skip to Main Content
“La Crisi Ve Per Una Causa Sanitària I és De Preveure Que Un Cop Acabada Aquesta Causa, L’economia Torni A Partir”

“La crisi ve per una causa sanitària i és de preveure que un cop acabada aquesta causa, l’economia torni a partir”

Andreu Sansó Rosselló (Manacor, 1969) és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de les Illes Balears. Parlam amb ell sobre els efectes de la Covid-19 sobre l’economia a les Illes Balears.

Fer una pausa en l’economia per tornar-la a reiniciar no és possible en un sistema capitalista o en qualsevol sistema?
Hem pogut veure que sí que és possible. Ara bé, això no és sostenible per molt de temps i s’haurà de tornar a partir. La recomanació dels experts, com l’epidemiòleg Oriol Mitjà, és que es faci al revés de com s’ha fet la paralització. Començaríem, de manera esglaonada, obrint a poc a poc els negocis que no són serveis bàsics, després l’hosteleria, a continuació, el confinament de persones menors de 70 anys, seguidament, els centres educatius, llavors els majors de 70 anys i, finalment, esdeveniments de més de 50 persones. En tot cas, també és cert que no tot està completament aturat i que hi ha sectors que encara funcionen: evidentment, els serveis sanitaris públics, però també l’alimentació, les telecomunicacions, el sector elèctric o l’educació. El que està gairebé tot aturat és el relacionat amb transport de persones, viatges, hoteleria, restauració i cafeteries, oci i el comerç no essencial… La majoria són sectors relacionats amb el turisme.

Aquests seran els sectors més afectats per la crisi?
Sí, principalment. L’activitat hi és nul·la o pràcticament nul·la. També hi ha altres sectors que s’estan organitzant i adaptant per fer servei a domilici, com per exemple la pagesia i algunes botigues de petit comerç relacionades amb l’alimentació, que han aprofitat les xarxes socials i el boca a boca. Evidentment, no tenen la mateixa activitat que tenien abans però proven de defensar-se. En certa manera, això pot ser una oportunitat per ells perquè estan obrint uns canals que abans no tenien i quan tot es recuperi, per ventura, els pot servir per expandir la base de clientela. El comerç no essencial també rebrà un cop molt fort i sobretot el sector turístic: enguany serà una temporada bastant tudada i molt probablement hi haurà poca activitat turística.

Creus aquests sectors es poden recuerar ràpidament quan acabi el confinament?
A mesura que es vagin aixecant les mesures de confinament millorarà però la gent encara tindrà por a sortir de viatge, per exemple. Fins a l’any que ve no crec que es comenci a recuperar certa normalitat. A més, tot plegat també depèn de les successives onades que pugui tenir el virus perquè sembla que poden tornar a haver-hi rebrots importants. Esperem que tots aquests sectors més afectats es puguin anar recuperant, a mesura que s’aixequin les restriccions però crec que serà a poc a poc.

Comparada amb la crisi del 2008, creus que serà pitjor o millor?
Aquesta crisi és molt diferent. La crisi anterior va ser principalment del sector financer i immobiliari. Llavors hi va haver l’explosió de la bombolla immobiliària, els bancs van quedar en molt mala situació i el crèdit es va aturar. Ara sembla que no anirem per aquest mateix camí per la naturalesa completament diferent de la crisi i per les mesures econòmiques que es prenen.

En què consisteixen aquestes mesures?
Es tracta bàsicament d’avals. El govern central ha parlat d’uns 200 mil milions d’euros, però aquesta quantitat de doblers no és el que gastarà, que estarà al voltant dels 20 mil milions. Després hi ha uns 100 mil milions que serien en forma d’avals, però que, de moment, no els ha de treure de la butxaca i, finalment, vol que el sector privat en posi uns 80 mil més, però jo no sé d’on sortiran aquests 80 mil milions. Aquest gran volum d’avals permetrà que no hi hagi aquest estrangulament financer que hi va haver en l’anterior crisi. A més, no hi ha l’enfonsament del sector immobiliari, que va donar lloc a una gran pèrdua de riquesa financera, tant de les famílies com dels bancs i caixes. Com a similituds entre una crisi i l’altra es pot dir que en ambdós casos les borses s’han enfonsat, més o manco en els mateixos nivells. Ara bé, és previsible que, en aquest darrer cas, la borsa es vagi recuperant més de presa a mesura que l’activitat econòmica es torni a posar en marxa, però, parlant de la borsa, tampoc posaria la mà al foc.

