Avui, dia 29 d'abril és el Dia Internacional de la Dansa (DID). El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO proposà aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern, tal dia com avui de 1727. Parlam amb algunes professionals de la dansa de la comarca de Manacor perquè responguin les preguntes següents: 1. Què significa per a tu expressar-te a través de la dansa? 2. Com creus que la dansa pot influir positivament en la societat d'avui dia? 3. Quines necessitats creus que té Manacor quant al foment d’aquesta disciplina? 4. Quines diries que són les principals dificultats per viure de la dansa a Mallorca?
Foto de portada de Pau Pascual (Eulàlia Bergadà al Dans’Illot 2024)
Lola Lloberas, (Barcelona, 1977) és professora de dansa a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor.
1. La dansa és per a mi llibertat, connexió i autenticitat. És un llenguatge únic, amb el que ha après a viure i en fa sentir molt viva, i real.
2. La dansa pot transformar la societat aportant bellesa, disciplina, inclusió i emoció. La dansa ens fa estar en el present, i crec que això és bàsic en el moment en el qual ens trobem socialment, on projectar al futur, és cada vegada més difícil i potser motiu d’angoixes i ansietats.
3. A Manacor hi ha moltes iniciatives que, a poc a poc, es duen a terme, però falta més unió entre els projectes i les persones per fer créixer la dansa amb més força i presència.
4. La manca d’estudis superiors i en el cas de la dansa contemporània, estudis professionals, manca d’oportunitats laborals estables, el poc reconeixement professional i econòmic, i la necessitat de cercar oportunitats fora de l’illa fan que sigui un repte important.
Marga Sales (Manacor, 1991) és psicòloga, ballarina i directora artística de diferents propostes, entre elles el Dans’Illot.
1. Per jo és sinceritat. És el canal més ràpid per expressar el que em passa i ser més fidel amb el que sent, molt més enllà que les paraules. Amb les paraules sovint pens que em qued curta i ballant sempre trob que em puc expressar de manera més sincera i directa.
2. Aquesta pregunta em fa pensar en la frase mítica de Pina Bausch que deia “ballem, ballem. Al contrari, estarem perduts”. Si hi hagués més dansa arreu crec que seria una font de connexió entre les persones, de ser més pinya i fomentar els llocs de trobada. Segurament seríem més sincers, més reals i més presents i més feliços.
3. Crec que cal sortir al carrer. Per exemple, tant amb la DANCING WEEEEEEK com amb Dans’Illot – en el qual estic de directora artística – els actes es fan al carrer perquè pensam que hi ha d’haver dansa per tothom, que tothom balli i ocupem els carrers. Per altra banda, també pens que hi ha d’haver més propostes escèniques, més programació de dansa en els teatres i sales de Manacor. Crec que s’ha de continuar fent feina per veure dansa dins i fora dels teatres i auditoris. També pens que són necessaris els estudis reglats i que es pogués iniciar una carrera dins del món de la dansa.
4. Fa falta circuit de programació. Des de l’APDIB, de fet, feim feina en aquesta línia per promoure la presència de la dansa en diferents auditoris, festivals i teatres. D’altra banda, també manca reconeixement: la dansa és un art molt efímer i l’hem d’ajudar a fer baixar a la terra i materialitzar-la.
Júlia Soler Bloom (Sant Llorenç, 1997) és graduada en dansa i psicologia per la University of Salford (Manchester). Ballarina professional, creadora, professora i organitzadora de projectes creatius.
1. Per jo, crec que el que sentim és tan complex que poder deixar que el cos i el moviment siguin el camí per a expressar i interioritzar tot allò que ens passa per dintre es converteix amb la manera més lliure i real d’estar vius, entendre’ns i connectar.
2. Crec que és necessari ampliar el concepte de dansa per a entendre que forma part de la nostra cultura i de nosaltres com a persones, no tan sols ens connecta i ens sana a escala individual, sinó que juga un paper molt important a com gaudim, experimentam i ens apropam a la gent amb qui podem compartir, a vegades conscientment i amb grans moviments, però d’altres inconscientment i amb petits gestos del cos que canvien les coses.
3. El món de la dansa és molt ampli, i pens que és necessari que s’obri un ventall perquè puguem apropar-nos tots a la dansa de diferent manera, amb diferents estils, metodologies i disciplines, ja sigui “consumint” dansa, formant-ne part, impulsant-la… Per jo, seria el que més aportaria, ja que hi ha un concepte bastant tancat del que és i implica la dansa.
