“He sentit que era molt guai rodar a casa”

Parlam amb Maria Badia (Manacor 1994), directora del curt Benvinguda, que es presentarà el 20 d’abril al Teatre Municipal.

Dia 20 d’abril a les 19 h estrenau, al Teatre Municipal, Benvinguda; què ens en pots contar?
Benvinguda explica la història d’una nina d’uns 13 anys que viu a Barcelona, normalment amb el seu pare, i que es veu mig obligada a passar l’estiu amb la seva mare, que s’ha mudat a Mallorca per viure amb la seva parella, en Toni, que és mallorquí. Ella arriba i no acaba d’entendre on encaixa ella en la nova vida que té sa mare. En aquest context es desperta un matí després d’haver arribat i es troba que li ha vengut la regla. Sa mare no hi és, i l’única persona que la pot ajudar és en Toni, un home que mai s’havia hagut d’enfrontar a un problema així. El seu objectiu, al cap i a la fi, és apropar-se a na Txell, que és el nom de la nina, i ho fa amb molta estima, però amb pocs coneixements del tema. És l’apropament de dues persones amb l’excusa de la regla, un esdeveniment que hem anat normalitzant, com ha de ser, però que cal no oblidar que és un moment important per a qualsevol nina.

Es tracta d’un curtmetratge gravat a Manacor. Com fou el procés?
El procés del rodatge va ser molt xulo! A Manacor vaig trobar molt d’acolliment. La localització és ca na Carme Gonzàlez, que de fet surt a una escena, i m’ho va posar facilíssim. La farmàcia és la de Son Macià, de n’Aina Galmés. És el meu primer rodatge a Mallorca com a professional i he sentit que era molt guai rodar a casa. A Catalunya estan acostumadíssims a rodar i tot és més difícil per a la gent que estam intentant fer-nos un espai, però tornar a casa i veure que la gent té ganes d’ajudar i que surti bé és molt guai. Estic molt agraïda de la gent que hi volgué participar. Els actors són meravellosos i ha estat un plaer treballar amb ells; tant amb en Xavier Frau, l’actor mallorquí, com na Laia Pous, que és l’actriu de 13 anys de Barcelona. També amb n’Ester Cuspinera i na Carme, que són meravelloses. Estic molt contenta del procés, de com va anar, i de tot l’equip, que ha estat meravellós.

Es tracta d’un projecte que ha estat possible gràcies al premi del certamen d’art Jove de 2022, aconseguit amb Doula. Quina relació hi ha, però, entre els dos projectes?
El que tenen més en comú els dos personatges és que són femenins i que estan en una edat d’institut. Així i tot, són dos curtmetratges totalment diferents. Doula va del dol i és un drama; en canvi, Benvinguda no, és una història tendra i simpàtica, que no és una comèdia, però que sí que et pot treure una rialla. Moltes dones ens podem sentir identificades amb na Txell i molts es poden sentir identificats amb ell, que no acaba d’encaixar.

Toques temes, com la sexualitat o el dol, que permeten apropar-nos a l’adolescència de les dones des d’una perspectiva sovint tabú.
Estam xerrant d’avortament, de perdre un fill, de la maternitat, de la regla, d’una mare que ha de veure com la seva filla no acaba d’estar a gust. És cert que tract temes molt femenins que fan que puguin connectar més amb el pensament d’una dona i que potser costen més a un home. Durant el procés d’escriptura vaig passar el guió als meus pares i a en David Mataró, guionista d’IB3 i jurat d’Art Jove, perquè em donassin la seva opinió. En un primer guió sortia la germana d’en Toni i tant en David com mon pare em demanaren com és que ell no li demanava que entrés a ajudar na Txell. Ho vaig passar a diverses dones i ningú ho va pensar, perquè la primera regla és una cosa tan privada que no hi cap al cap que una dona que no coneixes pugui entrar en aquest cercle de confiança. Jo, per exemple, no sé com els va venir la primera regla a les meves amigues, i era allà, amb elles. Sabíem que passava, però no parlàvem de com vivíem el procés. És cert que són perspectives que tenim i que hem de fer feina damunt elles. Una de les coses que més m’ha agradat del projecte és que el dia del primer assaig amb l’actriu, la conversa va anar a xerrar d’aquests temes i de com ho viu cada persona. Després del rodatge estàvem fent unes cerveses i va acabar sortint el tema a la conversa i fou preciós, perquè vérem que necessitam poc per xerrar-ne i que fer-ho és important.