Skip to content

NOTÍCIA

“Un falangista que era a Son Coletes va dir ‘no puc tirar’ perquè a la filera hi havia la seva germana”

[pullquote] Maria Brunet Vives, Barrala (Son Carrió, 1924) va viure de primera mà el desembarcament de les milícies republicanes del capità Bayo el 1936.
[/pullquote]

Rafel Perelló

Recordau on éreu quan anunciaren a Son Carrió l’arribada de la milicia republicana?
Viva el món si me’n record!, se bé el que em va passar. Com vengueren els rojos jo tenia dotze anys, ma mare havia anat a missa, jo havia anat a segar dos o tres dies i llavors em va pegar un còlic d’un pa de ciurons. Vàrem sentir les bombes, els rojos varen agafar fins a Son Carrió. Jo vaig veure entrar els rojos dins Son Carrió.

Voleu dir que no fugíreu de Son Carrió?
Idò!, nosaltres no fugírem de tot d’una. La gent fugia manades desfetes, deixaven les cases obertes de pinte en ample i fugien.

Per què deixaven les cases obertes?
Punyeta món!, perquè varen dir “deixau les portes ubertes perquè si venen els rojos i les troben tancades vos esfondraran les persianes i passaran la porta per ull”. Es va moure un dos de maig, els rojos quan varen entrar a les cases no varen deixar cap llençol dins Son Carrió…

Quan va començar la batalla entre nacionals i republicans a Son Carrió, on éreu vós?
Nosaltres estàvem arrebatats a la paret de darrere la casa, els rojos es varen tirar damunt la via del tren i nosaltres estàvem just darrere la casa, morts de por, es pegaven tirs amb els nacionals i les bales ens passaven ben arran, les sentíem siular com passaven pels costats de la casa…

Vol dir sentieu passar els projectils?
Veiès si els sentíem!, sentíem els siulos, sentíem siiiiiiiu!, feia feredat allò. Mira si ens passaven arran, que una bomba se’n va dur mig forn nostre. Te dic que només pot entendre el que va passar qui s’hi va trobar… Els rojos varen pujar un coster i els nacionals estaven a un altre galter, es donaven branca, era molt exposat quedar a les cases. Fugírem, vàrem anar a estar a un cova amb el padrí, son pare de mon pare, a una cova que està per devora Can Barral…

Trobàreu altra gent refugiada en aquesta cova?
Com hi entràrem hi havia devers seixanta persones: homes, dones, infants. A la cova hi va haver dues ninetes acabades de néixer.

Ah, vol dir dues nines varen néixer dins la cova!
No, no. Es va estrevenir que dues nines varen néixer entre les cinc i les sis de sa dematinada i a les vuit ja les entraven dins la cova. Un metge dels rojos les va ajudar a tenir ses ninetes. Varen fer un jaç amb palla dins la cova, varen posar les ninetes damunt aquell sostre. Aquestes dones que varen tenir les ninetes guardades dins la cova, elles mateixes s’anomenaven “ses Coveres” (riu).

Les persones que estàveu a la cova, com vos alimentaveu?
Hi havia al.lots que anaven a cercar menjar. Els homes no sortien per por que no se’ls en menassin d’un bàndol o l’altre.

Anareu a cercar menjar, vós?
Sí. El dia que varen dur la tracalada de nacionals, jo havia sortit de la cova i me n’havia anat a ca nostra a cercar menjar. Mon pare em va dir: “Vés a ca nostra a cercar menjar, si t’aturen no diguis a on vas ni a on ets i si veus qualcú no et posis a córrer ni t’amaguis”. Entr dins ca nostra, quan vaig ésser dins la cuina sent un renou. “Pa-cooooou!”, i al cap d’una estona “Pa-cooooou”!, “I que punyetes és aquest renou?”, vaig guaitar a la carrera i vaig veure que a damunt el puig de Son Manxo hi havia un enfilall d’homes que només tiraven un tro, feia aquest renou “Pa-coooou”!, tiraven als rotjos que estaven dins Son Carrió, allò pegava unes cebes!…bJo vaig xerrar amb els rojos.

Vol dir xerrareu amb els rojos!
Sí. Un dia els rojos entraren dins la cova on estàvem amagats, duien capells dels nostres i n’hi havia que duien posades camises blanques de mon pare que havien agafat de l’armarir, ens havien mort un gall nostre per fer brou, n’hi havia que duien sobrassades que havien agafat de la perxa i coses que havien de mester. Hi havia un soldat roig que duia una pepa que era de la nostra nina, na Jerònia, aquell duia sa pepa així, arrebatada als pits…

Deis que un soldat duia una pepa?
Es veu que a aquell la pepa li va xocar i la va agafar. La nina quan va veure que aquell duia la pepa, s’hi va afuar, es va abordar al soldat i fot grapada a la pepa. Li vàrem dir “és que la pepa és seva i l’ha coneguda”.

Vos tractaren amb prepotència?
No, no, no tengueren una parauleta més alta que s’altra. Els rojos eren molt educats i molt presents i no varen fer cap mala sortida ni cap mal paper. L’única cosa que vaig trobar és que com varen prendre Son Carrió, com entraren dins l’església varen tomar els sants. Això no era fedor.

Se’n dugueren persones que estaven a la Cova?
Se’n menaren munpare i se’n menaren homes de la cova. Se’ls endugueren el vespre als vaixells de sa Coma. Mon pre i uns altres homes els ajudaven el vespre a dur menjar dels barcos al front de Son Carrió, llavors se’n varen menar mon pare un parell de dies per sa Punta…

L’aparició dels avions italians va ser determinant…
Com vengueren els avions, es nacionals varen fer veta. Els rojos li acoparen, se’n varen dur munpare a Maó… N’hi va haver que varen fugir de Maó i varen tornar a Mallorca. Mon pare, al cel sia, feia comptes fugir amb aquests però la cosa es va tòrcer… més envant va estar tancat mig any dins la presó de Manacor. Nosaltres li dúiem menjar, el menjar de la presó no tenia consol. Et dic que el temps que mon pare va estar tancat vàrem patir llana negra. Creu-me!… Se’n tornaren dur mon pare a Maó i allà li varen fer un judici perquè es pensaven que se n’havia anat a Maó voluntari amb els rojos, però gràcies a Déu el varen amollar, Déu ens va escoltar, ningú sap sa penada que passàrem…

Coneguèreu gent de Son Carrió represaliada?
A un parei de Son Carrió els varen dur a matar a Son Coletes, se’n varen dur gent i molts estaven fellons del capellà perquè no els va defensar i va fer la merda blana. N’hi va haver que varen haver de fugir de Mallorca… N’hi havia un de Son Carrió que els falangistes el cercaven i ell va dir que no els volia donar el gust que el matassin i es va penjar… Un falangista que era a Son Coletes va dir “no puc tirar” perquè a la filera hi havia la seva germana, però no la va defensar i la varen matar, allò va ser un desastre fora mida…

PUBLICITAT

Back To Top
Search