I ara, què ens toca fer?

Em desperto, miro el mòbil per saber quina hora és, i ja tenc desenes de missatges. Imaginau de què parlen. Doncs sí, de la famosa COVID19. I és que resulta que ens hem tornat una mica científics, metges i “cunyadísims”. Vaja, que pensam que en sabem de tot; però no, no sempre és així i d´això és del que avui vull parlar-vos.
M´agradaria fer un exercici de reflexió i recomanar una sèrie de pautes que ara SÍ podem aplicar:
– En primer lloc, com a recomanació estel.lar, vos diria que intenteu informar-vos sempre a través de fonts oficials amb tot el que envolta la COVID19. Per tant, seguiu els canals oficials i feis cas de fonts contrastades, oblidant les cadenes de missatges que ens aporten informació dubtosa i en duen a una confusió general.
– Ser Solidaris. Ara més que mai hauríem de saber què ens diu la Viquipèdia sobre solidaritat: La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l’ajuda mútua. Resumint, ara ens toca col.laborar conjuntament, estar al costat dels qui més ens necessiten, fer poble, ajudar als nostres veïns i veïnes, i comprar al petit comerç, aquell que durant la crisi ha estat a primera línia, ha seguit produïnt i ens ha duit la compra a casa, aquell del que hem pogut confiar aquests 60 dies, i seguir apostant per allò “nostre”, allò d´aquí.
– Intentar ser una mica més respectuosos amb el medi ambient, a hores d´ara el “fems estrella” que sovint veim pels carrers son guants i mascaretes utilitzades. I és que així no, així no ajudam ni al medi ambient ni feim poble.
– Seguir les instruccions que ens donen els que en saben del tema i fer-ne cas. Totes i tots tenim ganes de tornar a la nostre normalitat (besades, abraçades,…) i tot això arribarà, però ara hem de seguir essent responsables i tenir paciència, mantenir una distància social amb la que no esteim acostumats. Per tant, una vegada més, hem de demostrar ser un poble unit per a què la normalitat desitjada arribi més prest que tard.
– Confiar amb la nostra Administració (Serveis Socials, Sanitaris, Policia, Protecció Civil, etc.), aquells, els quals a vegades dubtam de la seva eficàcia, però no oblidem que estan per a ajudar-nos i que són profesionals que “ho han donat tot” durant tota la crisi de la COVID19.
En definitiva, ara vénen canvis de fase, la desescalada, la tornada a la nova normalitat, etc. (curioses paraules que fins fa uns mesos no ens resultaven tan familiars) i recordem que tenim un repte important com a poble, com a societat, i és fer ús de la nostra responsabilitat civil ja que d´aquesta dependrá que en poguem sortir abans i amb els menors danys dels que haguem pogut tenir fins ara.
Així doncs, crec que seguint més o manco aquestes pautes i posant en pràctica valors com la responsabilitat, i cooperació creixerem com a poble i en sortirem reforçats d´aquesta malaïda crisi. Personalment, confio en el poble, amb la seva gent, perquè tots en sabem de solidaritat i empatia. Ara més que mai.
Junts ens sortirem i, ben segur, TOT ANIRA BÉ.
Recordau: Ara ens toca viure una situació diferent, i com més solidaris, millor.
Salut tenguem!

Andreu Alba. Policia Tutor de Porto Cristo