Skip to content

“Jo no som racista, però…”

Tot d’una que la notícia de la possible construcció d’una mesquita amb capacitat per a 1.500 persones va ser publicada al diari Ultima Hora, la cosa va prendre tints d’escàndol i crispació. Els primers missatges a les xarxes, normalment incendiaris, es mostraven obertament en contra d’aquesta nova instal·lació. I apuntaven tot d’una al batle Miquel Oliver com a responsable de la cosa.
En menys d’una setmana, s’ha organitzat un grup actiu de veïnats de la barriada, preocupats per la presumpt nova construcció (es parla de més de cent persones). El Partit Popular ha emès igualment una nota alertant dels “perills” que podria suposar la construcció d’aquesta infraestructura.
Parlen d’aparcaments, de saturació, d’identitat. Els portaveus dels veïns mesuren les seves paraules i alerten que no volen ser considerats uns racistes.
Mentrestant, a l’hora d’elaborar les informacions que podeu llegir en aquest número d’avui, que miram de tractar amb la màxima cura possible, hem estat molt clars amb les possibles fonts. D’una banda, l’entorn de la comunitat islàmica, amb l’imam al capdavant, ha decidit tancar-se en banda, després de les conseqüències que va tenir la notícia. Les declaracions que hem aconseguit, per tant, han estat de ciutadans marroquins que ens han parlat a títol individual. Per la part dels veïnats de Fartàritx, hem trobat persones, més  d’una, i més de dues, disposades a contar-nos totes les seves veritats, però de forma anònima i sense mostrar cara.  No ho hem comportat, perquè hem cregut que fer-ho hauria estat actuar d’altaveus de la xenofòbia i el racisme. És la mostra més clara del problema de convivència covat que fa anys que insistim que hi ha a Manacor i que tanta de gent es nega a veure i  reconèixer. O que tants  d’altres amaguen darrere el nefast “jo no som racista, però”, ignorant que la veritat i la fermesa una afirmació seguida d’un “però” queda automàticament anul·lada.
Hem de ser conscients que tots, absolutament tots, començant per aquesta publicació mateixa, hem tengut en un moment o un altre actituds racistes o xenòfobes. Que tots, des de cada racó nostre, vivim d’esquena a la resta de comunitats que tenim al costat, sigui la indígena mallorquina, sigui l’espanyola, sigui la magrebina, sigui la sud-americana o sigui l’asiàtica. És igual. No voler veure que ens donam l’esquena com els fesols és enganar-nos a nosaltres mateixos.
Una gran superfície comercial, una comissaria de  Policia Nacional, un centre d’ajuda a malalts de salut mental, un centre academicohoteler de tennis. Tot això s’ha construït a l’entorn de la barriada de Fartàritx. Cap concentració, cap pancarta, cap manifestació, cap grup de més de cent persones.
Només una mesquita ha pogut activar tots els ressorts.
Mentrestant, en els discursos de molta gent, continua la insistència que l’esquerra, aquí, i també a Madrid, governa amb els vots d’una gent que no pot votar, i que, en el millor dels casos, just just té permís per fer feina.
No podem acabar sense manifestar, una vegada més el nostre escepticisme amb qualsevol fet religiós, molt més encara si és sustentat per una jerarquia. Hem desjectat l’església catòlica sempre que ha fet falta, igual que ara ens feim creus que en ple segle XXI hi pugui haver gent disposada a gastar un milió i mig d’euros per adorar un deu inventat. Ara bé, si es paguen ells la jugueta i el planejament ho permet, que ho permet, res ni ningú els ha d’impedir que la construesquin.
Back To Top
Search