“Antoni Pastor deu haver hagut de fer filigranes dins el seu partit perquè accedissin a aquestes dues mesures. Pastor ha demostrat en aquest cas ser valent i encara que hagi arribat amb retard, el cert és que s’ha executat la famosa ordre de ple que decretava l’esbucament dels dos monuments franquistes i Antoni Amer ja és fill il·lustre”. Així parlàvem fa vint anys en el nostre article editorial de dues accions que han suposat una pàgina destacada de la història de la democràcia a Manacor.
Antoni Amer, Garanya, el batle afusellat pel feixisme a Manacor, va ser proclamat fill il·lustre amb el vot unànime de tot el consistori en presència de nets i nebots del batle republicà. En aquell moment, Dora Amer era l’única filla del batle Amer que encara restava viva, però no pogué assistir a l’acte, perquè patia del cor. Jaume Darder, ponent de l’acte de nomenament, digué que es tractava d’un “acte de justícia que hem duit a terme després de molts d’anys”. “Amer va ser un batle modèlic, va dignificar la política, que sempre va entendre com un servei a la ciutadania”, deia Júlia Roman. “El poble de Manacor es reconcilia amb ell mateix i se salda un deute històric”, deia Maria Antònia Vadell. Tomeu Matamalas es queixava en una carta al director que cap dels portaveus dels diferents grups polítics de la Sala, ni tampoc cap mitjà de comunicació, fes esment de la importància de la feina feta per Antoni Tugores en la investigació de la guerra civil a Manacor en general i de la vida d’Antoni Amer, Garanya, en particular.
Aquell mateix mes de març hi hagué moviments sucosos dins l’Ajuntament. Jaume Brunet després de quinze anys a la Sala, dimitia com a regidor. Brunet havia començat la seva carrera política a les files del PSM, però quan es va fundar AIPC va passar a liderar les llistes del partit porteny. Explicàvem a la nostra secció del Xep-a-xep que els polítics estaven avesats a posar primeres pedres. Brunet acabà els seus dies en la política llevant, en lloc de posar-la, la primera pedra del darrer monument franquista que encara romania dempeus al municipi. El substituí com a regidor un altre històric del partit porteny, i que avui n’és precisament president, Joan Gomila. Un altre nou regidor prenia possessió del càrrec, Francesc Mateu, que entrava a la Sala per omplir el buit que havia quedat amb la mort de l’exbatle Miquel Riera.
El litigi pel camí de la Roca ja era ben viu també fa 20 anys. Júlia Roman manifestava que “el tancament del camí de la Roca és fruit del procés especulatiu de la serra de Llodrà”, deia mentre anunciava que demanaria en el ple l’obertura d’aquest itinerari tradicional. Dilluns que ve, els manacorins tornaran a transitar per aquest camí en una berena reivindicativa organitzada per la Plataforma Camins Públics i Oberts.
El PSM, per part seva, denunciava un projecte de 189 habitatges que s’havien de construir a l’entrada de la urbanització de l’Estany d’en Mas. Aquell projecte, però, no va aconseguir prosperar. Paradoxalment, aquells 189 xalets estan ara actualment en plena construcció i a punt d’acabar-se. L’urbanisme, és com la pell, que té memòria.
Aquells mateixos dies, Catalina Julve era proclamada, més d’un any abans de les eleccions, candidata a la batlia per ALM-UM.
Joan Matamalas, inquiet i creatiu sempre, ens explicava l’aventura de pintar després d’haver perdut la vista: “No ho faig perquè l’altra gent em valori, ho faig per treure l’energia que tenc a dins”, deia.
L’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga envestia la VIII Mostra Internacional d’Improvisadors, que aquell any 2006 va reunir improvisadors de tot el món, amb un sentit homenatge al popular i enyorat Sebastià Nicolau, Senisu. El glosador menorquí Miquel Ametler va ser també homenatjat amb la Ploma d’Or de l’associació.
S’inaugurava, també aquell llunya mes de març de l’any 200j6, l’exposició Sis propostes, a la sala d’exposicions del Complex S’Estació, amb obra de Rafel Amengual, Rafel Perelló, Miquel Brunet, Catalina Julve, Llorenç Ginard i Joan Riera Ferrari.
La pastisseria Dolç per Tu signava un conveni de col·laboració amb l’Estel de Llevant. La pastisseria tenia el local on abans hi havia hagut l’antic forn de Ca s’Inquero, molt a prop de la Torre de les Puntes. Ara Estel de Llevant està a punt d’obrir, també a la barriada de sa Torre, Sa Ràfia, un edifici on hi haurà servei de cuina i restaurant i també habitatges tutelats.
En l’àmbit esportiu, Fernando Heredia, La Roca, es proclamava campió estatal de full contact neoprofessional.
