[pullquote]
El Club Esportiu Reis i Dames de Llevant es va fundar fa només un any i mig, però ja té una salut i una activitat envejables. Parlam amb Miquel Sureda, el president del club i Manuel Queirolo, el mestre savi.
[/pullquote]
El club Esportiu Reis i Dames de Llevant va néixer oficialment el febrer de l’any 2016. El mestre del club ja feia estona que ensenyava als nins a jugar, tant en activitats extraescolars com en horari lectiu en alguna escola. Però era ell tot sol, i quan els nins havien acabat l’etapa escolar no tenien coninuïtat. Per això un parell de pares, entre els quals hi ha Miquel Sureda, l’actual president, varen tenir la idea de muntar el Club. Sureda: “En tota la comarca de Llevant no hi havia cap club, tot havia desaparegut. Ara, el joc dels escacs torna a estar molt viu. El nostre club té dues seus, una a Manacor i una a Artà. A més dels tallers que feim aquí, Manuel continua amb les activitats extraescolars. Així que actualment hi ha nins que juguen a escacs a Manacor, Artà, Son Macià, Sa coma, Sant Llorenç.”
Però l’activitat no és només per a nins: “Aquí a na Camel·la, hi ha gent de totes les edats, perquè a escacs hi pots jugar tota la vida. A més, allò més guapo és que poden estar mesclats. Crec que no hi ha d’altre esport en què això succeeixi. Aquí, un pare i un fill poden fer la mateixa activitat. A més, no vol dir que els petits hagin de perdre amb els grans”.
Aquest curs posen en marxa tres tallers, segons el nivell: iniciació 1, iniciació 2 i tecnificació. Calculen que tendran entre vint i trenta inscrits.
Però l’activitat del club no es limita a fer tallers, sinó que organitzen diferents tornejos arreu de la comarca. Sureda: “El més important és un circuit escolar de vuit tornejos, dels quals se’n disputa un a cada escola on es fan escacs, i dura tot l’any”. També en fan d’altres oberts per a tothom. “Per exemple ara en farem un dia 22 d’Octubre a Manacor, a les 10.30 a la Plaça Joan March. Tothom qui tengui ganes de participar-hi, s’hi pot inscriure amb un correu electrònic a l’adreça: reis.dames.llevant@gmail.com”
El club pretén donar una sortida als nins que juguen, i si volen participar en campionats oficials, els ofereix acompanyament. Enguany hi ha hagut cinc representants del club al campionat d’Espanya, quatre nins, i el mestre mateix.
Una de les nines que hi ha anat és Cristina Sureda, filla de Miquel. Cristina acaba de complir nou anys, fa quart de primària i juga d’ençà que feia primer. Va començar a jugar perquè el seu germà ja ho feia. En aquest temps ja ha anat a tres campionats d’Espanya. Cristina: “El primer any estava un poc nerviosa, els altres ja no”. Explica de manera molt breu però molt clara perquè li agrada: “Perquè és de cavil·lar i et diverteixes.”
El mestre del club és Manuel Queirolo. És de Xile i és enginyer civil de professió, però ja no hi fa feina. Té la sort de poder guanyar-se la vida combinant el seu amor per l’ensenyança i el seu amor pel joc. Juga a escacs d’ençà que té quatre anys i té molt clar els seus immensos beneficis. Queirolo: “El joc d’escacs és l’activitat humana que més desenvolupa les habilitats cognitives. En el món d’avui en dia estam desbordats per la informació. Idò amb els escacs aprens a manejar la informació: a entendre-la, a processar-la, ordenar-la, memoritzar-la…”
Diu que se’n poden desprendre molts de beneficis per a la vida quotidiana: “Aquell qui ha jugat a escacs, quan tengui qualsevol problema, el podrà resoldre amb idees més creatives i imaginatives. Perquè a cada jugada, als l’escacs, tens moltíssimes opcions, com a la vida”. Agafes sentit de la responsabilitat: “Aprens a prendre decisions. T’has d’arriscar. Si et surt malament, aprens de l’error, i si perds perquè t’equivoques no pots donar la culpa a ningú, per això has de tenir responsabilitat dels teus actes”. És taxatiu: “El món d’avui seria millor si aquells que el dirigeixen haguessin jugat a escacs de petits”
És un mestre molt ben valorat i apreciat pels seus alumnes. Entre classes i tallers, amb el seu mestratge, l’any passat jugaren a escacs a la comarca més de mil nins i nines.
No segueix cap mètode de ningú concret, sinó que ha elaborat el seu propi mètode a partir d’altres mestres, intentant agafar el millor de cadascú. “La importància radica en el perquè de les coses. No es tracta d’aprendre les jugades bones perquè sí, sinó d’aprendre perquè és bona cada jugada.” Per ell és molt important tenir una base conceptual molt sòlida, perquè diu que l’aprenentatge és com una piràmide, com més àmplia és la base més amunt podrà arribar.
A les classes que fa dins l’horari lectiu procura adaptar les sessions als continguts que treballen els alumes a les altres àrees. “Si estudien les comunitats autònomes i les províncies, idò assignam una capital i una província a cada peça i han d’atacar a partir d’aquest criteri. I així amb qualsevol cosa, els escacs es poden adaptar a tot.” Per tothom hi ha beneficis: “Els nins, contents perquè juguen, i els mestres, contents perquè els nins aprenen”
