Isis i Serapis a Mallorca

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

L’any 1968 dos joves arqueòlegs vinculats al Museu de Mallorca, Joan Camps i Antoni Vallespir, iniciaven les excavacions a un jaciment molt especial, es tractava del lloc conegut com el turó de les Abelles a Santa Ponça, Calvià. Ja des de l’inici dels treballs van veure que estaven davant un lloc molt especial amb una sèrie de petites habitacions i petits patis. A una d’aquelles habitacions, van començar a fer unes troballes que els van cridar l’atenció i que molt prest van veure que es convertirien en les primeres peces d’un trencaclosques amb una informació molt especial. Aquells fragments de ceràmica envernissada i de molt bona qualitat anaren formant, pacientment unides, una copa de ceràmica decorada amb un relleu que representa els rostres de dues divinitats antigues: Isis i Serapis. A més, però, la peça representa un dels primers exemples de reutilització prolongada d’un objecte de què tenim constància a les illes perquè s’hi poden observar encara avui les restes d’haver estat arreglada amb grapes de plom.
Però tornem al jaciment per un moment. En paraules dels arqueòlegs que ho excavaren el turó de les Abelles es troba: «en el fons d’una antiga Albufera o maresma per ventura navegable fa molts d’anys, és un assentament amb edificacions de factura indígena on apareixen ceràmiques fetes a mà i amb el torn, aquestes darreres púniques i romanes majoritàriament. L’excavació d’aquestes ha demostrat clarament que ens trobam en un establiment molt influenciat pels pobles colonitzadors. La cronologia d’aquest establiment pot centrar-se, sens dubte, en el segle II aC: els seus inicis a principis de la centúria o a l’acabament de l’anterior i la data d’abandonament no s’allunya de les acaballes del segle II o de principis del segle I a C.» És a dir, un lloc ideal per estudiar el final de la prehistòria de Mallorca cosa que confereix, si és possible, encara més importància la troballa de la peça ceràmica amb les imatges dels déus egipcis, una troballa excepcional i única a Mallorca. A més, el fet que apareguin les dues associades ens dona una cronologia precisa perquè si bé Isis era una deessa d’època faraònica, una de les principals i més populars, Serapis era un nouvingut, una deïtat ‘jove’ al moment en què es va fer la copa trobada a Santa Ponça. Serapis va ser un deu inventat pels governants grecs, pels ptolomeus, agafant atributs de deïtats anteriors, sobretot Osiris, el marit d’Isis, però amb altres matisos que els interessaven més, com la iconografia, més grega, i l’associació amb els nous monarques.
La troballa de la copa amb el relleu d’Isis i Serapis no significa que aquests deus varen ser venerats al turó de les Abelles, de fet, segurament el culte egipci no arribà a les nostres illes fins a època romana. Ni tan sols significa que els egipcis – de llengua grega o egípcia – arribaren a Santa Ponça, perquè si bé la copa va poder ser fabricada pels grecs a l’orient mediterrani, també va poder ser feta a Sicília, on hi ha conservats els exemplars més semblants (idèntics) al torbat a Santa Ponça. Per tant el que segur ens indica la troballa d’aquesta peça excepcional són els llaços comercials, directes o indirectes, entre Mallorca i el món grec, fos a Egipte o a Sicília al segle II ANE i l’inici d’una obertura major de la societat indígena als corrents comercials i culturals mediterranis a partir d’aquesta centúria. No debades, la copa d’Isis i Osiris del turó de les Abelles és una de les peces més destacades del Museu de Mallorca.