skip to Main Content

“Ets la primera, ets allà i has fet història”

Malen Sart (Palma, 1969), del club de pesca submarina Perlas Manacor va guanyar l’or en el primer Mundial femení com a representant de la selecció estatal. La competició, celebrada diumenge passat, va ser “molt psicològica” i dura, ja que hi havia poc peix. La guanyadora ens explica l’experiència.

Com et vares preparar per al Mundial?
A una competició primer fas zona amb una barca per conèixer el lloc i la competició solen ser dos dies de cinc hores. El reglament contempla una sèrie d’espècies de peixos amb uns pesos i mides mínims. A Sardenya era un pes mínim de 300 grams, llevat de la viola i l’anfós llis i el blanc, que havien de fer tres quilos, i els congres i les morenes, dos. Dins tot això podia collir un màxim de set peixos de cada espècie i com més espècies, millor. En el meu cas, el primer dia vaig collir quatre peixos de dues espècies diferents: cap roig i corball. El segon dia, varen ser cinc peixos de tres espècies: cap roig, sard i grívia. Però hi havia tan poc peix, que el Mundial es va convertir en una odissea. A la competició femenina hi va haver cinc o sis persones que varen fer zeros, inclús la campiona d’Itàlia en va fer dos. Això també es deu al fet que el 90% d’una de les dues zones era arena i l’aigua era molt calenta. Crec que ni s’ho varen mirar, perquè els homes havien de baixar de 38 a 45 metres i només ho aconseguiren pocs. I molts varen fer zero. Jo vaig pescar tot el dia entre 16 i 20 metres de profunditat, quan a Mallorca no solc passar dels 15.

Com va ser aquesta experiència?
Molt dura, molta feina des del principi i sense veure resultats. Ha estat un mundial de molta de feina i molt psicològic. No entenc com poden preparar un mundial a un lloc sense peix. De fet, ens pensàvem que totes feríem zeros i que la que guanyaria seria amb un o dos peixos. Va ser una experiència dura i desagradable, no vàrem gaudir de preparar el mundial. Els homes tampoc. Pensa que era una zona de molta arena, i l’altre era de pedra sense forat. També hi havia molta alga.

Com et vares adonat que eres la vencedora absoluta?
El segon dia, uns companys, devers les 12.00 hores, em varen dir que l’americana que dui al darrere duia un zero i jo ja duia quatre peces d’espècies diferents. Sabia que era impossible que em passassin, en part, perquè hi havia poc peix.

Què vares sentir?
Ja ho sabia dins l’aigua, però quan et feliciten i t’ho asseguren al port, estàs en un nigul. Ho havíem passat molt malament i no sabia si riure o plorar. Ets la primera dona a guanyar el mundial i ja ets allà, has fet història.

Creies possible guanyar?
Anava amb la mentalitat de guanyar i fent molta de feina. També vaig tenir ajuda, el que forma part del triomf. Perquè tot sol, ningú guanya res.

Ets membre del Club Perlas Manacor, com hi vares acabar?
Era un club molt anomenat i el meu home hi estava. A més, ja hi coneixíem molta de gent, com en Rafel Muntaner o en Joan Moyà. Estic molt orgullosa i contenta de formar-ne part.

Vols afegir res més?
La pesca submarina està molt maltractada, però és un esport que mira pel medi ambient. Retiram xarxes i plàstics. Som els ulls dels qui no hi veuen dins la mar, fa ràbia veure el mal que li feim i que no ens deixin pescar a les reserves. També és solidari. El campionat de Mallorca es va fer a Can Picafort i tot el peix, que no va ser gaire, s’ho va endur el poble de Santa Margalida pel menjador social.

Back To Top
Search