Club de lectura de Porto Cristo J. D. Salinger és autor d'una sèrie de contes reunits en quatre volums i d'una única novel·la que, ja des del primer moment que…
Victor Uris
Andreu Galmés
Eren unes festes de Sant Sebastià a Palma, nosaltres (Calitja Jazz) tocàvem després de l’Harmònica Coixa Blues Band amb la poderosa veu d’Errol Woiski, el baix de Toni Reynés i l’harmònica de Víctor Uris, sonava Big Boss Man…
Passaren els anys i foren molts els escenaris que compartirem amb Víctor Uris, bé amb diferents grups o bé acompanyant-nos l’un amb l’altre.
L’any 1997 mentre estudiava al M.I. De Los Angeles un divendres Víctor em trucà per a demanar-me que l’hi compràs l’ampli Fender de vàlvules i el micròfon Shure Green Bullet, ho va rebre dilluns de matí i ell sempre contava l’anècdota per la sorpresa d’immediatesa de rebre el paquet.
Era un gran xerrador, quan et telefonava podies passar perfectament una hora aferrat al telèfon escoltant els seus acudits i les seves meravelloses sortides humorístiques… de fet quan ja estava ingressat a Son Espases i en un moment que vaig comentar la meva sorpresa pel llit automàtic que anava aixecant-se i baixant-se ell va exclamar “això és el Ram”.
Quan celebrarem el 20 aniversari del Café 3, un bon dimarts d’hivern, va ser el primer que va arribar acompanyat de Salvador Font. Cala Ratjada va gaudir de la seva harmònica i veu molts d’anys a la Nit de Jazz.
No vaig formar part mai del seu cercle “bluesístic” donada la meva dèria en fer posicions de ioga amb la guitarra ( com deia ells als acords “jazzístics” ) però sempre ens respectarem musicalment i personalment.
Anècdotes com la d’una nit mentre tocàvem que ens va dir que “quan aixecava la mà no era per mirar a l’esquerra sinó perquè ens aturéssim” o la d’aquell dia que em va dir que venia amb un amic que cantava molt bé i jo, pardal de jo, li vaig esmentar que allò no era un karaoke, per tant, res de res (i el cantant era, després ho vaig saber, Pau Donés) formaran part sempre dels meus records.
Un mal dia vaig rebre un missatge de veu amb la seva veu mig tallada, “aquest missatge és per tu Andreu… T’estim molt”. Vaig plorar aquest dia i el dia de la seva mort quan just dos dies abans l’havia anat a visitar a Sant Joan de Déu mentre ell acompanyat d’un amic inseparable bevia un poquet d’aigua i menjava un poquet de formatge maonès, no vaig tenir coratge d’acomiadar-me perquè sabia que seria el darrer dia que ens veuríem.
Víctor Uris va ser un músic i una persona única, amb una humanitat immensa. Esper que els déus l’acompanyin amb tota la meva gratitud i record.
T’estim Víctor.
Notícies relacionades
