Idees de franc per sortir de l’atzucac

En Joan Roca escrigué fa deu anys “poc abans del cop d’estat militar de 1936, gairebé un 40% de la població activa de Mallorca es concentrava en les activitats secundàries, amb un protagonisme singular del sector tèxtil, del calçat, de la construcció de maquinària i les indústries agroalimentàries, eixos bàsics d’una economia illenca molt menys dependent de l’àmbit agrari de què habitualment s’ha pensat”.
Atès que hem arribat a un punt de no retorn amb allò que M. S. Oliver anomenava “indústria dels forasters”, en una genial premonició del que realment és el turisme, de forma generosa, però interessada cedesc algunes idees per a emprenedors joves i ancians. Ara sembla que només els joves són capaços de prendre iniciatives, però no és cert en absolut.
Primera curolla. El consum de begudes carbòniques i de tota mena es dispara durant els mesos de l’estiu inacabable. Abans hi havia una o dues fàbriques de begudes carbòniques a molts de pobles de Mallorca. Tímidament, alcen el cap algunes d’aquestes indústries, en algun cas hereves de les que existiren. Igual que s’ha fet en el món cerveser, ja passa d’hora d’impulsar fàbriques amb maquinària actual, amb fórmules actuals per a les begudes, corregint l’excés de sucre que hi posaven, per exemple, i unes etiquetes i embotellatge que cridin l’atenció dels guiris i de les persones, distribuïdes amb constància, amb campanyes publicitàries resolutives.
Segona cabòria. Tenim una raça d’ovella mallorquina i una altra d’ovella roja mallorquina. La llana fa uns anys no la comprava ningú. Ara sembla que comencen a tornar-la a comprar a preu de patató. Si fabricam flassades o l’equivalent actual, cotonades de disseny ultramodern, sabates per anar per dins la casa o pel corral, peces de roba de llana freda o prima, però només fent servir la llana de les nostres ovelles autòctones, podem oferir un producte únic, treure profit de la llana, promoure la ramaderia d’aquestes ovelles i crear xarxes de distribució dels productes artesans o semiartesans que es puguin crear. Milers d’actuals ignorants estaran encantats de comprar un producte del lloc que visiten, si saben que només n’hi ha aquí.
Tercer cap de fil. Ja arribaren a l’enfront i toparen amb la realitat. Els fabricants de sabates que partiren cap altres països, crec que no tornen a fabricar-les aquí o bé perquè estan empegueïts de tornar o bé perquè ja no s’interessen pel producte. Encara disposam d’una mà d’obra qualificada per a fer sabates que poden fer-se amb qualsevol marca internacional coneguda, tant en les sabates de mudar, com en les botes de muntanya, com en les sabates multiformes de disseny sorprenent. Si l’administració servís per això, és urgent que tornàs a implantar cicles professionals de pell i calçat. Són ben vius els qui podrien ensenyar tots els secrets d’una indústria centenària en la qual hem estat líders. La tecnologia abarateix costos, però els cervells i la traça ja els tenim aquí, en altres bandes no hi són i els resultats bé que se’n ressenten.
Quarta bombeta. Encara hi ha molt de camp per a la indústria agroalimentària. Coneixeu qualcú que s’estimi més un paté d’aquests de textura escarrufadora, tot i sortir a la tele, que qualsevol dels patés que es produeixen a Sóller, Porreres o Felanitx? Atès que feren l’animalada de donar la DO als porcs també importats d’onsevulla, passa d’hora de treure profit del porc negre mallorquí. Recrear embotits que s’han perdut de l’edat mitjana ençà. Fer més experiments amb el paté sense perdre la nostra màgica textura. Fer campanyes on s’expliqui bé què és el porc negre, quin interès gastronòmic té, i per quin motiu és urgent que els visitants en comprin a balquena.
I un consell per als emprenedors: tot això (campanyes, etiquetatge, promoció) s’ha de fer primordialment en català, forma part del paquet. Altrament, fa baix i és de rialla.