Skip to content

NOTÍCIA

PUBLICITAT

“Dins la història del club els equips que han tret sempre més bons resultats han estat els femenins”

[pullquote] Andreu Mesquida és el president de tota la vida del Club Voleibol Manacor. Els darrers anys se’n va distanciar per presidir la Federació Balear, però ara ha tornat al seu càrrec natural. Parlam amb ell de la història del club, dels equips que el configuren i de les expectatives creades amb els resultats extraordinaris de l’equip sènior masculí, que és a poques passes d’un ascens històric.
[/pullquote]

Quan comença l’aventura del Club Voleibol Manacor?
Devers l’any 1985 o 1986 posàrem en marxa la lliga de penyes de Manacor. Jugàvem a l’institut o allà on podíem. Hi havia un parell d’equips de Manacor. En pocs anys es va fer més grossa i hi pregueren part equips d’Artà, Petra, Vilafranca, Porreres o Sant Llorenç. L’any 1989 un parell de jugadors varen fer la proposta de crear el club i competírem per primera vegada amb un equip de sèniors masculins. Al cap de dos anys férem un equip cadet i anàrem creixent amb un equip a cada categoria. L’any 1994 l’equip sènior masculí ja va prendre part a una fase d’ascens a Primera Divisió. Al cap de dos anys sí que pujàrem i hi jugàrem quatre o cinc anys. Arribàrem a tenir els sèniors masculí i femení jugant a la Primera Divisió.

Però d’on va néixer, aquella febre?
Abans de començar les penyes, un grup de dones ja s’havien començat a entrenar a l’Institut, i els dissabtes organitzaven partidets. No sé d’on naixia tot allò, els més joves hi jugaven… Jo, per exemple hi jugava amb l’OJE. Gràcies a les dones es varen fer les penyes, i després es va fundar el club.

Amb quina filosofia?
Teníem ben clar que havíem de fer pedrera. Al cap de cinc o sis anys de fundar el club ja teníem equips de totes les categories. Mai hem descuidat la pedrera, i hem tengut equips tant de volei pista com de volei platja. A nivell de pedrera hem tret més bons resultats, sobretot en volei platja, una modalitat en què hem estat dues vegades campions d’Espanya.

Això vol dir que els vostres jugadors sèniors són manacorins…
Els primers anys que vàrem jugar a primera divisió tots els jugadors eren manacorins o de dins la comarca però que havien jugat amb els nostres juvenils.

Sou un club com un altre? O veus diferències amb altres clubs manacorins?
Jo crec que som ben iguals… Potser en el bàsquet hi ha més competència… Nosaltres amb el masculí ara som a dalt de tot, però dins la història del club els equips que han tret més bons resultats han estat sempre els femenins.

Com expliques aquest èxit dels sèniors masculins, ara?
Hem recuperat alguns jugadors veterans que havien jugat amb el Petra a Superlliga2, i després hi ha un aprell de jugadors que han passat per totes les nostres categories que ara hi són titulars, que són en Joan Francesc Cabrer i en Francesc Mesquida. Dins l’equip de Superlliga2 hi ha sis manacorins, la meitat de l’equip. Després n’hi ha un d’Artà, dos de Pòrtol i dos estrangers, tots dos veneçolans.

Cobren, els jugadors?
No n’hi ha cap que cobri. Seria molt difícil que si haguessin de cobrar nosaltres fóssim en aquesta categoria. En el grup B sí que sé que n’hi ha que cobren, com ara els gallecs (Emeve de Lugo i San Sadurniño de la Corunya), que han fet equip per jugar a Superlliga, o com també el Leganés.

Ho dius com si vosaltres no us plantejàssiu pujar…
Quan vàrem decidir pujar a superlliga2 férem el pressupost per mantenir-nos. però la cosa va partir bé i ha acabat superbé. Ens classificàrem per a la Copa Príncep, que no en confiàvem; i hem quedat campions de lliga, que tampoc no en confiàvem. Si per sort o per mèrits esportius quedàssim dins els dos primers, s’hauria de fer un plantejament seriós. Les despeses per desplaçament no pugen gaire perquè estan bastant subvencionades, però sí que pujaria molt la despesa federativa, els pagament per inscripció, arbitratge…

Els jugadors de Superlliga sí que deuen cobrar…
N’hi ha que sí. Si pujàssim està clar que hauríem de fer qualque fitxatge… Però tenim molt clar que no gastarem els doblers que puguin afectar els altres equips de base. Això és innegociable.

O quedar a Superlliga2.
Sí. Tenim equip per jugar-hi com a mínim un any més. Però tenim un parell de jugadors titulars que ja tenen 33 anys…

Hi ha instal·lacions a Manacor adequades per acollir partits de Superlliga?
No sé si ens deixarien jugar al pavelló a Na Capellera, està molt bé perquè el públic ho viu molt, perquè està molt a prop dels jugadors. Ara hi han afegit grades supletòries, que permetran més presència de públic. Però això no sé si ens ho permetrien… Al Miquel Àngel Nadal supòs que no hi hauria problema per poder jugar a Superlliga.

Hi pot haver ingressos addicionals pel fet de jugar a la màxima categoria? Pens en els drets de televisió.
No tenen drets de televisió. És difícil mantenir un equip de Superlliga. Basta veure les dificultats que va tenir el Palma. I trobar un espònsor que et doni doblers avui és difícil.

Vosaltres teniu el Podes i Tales. Li demanaríeu més doblers?
És un patrocini familiar. L’amo té un fill que juga amb nosaltres… Ja ho veuríem… però no em ve al cap cap empresa dins Manacor on puguem anar a demanar doblers. El Petra tenia Melchor Mascaró…

Quines expectatives us marcau com a club?
Hem de continuar amb el volei base, perquè sabem que la Superlliga2 d’aquí a un any o dos, o d’aquí a deu, és igual, no la tendrem. El que no farem són equips amb jugadors de fora. Sense jugadors d’aquí ja no hauríem partit a fer l’equip que tenim ara.

Tens la sensació que hi ha més públic, i que s’acosten més jugadors d’ençà de l’èxit dels sèniors masculins?
Hi ha hagut molta gent als partits. Moltes vegades no hi cabia més gent. I hi hem vist molta gent que feia anys que no s’havia acostat al pavelló. Pel que fa als jugadors, no s’ha vist exactament ara, però és clar que això farà que hi hagi més gent que vulgui jugar…

Per què hi ha més dones que homes, que juguen a volei?
A nivell masculí, el futbol s’ho menja tot. Les nines juguen al bàsquet o al vòlei. D’altra banda, el vòlei és un esport molt tècnic i no pots començar a practicar-lo fins als vuit o nou anys. Quan ho has agafat és un molt bon esport, perquè no hi ha contacte, el públic no insulta els jugadors… Ens coneixem tots i tothom està plegat, els d’un equip i els de l’altre.

Comptau amb subvencions?
Sí, sense la subvenció del Govern balear, que ens ajuda amb una part dels desplaçaments i també en despeses federatives, no hauríem pogut jugar a Superlliga2. L’Ajuntament ens deixa les instal·lacions.al·lacions.

PUBLICITAT

Back To Top
Search