Creus que són suficients aquestes mesures de xoc?
L’administració és mala de moure i així i tot s’està movent bastant ràpidament. Hem de tenir present que hi ha mesures que eren molt males de prendre, sobretot quan el volum d’afectació era molt baix i se sabia molt poc sobre el virus. El que està clar és que la sanitat ha passat per davant de l’economia. Quan no deixes a la gent sortir i fas que certes activitats s’aturin, les condemnes a efectivitat zero. Tenen despeses però no tenen ingressos… Aquestes mesures s’han pres perquè convenia a nivell sanitari i, evidentment, els que més l’han patida han de tenir ajuda.

Diries que Europa està donant l’esquena als països més afectats pel coronavirus?
Cadascú mira pels seus interessos. Aquesta crisi ha vingut tant de sobte que ha agafat gairebé a tothom de contrapeu. Tinc la sensació que la majoria de governs improvisen sobre la marxa. Basta veure com han anat canviant d’opinió dirigents com en Boris Johnson a la Gran Bretanya o en Donald Trump als Estats Units. Fins i tot s’ha tret l’exercit al carrer, s’ha recuperat oratòria militar i les rodes de premsa del govern central les fan militars o amb presència d’aquests… Es parla d’economia de guerra, de guerra contra un virus… i quan s’està en guerra, primer cal sobreviure i vèncer l’enemic i després ja es veurà la recuperació econòmica. I aquesta visió no només es té a Espanya. Per tant, ara mateix, la primera preocupació dels països europeus és aturar l’epidèmia dins ca seva.

Es parla d’imprimir més doblers i “repartir-los” com una possible mesura per reactivar l’economia. Ho veus factible?
És una de les mesures que s’han suggerit i que podria servir si l’economia estàs molt deprimida però alhora has de permetre que l’activitat es torni a recuperar. El perill d’aquesta mesura és que la gent es posi els doblers dins la butxaca i no els gasti. Com que els sectors afectats estan molt localitzats, consider que seria preferible que les mesures vagin més adreçades a aquests sectors concrets perquè puguin retornar a nivells d’activitat que els permetin sobreviure. Mesures com aquesta, en un moment o altre s’han plantejat, sobretot en moments de depressió de l’economia. En aquest cas, la crisi ve per una causa sanitària i és de preveure que un cop acabada aquesta causa, l’economia torni a partir.

Ja s’han anunciat reestructuracions de pressupostos. Com preveus que seran?
Els governs, tant autonòmic com estatal, tindran una caiguda d’ingressos important. L’activitat econòmica s’ha reduït molt i la recaptació d’IRPF, IVA i impost de societat baixarà considerablement. Moltes empreses, que en un any normal tindrien beneficis, ara tindran pèrdues i, per tant, la recaptació d’impost de societats baixarà. També hi ha una gran quantitat de treballadors amb expedients de regulació o que aniran a l’atur. L’atur estacional lligat al sector turístic segurament no es reduirà tant enguany. Per tant, la recaptació per IRPF i per IVA també caurà. D’altra banda, les despeses estan augmentant, per exemple, en assumir part del cost dels ERTO, per l’augment de l’atur i per les compres de material sanitari. A més, part de la despesa pressupostada del govern no es podrà gastar i s’haurà de reorientar per tornar a reactivar l’economia. En definitiva, està clar que s’haurà de prioritzar.

Estaries d’acord en una renda social bàsica?
És una possibilitat a estudiar, d’entrada no hi estic en contra. Hem de pensar que hi ha gent ara mateix no té cap ingrés i no poden sortir al carrer a guanyar-se la vida. Aquesta paràlisi té efectes devastadors sobre aquestes persones.

Back To Top
×Close search
Search