Un poble que s’estima

No hi ha cap dubte que un poble que sap reconèixer els mèrits de la seva gent és un poble amb dosis elevades d’autoestima, d’autocentrament i de voluntat de ser.

Manacor, amb els vuit reconeixements que haurà fet en aquests quinze dies d’esplendor popular i institucional, entra també en el firmament dels pobles que són conscients de qui són i que s’estimen a si mateixos amb convicció i serenor alhora.

Si hom mira la nòmina de reconeguts amb la màxima distinció de fills il·lustres o fills predilectes hi veurà, en les més antigues, una obsessió per la gent d’església i pels militars. Sotanes i uniformes semblaven obtenir la majoria absoluta de reconeguts fins no fa gaire. Els miraven de compensar qualque batle, qualque altre persona destacada en la seva labor social o cívica.

Més recentment han vengut els artistes, que ja són una altra cosa. Passam de la veneració, tan sovint tan poc sana, de les autoritats al reconeixement del mèrit artístic i del ressò més enllà del torrent del Caparó que puguin haver obtingut els nostres escriptors, pintors o músics.

En els darrers reconeixements als nous fills predilectes s’intueix un enfocament més transversal. No hi ha militars, no hi ha capellans. Hi ha artistes, però hi ha més gent. De tothom és sabuda la trajectòria de Margalida Cortès per ajudar la gent més necessitada. De tothom és coneguda la trajectòria centenària Cristòfol Noguera, Pífol, un emblema sense el qual el Manacor del segle XX no seria explicable.

La gent manacorina sap qui és Montse Ferrer i el pes que va tenir dins la fàbrica de perles de Majorica. Finalment, quina llàstima que Sebastià Sansó no hagi pogut arribar a veure com el poble dels seus amors el reconeixia en la seva tasca sorda i emocionada per conèixer la història de Manacor. Amb ell hem conegut la història dels fusters i de les perleres, però també d’un Manacor antic que, si ens volem conèixer a nosaltres mateixos, no podem deixar oblidar dins el pou del temps.

Aquests són ja els nostres nous predilectes. Però és que d’aquí a menys de deu dies també seran els nostres nous il·lustres la mestra d’escola Lluïsa Fuster, que molts recordaran com “la mestra que va ensenyar tot el que sabia a Guillem d’Efak”; l’actriu Catalina Riera, una de les potes sòlides del projecte dels Capsigranys, sense el qual no es podria entendre el Manacor teatral d’avui; la mestra i investigadora, i recuperadora dels Cossiers, Aina Sansó; i finalment Joan Riera Ferrari, el nostra artista més internacional, un pintor amb una marca pròpia i amb una idiosincràsia illenca inconfusible.

Aquests vuit reconeguts han fet millor el poble on vivim. Com se sol dir, reconèixer-los fa més gran i honora la distinció de fills predilectes i fills il·lustres.

L’enhorabona a tots els homenatjats, i l’enhorabona a l’Ajuntament de Manacor i als seus 21 regidors, que han sabut ajuntar-se a l’hora de reconèixer de forma unànime el mèrit vital, cívic i artístic d’aquests reconeguts.