Vet ací unes quantes endevinalles més, entre les quals n’hi ha algunes molt senzilles pensades per a nines i nins de nou o deu anys. Si teniu al·lots d’aquesta edat els les podeu proposar i veure com responen.
Té a veure amb la monarquia?
El nom bé sembla que ho diu,
emperò qui és prou viu
seriosament no ho diria.
(El coronavirus)
Si una lletra llevam
al nom d’un rei molt famós
amb el d’un peix saborós
ben segur que ens trobam.
(Salomó – salmó)
Amb la veu que es crida un ca
repetida, qui s’ho creu?
Amb el nom us trobareu
d’una cosa de menjar.
(El cuscús)
Ens volen tenir tancats
sens haver comès delicte
per una llei molt estricta
i a infeccions exposats.
(El confinament pel coronavirus)
Sens peus, ni cames, ni mans
damunt l’esquena el carreguen
bonament d’allò que apleguen
perque ho transporti en instants.
(Cinta transportadora d’una caixa de supermercat)
Retxes que es tracen amb cura
i molta importància tenen;
els ànims a molts alteren
i no els cal tenir mesura.
(Una signatura en un document)
D’això ningú se n’agrada
però bé que ho vol la gent.
Llavors ho pren ben atent
per a veure’s millorada.
(Un medicament)
Per això que fa el foc
tendreu el nom del negoci
freqüentat per gent amb oci
que se n’agrada, i no poc.
(La perfumeria)
Qui em llenega per damunt
just impulsat per un dit
això ho tenc ben aclarit:
queda destruït al punt.
(La tira rugosa per fregar-hi un misto)
Qui hi entra hi queda tancat
però per molt poca estona;
i el comfort que això li dona
el deixa prou compensat,
(Un ascensor)
Moltes fulles té, i molt poques
n’hi veuen, estant sencera;
d’aquest fruit és cosa vera
que no es fa per les roques.
(Una carxofa)
Un bon mot per agrair
ens du al nom d’una botiga.
Amb allò que ven no lliga
i això tothom ho pot dir.
(Una MERCEria)
Sembla cosa de menjar
pel nom, però no ho és gens;
cosa amb la que t’entretens
si pintura has d’escampar.
(Una espàtula (ES PA tula)
És un bon auxiliar
per prendre un medicament,
emperò a molta gent
està clar que li fa por.
(Una injecció)
És un joc fet de pecetes
adornades amb puntets,
i mai s’hi veuen estrets
els qui tenen prou pessetes.
(El dòmino)
Tal com ets, així et vull
i que pensis, sense fàstic,
el nom d’un eclesiàstic
que quasi he dit, sens embull.
(Taltavull, cognom del Sr. Bisbe de Mallorca. Sembla Tal te vull)
Sembla al començament
com el nom d’una ensalada.
S’ha de fer un poc d’escalada
per arribar-hi content.
(Un trampolí)
Sense portes ni finestres
allò que té a dins es veu.
Si és vostre el tendreu
els dies feiners i festes.
(Un pot de vidre per a la cuina o el rebost)
Fins ací hem arribat, i per raons alienes a la meva voluntat em veig obligat a suspendre la publicació, de moment, d’aquestes endevinalles. Esper que els qui heu llegit les publicades fins ara, no us hagin desagradat, i us desig salut i sort per molts d’anys. Adéu siau!
Antoni Llull Martí
