skip to Main Content

La cova Genovesa a Cala Anguila (Notes de Patrimoni)

Just abans que a la Xina es fes pública l’existència d’una nova malaltia, el desembre del 2019, tornava a l’actualitat un indret molt especial de Mallorca. Es tracta de la Cova Genovesa, a Cala Anguila, al municipi de Manacor i, malauradament, ho feia per una denúncia sobre el seu mal estat. La notícia, remesa per la Federació Balear d’Espeleologia, era que els abocaments d’aigües fecals i altres fems, denunciats ja fa més de 20 anys, seguien, i segueixen arribant a la cova posant en risc el seu ric patrimoni natural, paleontològic i arqueològic.
El més fràgil dins la cova, segurament, és el seu ecosistema. Recordem que a la cova hi ha un gran nombre de criatures –hi viuen 23 espècies diferents d’animals–, la majoria petits invertebrats, alguns endèmics de les Balears –set de les vint-i-tres– i dues espècies que fins fa poc eren desconegudes per a la ciència. A més, aquest ecosistema és una font de nous descobriments, per exemple, n’hi ha un, d’animaló, dins la Cova Genovesa, que quan el van trobar allà l’any 2003 només se n’havien trobat a algunes coves de l’illa de Bermuda, a Nord-Amèrica. Imaginau-vos la importància de l’estudi de cavitats com aquesta.
De fet aquesta cova, que era coneguda ja des de fa segles, només ha estat acabada d’explorar en les darreres dècades. Les primeres incursions «científiques» que tenim documentades són de principi de segle XX quan Mossèn Aguió va fer un croquis de la cova. Recordem que Mn. Joan Aguiló i Pinya no és altre que el Mn. Aguiló a qui justament atribuïm avui el descobriment del jaciment de l’Antiguitat Tardana de Son Peretó i per tant la importància arqueològica de la cova ja s’entreveu. Com dèiem al començament, la cova no només és rica en patrimoni natural, el seu patrimoni històric és més que destacable. Per exemple a l’interior de la cova hi ha restes paleontològiques, sobretot de Myotragus, i arqueològiques, ja siguin mobles o immobles.
Però quasi totes aquestes restes eren desconegudes perquè la major part de la cova avui es troba inundada i no va ser explorada fins fa molts pocs anys. Pensau que fins l’any 1973 no es va topografiar per primera vegada aquesta part submergida, i va ser sols la més propera a l’entrada. No va ser fins el 2002 que no es donà la cova per completament explorada i topografiada pels espeleobussejadors Gràcia, Clamor i Gual. A ells els hem d’atribuir un dels noms més evocadors de la cova: la Galeria dels Myotragus que fa nom per les restes paleontològiques que s’hi trobaren, unes restes que daten d’abans de l’arribada dels humans a les illes.
Ja hem dit, però, que aquestes no són les úniques restes de l’interior de la cova. A la cova Genovesa s’hi va trobar molta ceràmica de l’edat del Bronze i del Ferro i també hi van ser documentades una sèrie d’estructures constructives. Les més destacades, una rampa empedrada, un mur ciclopi paral·lel a la rampa i una passera ciclòpia subaquàtica. Per ciclòpia, entenem, construïda amb grans blocs de pedra. La veritat és que el conjunt és realment singular i podria datar entorn els anys 1500 i 900 ANE.
En definitiva, la cova Genovesa és un tresor que mereix tant o més que els altres de la nostra comarca una protecció adequada a la seva riquesa natural, històrica i arqueològica. Una protecció que es fa més necessària cada dia que passa.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search