Skip to content

Hi ha relació directa entre dedicar-se professionalment a la música i els problemes de salut mental?

Reflexionam sobre aquesta qüestió amb Alícia Olivares (Manacor, 1976), infermera d’Estel de Llevant i aficionada a la música; Toni Llull Galmés (Manacor, 1992), músic que acompanya artistes com Marina Herlop o Julieta; i Joan Sastre (Manacor, 1969), psicòleg i també músic aficionat.

La música com a eina terapèutica i de cohesió grupal
A l’Estel de Llevant, els usuaris duen a terme diverses activitats musicals: un karaoke mensual i tallers setmanals on canten cançons que proposen els usuaris mateixos, els traballadors o els voluntaris que hi participen. Tomeu Sansó, usuari, comenta que “és una bona teràpia per llevar-nos la vergonya, per desinhibir-nos. Per a mi la música és una passió i m’ha fet recuperar les ganes de construir plegats”. Alícia Olivares, infermera del centre i músic, explica que “al final els tallers són una creació col·lectiva i un exercici d’empatia molt bo, perquè quan cantes en grup has d’actuar com una sola veu, t’has d’adaptar al ritme dels altres, és un gran aprenentatge”. Una altra usuària, n’Alejandra Casquero, explica que “la música em fa viatjar a altres móns”. Així doncs, la música té un poder innegable de connectar-nos i de fer-nos sentir bé.

Com afecta el dia a dia dels músics professionals a la seva salut mental?
Fer feina dins la indústria musical, però, no suposa només compartir emocions i connexió, sinó que implica certes dinàmiques que, sovint, comprometen el benestar dels treballadors. Toni Llull, músic professional que gira arreu del món amb artistes com Marina Herlop o Julieta, explica que “com que necessites fer feina en diversos projectes per guanyar-te la vida, i és un món extremadament competitiu, ultracapitalitzat i amb un grau alt d’exposició pública, pots arribar a tenir tocada l’autoestima, a part dels problemes logístics i burocràtics d’haver de gestionar molts projectes alhora”. “A més”, continua, “hi ha molt de futurismes, molta inestabilitat i incertesa”. D’altra banda, Llull reconeix que “al meu entorn hi ha bastanta gent que té problemes de salut mental, en especial els qui no tenen el privilegi de poder viure només de l’art que creen”. Finalment, per millorar la situació creu que seria necessari “que l’administració facilitàs l’accés a les ajudes públiques per als qui no són tan privilegiats. També fomentar l’activisme i el sindicalisme, per millorar les nostres condicions de feina. Si milloren les condicions, millorarà la nostra salut mental”.

I quins són els problemes mentals habituals dels músics i quins factors els provoquen?
“La vulnerabilitat econòmica i el fet de no saber què passarà en el futur són disparadors clars dels problemes de salut mental”, comenta el psicòleg i músic aficionat Joan Sastre. Un altre factor determinant, segons Sastre, és que “és un ofici amb molta sobreexposició pública, no només d’imatge, sinó d’emocions, vivències, etc. Es poden presentar, també, conflictes que tenen a veure amb ser músic ‘autèntic’, és a dir, fer només el que es sent i fer activitats o coses ‘alimentícies’, com exemple seria fer hotels”. Un altre factor a tenir en compte, i que compromet el benestar psíquic dels músics, és “la gestió de l’èxit i del fracàs. Són dues cares de la mateixa moneda, són dues situacions males de gestionar”. Sastre afegeix que “l’ansietat d’avaluació és un tema molt freqüent en totes les persones a l’hora de parlar o fer alguna cosa pública davant un auditori. En els músics aquest fet és multiplica i sempre es comenta que, encara que molta gent porti anys, aquesta ansietat està present”. I quins són els símptomes principals? “Es disparen els indicadors d’ansietat fisiològica (palpitacions, suors, tremolors) i cogninitva (inseguretat, pors, etc.). Poden arribar a tenir atacs d’ansietat mentre toquen”. Tots aquests factors poden dur, segons explica Sastre, a afectacions de la personalitat com el narcisisme o al consum de substàncies per intentar mitigar aquest malestar psicològic.

Back To Top
Search