[pullquote]
G. Puigserver, del Dojo Muratore, va néixer a Manacor l’any 1969. Fa judo d’ençà que era nin. Ara ha aconseguit el 7è dan del cinturó negre.
[/pullquote]
És molt difícil aconseguir el 7è dan del cinturó negre?
És un camí molt llarg. Pensa que per passar del 6è al 7è necessites set anys de permanència, i has d’assistir a molts de cursos de tecnificació. Si fas tot això, llavors et pots examinar.
En què consisteix l’examen?
Has de fer un kata obligatori, el Koshiki no kata, més un opcional, que tries tu. Jo vaig fer el kodokan.
Ens pots explicar qualque detall més d’aquests katas?
Per exemple, el primer, es divideix en dos grups de moviments. El primer grup, són catorze moviments lents, perquè simules que dus una armadura de 25 quilos, que és el que duien els samurais antigament. La segona sèrie de moviments se suposa que t’has alliberat d’aquesta armadura, per això són més ràpids.
Pareix que és una cosa que demana molta exigència, és important la motivació per entrenar tant?
Sí, de fet, el més important per jo va ser que em varen dir que el 7è dan es podia aconseguir amb examen. Abans, només els donava la Federació Espanyola com a recompensa. Que el puguis assolir amb examen et motiva a seguir endavant. En el judo, com en la vida, tenir un objectiu t’ajuda a seguir treballant. A més, quan l’aconsegueixes és un orgull per tu i per tots els companys.
Hi ha gent que t’ha acompanyat en aquesta experiència?
Sí, molta, i els estic molt agraït. Especialment al meu professor, Ponç Gelabert, al meu Uke, Llorenç Gaià, a la meva germana, Joana Maria Puigserver… Ells dos són bronze del Campionat d’Europa, que també és un premi molt destacat. I a tots els meus companys en general. Em van preparar una festa sorpresa que em va emocionar molt, amb la família, els companys, fins i tot alguns que ja fa estona que no fan judo… Això és la part més guapa de tot.
Tu ara has fet el 7è dan del cinturó negre, quin és el màxim que es pot aconseguir?
Per examen, el màxim és el 8è. Quan tens el 6è, 7è o 8è, el cinturó és blanc-vermell. Al 9è i el 10è ja és vermell. El màxim és el 10è. Però perquè et facis una idea a Espanya no n’hi ha cap. Que tenguin el 9è n’hi ha mitja dotzena. En el nostre club ara som tres blancs-vermells, cosa que mai hauríem somiat. A més, Ponç, l’any que ve s’examinarà del 8è.
Quins són els pròxims objectius?
A curt termini seguir perfeccionant el Koshita, per pujar-lo a un altre nivell i arribar a competir amb ell al campionat d’Espanya. A llarg termini, seguir treballant per intentar aconseguir el 8è d’aquí a vuit anys.
Vols afegir res més?
Sí, agrair una vegada més a Ponç la filosofia que ens ha transmès. A la vida, no tothom transmet als altres tot el que sap. Ell sí que ho ha fet amb nosaltres. Per això, una de les motivacions que tenc per seguir entrenant, és aportar els meus sabers als meus companys, com ha fet el sempre el meu professor amb jo.
