Francesca Pocoví (Manacor, 1954) és actriu, una de les fundadores de Capsigranys i directora de teatre. Parlam de tots els seus anys de dedicació al món del teatre.
Quants anys t’has dedicat al teatre?
Molts. Vaig començar quan tenia 17 anys, fent un curs de mim clàssic i érem molta de gent. D’aquest grup va sorgir el grup Gest i vàrem fer dues obres al Saló Fènix.
I després vàreu fundar Capsigranys?
Anys després. Amb una sèrie de persones que estaven per Barcelona, varen fer contacte amb un director, en Carlos Martín i vàrem decidir fer un projecte sobre en Guillem d’Efak, El Regne enmig del mar, que va durar molts anys i així vàrem començar.
I quan comences a donar classes?
Vaig fer el primer curs de teatre infantil, que es va organitzar des de l’Ajuntament i després vàrem començar amb la Mostra. En Llorenç Gelabert i jo vàrem començar fent classes a Es Canyar però venien tots els alumnes del curs! Ell estava a la Fundació del Teatre i a l’APIMA i va tenir la idea de traslladar-ho a totes les escoles. Amb alguns membres dels Capsigranys i l’ajuda de na Maruja Frau, que era la directora d’Es Canyar, a poc a poc vàrem aconseguir-ho. No hi havia gens d’afició al teatre llavors, ens va dur una feinada!
I tu has vist l’evolució de tot…
Sí. Pensa que el Principal s’havia tirat abaix i varen fer aparcaments… Amb la Mostra s’ha ensenyat a la gent a veure teatre i els al·lots de Manacor saben anar al teatre i s’ha creat aquesta cultura.
Què t’agrada més, dirigir o actuar?
És molt diferent. Dirigir dus tot el pes però també estàs creant constantment. Jo la Mostra l’he viscuda molt: he passat molt de gust d’ensenyar els al·lots a estimar el teatre.
Què és el millor de fer feina amb al·lots?
Veure com creixen, que són com espongetes… T’ensenyen molt.
Què creus que ha canviat a la Mostra d’ença que vares començar?
Crec que no es cuida als directors. Si tenen 10 obres per any, han d’anar a correcuita. A jo el que m’agradava era que la creació i l’educació de l’infant: que es fes un grup, que sabessin fer moltes coses, que gaudissin i que jugassin a teatre. Això crec que s’ha perdut, just es va a fer el muntatge.
Vares viure del teatre? Com ho tenen els joves actualment?
Ho tenen malament. Jo no hi he viscut del teatre. He passat gust de fer feina del teatre perquè tenia un suport econòmic a casa però si hagués hagut de viure del teatre, no ho hauria pogut fer com m’hagués agradat.
