen de ser una mera convenció, hi ha l’amor, que ha de ser sempre acordat i lliure i que no hauria de suposar en cap cas motiu de plet entre les persones. Abordam aquesta setmana una qüestió complexa i poc vista encara: el poliamor. Si els amors homosexuals han estat i estan encara amagats dins l’armari, les persones poliamoroses s’amaguen al rerefons, darrere una contraporta, invisibles, potser conscients que els queda massa camí per recórrer perquè els guardians de la moral puguin tolerar que la gent s’estimi més enllà de fermalls monogàmics i heteropatriarcals. Com diria Joan Manuel Serrat, visca l’amor que m’ha donat la vida!

Back To Top
×Close search
Search