skip to Main Content

“Igual que ha après a xerrar ha après a cantar”

Laia Vallès i Joana Gomila duen madò Margalida Fullana i la tonada del llaurar al concert de celebració del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

“Madò Margalida és la total protagonista de la peça, que dura dos minuts, i la seva veu només apareix, de forma enregistrada, al final de tot, és com si el cor fos gairebé el preludi, i quan apareix madò Margalida, totes aquestes harmonies que hem anat creant creixen encara més, perquè són com dos éssers independents, per una banda la veu de madò Margalida i per l’altra la textura del cor, i és com un diàleg entre aquests dos universos. Quan sona madò Margalida se’t posa la pell de gallina”, així compta Laia Vallès la participació de madò Margalida en el Concert “El cançoner popular contemporani”, que celebrava dissabte passat al Palau de la Música de Barcelona el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Juntament amb sis altres compositors, Laia Vallès i Joana Gomila hi participaren amb aquesta peça inspirada a partir de la tonada de llaurar cantada per Margalida Fullana.

Madò Margalida, que també va acudir a l’estrena, n’està alabada: “M’ho vaig passar molt bé perquè em tractaren molt bé, com una vertadera senyora. Són una monada, aquestes al·lotes. Han fet molt per jo, i sempre les alabaré. També vaig quedar molt satisfeta de l’actuació, perquè la meva veu es va sentir molt bé, es va sentir i es va entendre la lletra. La coral mateixa també va cantar molt bé, perquè tenen una veuassa, però no s’entenia cap frase de les que cantaven”. I segueix: “Em va venir molt de nou esser la protagonista, perquè vaig ser la darrera de les cançons i la gent es va prestar molt amb jo. No em pareixia jo mateixa, la veritat”.

Margalida Fullana explica que “jo vaig néixer a Son Forteza. A totes les feines de fora vila es canta, la vaig aprendre que era una nina. Era el que sentia i el que cantaven els altres, com que m’agradava cantar la vaig aprendre molt prest. En bona part, aquestes cançons i tonades les aprenia de mon pare, de ma mare, que cantava molt bé, i també de la meva germana major. Tots cantàvem perquè a fora vila tothom cantava. I a la nostra barriada, de Son Forteza al Rafal Pudent, fins a l’Espitalet o Son Macià, tothom cantava per un igual.

Aquesta celebració tendrà una gira de deu concerts, “un fet poc habitual per a un concert amb estrenes de compositors”, acaba dient Laia Vallès.
Joana Gomila, per part seva, explica també que “vàrem pensar que l’Obra del Cançoner Popular no és només arqueologia. És meravellós tot el recull i totes les missions que es varen fer a principi del segle XX, però encara hi ha vida dins aquest cançoner. Per això, en lloc de recórrer als testimonis escrits volíem recórrer als testimonis vius i continuar la baula d’aquestes missions”.

Va ser així que Vallès i Gomila passaren un dematí amb madò Margalida, com ja ho havien fet tantes altres vegades, “perquè per a nosaltres és una font d’inspiració que sempre brolla. Ens va cantar moltíssimes cançons que tant per motius tècnics, de tonalitat com de facilitat perquè el cor pogués cantar damunt aquesta cançó, triàrem una tonada de llaurar”, diu Joana Gomila, que creu que “dins la complexitat que té avui el concepte de cultura popular, el simbolisme d’una persona com madò Margalida, que en el segle XXI canta aquestes cançons i va fent aquestes feines, i que no les ha apreses per curiositat, sinó que en certa manera el seu estil de vida li ha fet brollar aquestes cançons, igual que ha après a xerrar ha après a cantar. És immens que en el segle XXI puguem enllaçar aquesta baula”.

Back To Top
Search