“La sanitat de cada vegada fuig més de l’hospital, mira que el pacient sigui més a prop de ca seva. Es tracta de canviar el concepte. També hi ha un component tecnològic que ens pot permetre monitoritzar els pacients a distància. Són coses molt noves per a nosaltres i a l’administració li costa adaptar-s’hi”. Així mirava d’explicar la falta de creixement de llits a l’Hospital de Manacor el seu gerent Ignasi Casas a la taula rodona que sobre sanitat pública va organitzar dimecres passat a S’Agrícola el Col·lectiu de Dones de Llevant.
Catalina Vadell, oncòloga ara jubilada i que també va ser gerent de l’Hospital de Manacor durant onze anys, reconegué que ara mateix “vivim un moment molt il·lusionant per a l’Hospital, amb l’obertura de l’hospital de dia, o dels serveis de fisioteràpia i rehabilitació al nou edifici ambulatori. Els professionals hi poden fer feina més a gust i més còmodes, i també suposa un plus de confort i d’adequació per als pacients, que són massa bones persones, perquè fins ara els fèiem la químio a un passadís”.
En canvi, Vadell lamentà que “falten professionals. No perquè no en vulguin contractar, sinó perquè no en troben”. En aquest sentit, l’exgerent reconegué que “Palma és atractiu, i digué en to de broma que els professionals que venen de Palma, pugen Xorrigo a peu, en canvi nosaltres davallam la costa en cotxe”. Vadell va posar èmfasi en el fet que el de Manacor “és un gran hospital, amb persones extraordinàries que hi fan feina, però l’hem de fer més atractiu. Els sous són els que són, tant a un hospital com a l’altre, però podríem oferir investigació clínica, o tenir residents, com passa a traumatologia, per exemple”. Però tot això, digué, “no ho podem fer per amor a l’art, això ja ho va fer la meva generació”. Vadell acabà dient que “els usuaris també s’han de fer escoltar”.
Miguel Reyero, ginecòleg emèrit de l’Hospital de Son Espases i representant de l’Associació per a la defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears, reivindicà que “la sanitat i l’educació són elements fonamentals i irrenunciables com a serveis públics. La sanitat pública no és una despesa, és una inversió”. A partir d’aquesta premisa, Reyero es referí a la situació difícil que s’ha viscut els darrers mesos a la sala de parts de Manacor. “Fa 25 o 30 anys una sala de parts podia funcionar amb una comare. Ara són serveis molt més complexos i molt més cars. A Manacor va passar que no hi havia persones suficients per poder obrir la sala de parts 24 hores. I això en part podia ser previsible. Les plantilles que funcionaven fa deu anys avui no funcionen, i si fa falta s’han de cercar solucions conjunturals”. La venguda de ginecòlegs d’altres hospitals, “és un pegat”, digué després de reconèixer que “els sanitaris no som gent fàcil en una situació d’oferta i demanda”.
Per part seva, la infermera i professora associada de la facultat de Medicina de la UIB, Carme Vidal, reivindicà que “les infermeres hem demostrat ser claus en el sistema sanitari públic. I mentrestant, som un dels llocs amb ràtios més baixes d’infermeres per cada 1.000 habitants”. Respecte de la capacitat de lideratge de les infermeres, en relació a la polèmica sentència que ordena la destitució de Neus Salas com a coordinadora del centre de salut pel fet de no ser metgessa, la infermera de Felanitx explicà que “no és una manca de competència, és una situació jeràrquica. I això no pot ser: vivim al segle XXI”. Vidal es queixà també que “no deixen donar cites als metges perquè deriven molts de casos de diagnòstic i tractament mèdic a les infermeres, amb la idea de fer baixar les llistes d’espera”.
També es va parlar de les derivacions a la sanitat privada. “Jo mateixa vaig signar convenis amb Sant Joan de Déu, Creu Roja o Hospital de Llevant. No és la millor situació, és un pedaç per poder donar respostsa als pacients que ho necessiten”
La taula rodona, que va comptar amb una assistència notable de públic, va ser també molt animada pel que va a les intervencions entre el públic, des d’on sortiren veus que denunciaren que avui a l’Hospital de Manacor es deriven prop d’un vuitanta per cent de les interrupcions voluntàries d’embaràs a la sanitat privada. “I això és una decisió política”, digué Maria Duran. De la mateixa manera Xisca Mas reclamava que la nova llei de sanitat preveiés incompatibilitat per als professionals que siguin caps de servei o caps de departament i continuïn exercint la medicina en el sector privat”.
Finalment, Antoni Truyols remarcà que l’augment de la cronicitat en els malalts ha suposat “un col·lapse per als hospitals, mentre veiem que no hi ha un interès polític per crear centres de rehabilitació i convalescència. Així com estam ara, no hi ha llits suficients”.