4. És ver que de cada vegada s’obren més oportunitats a l’illa, però també és ver que són limitades i molt concretes. S’ha de tenir en compte que dins les arts en general, crec que hi ha molts processos tant de creació com d’investigació dins àmbits d’espectacle, però també dins projectes acadèmics, terapèutics, escolars, etc., que no tenen molt de lloc a Mallorca. Ens podria fer camí obrir les portes a artistes a experimentar i a poder transmetre el seu art de manera professional i cultural tant dins el món de la dansa com a dins escoles o pobles amb projectes de diferent estil per a poder donar més joc i més ajuda a tot allò que pot sorgir i tots poder gaudir de la dansa.
Cata Febrer (Manacor, 1998) és mestra d’educació infantil amb el Màster de Primera Infància i des de ben petita ha ballat. Ha tocat tots els pals: ball de bot, ball de salí, hip-hop, contemporània i moderna. Forma part del grup Nétes.
1. Per a mi la dansa és un dels meus principals mitjans d’expressió. Sempre ha estat una via a través de la qual comunicar tot allò que sent i que som. El moviment és la manera amb la qual ens comuniquem amb major llibertat, ja que és completament personal i únic. A més, aquests darrers dos anys, amb tres companyes més del món de la dansa hem creat el nostre grup: Nétes, amb el qual actuem per tot Mallorca. I gràcies a la creació d’aquest grup, hem pogut fer una fusió molt especial de la manera de viure la dansa de cada una de nosaltres.
2. La dansa permet fer comunitat i tenir un sentiment de pertinença. Normalment, cada cultura té les seves pròpies danses i això ens dona una gran riquesa com a societat. La dansa permet crear noves relacions i tenir una ment més oberta a nous aprenentatges.
3. Manacor és un poble d’una gran cultura i molt implicat en el foment de les arts. Per a mi és un gran referent pel que fa tant a la dansa com al teatre, la música o la pintura. Ha donat lloc a grans artistes i diria que, actualment, ens trobem en un moment en què hi ha una molt bona promoció de totes aquestes arts a Manacor i dels seus respectius artistes. No obstant això, fins ara en el món de la dansa faltava una mica d’unió, de fer equip i de fer-nos costat tots els implicats. Aspecte que en els darrers anys ha millorat considerablement gràcies a una feina conjunta i a noves propostes que han afavorit la implicació de molts de nosaltres. Per exemple, avui és el dia de la dansa i la setmana passada, per celebrar-ho, molts ballarins de Manacor vàrem dur a terme diferents actuacions pel poble de manera conjunta.
4. En relació amb les principals dificultats per viure de la dansa a Mallorca, en primer lloc, diria els “tabús”. Crec que ara estem en un moment de canvi i la situació a poc a poc va millorant, però crec que molts dels ballarins hem tengut por de viure únicament de la dansa. Això feia que moltes vegades, a més de formar-nos com a ballarins, féssim altres graus universitaris o tinguéssim altres vies professionals. Com és el meu cas, ja que realment la meva professió és de mestra. No obstant això, aquestes pors han vengut alimentades, tal vegada, per la poca sortida que hi havia temps enrere per treballar únicament de la dansa. Fins i tot, encara ara, molts ballarins professionals han de treballar a llocs distints al mateix temps per poder viure tranquil·lament. Per això, diria que aquest és un dels majors reptes que tenim actualment en aquest sector.
Núria Sánchez (Palma, 1992) és directora, ballarina i profesora de Free Soul a Portocristo.
1. La dansa és la meva feina i tenc la sort que és la meva passió. Quan balles, pots fugir dels teus problemes i t’oblides de tot. Pots entrar en un món idíl·lic en què no te’n recordes de res durant una estona.
2. Ballar t’ha d’agradar, òbviament, no n’ha de fer tothom si no es vol però pens que la dansa pot ajudar la societat a entendre les coses. Per exemple, a l’acadèmia competim i totes les nostres actuacions tenen un significat: explicam coses que volem que arribin. A través de la dansa podem inculcar valors importants per a la societat d’avui en dia.
3. A Manacor falta accés a espais per a dur a terme la nostra disciplina. Ens n’hem d’anar a Inca, Artà o Cala Millor quan tenim infraestructura per fer-ho. Crec que no es valora la dansa com a la resta de disciplines artístiques i culturals.
4. En el nostre cas, per exemple, només hi ha tres competicions a l’illa i per sortir fora el cost econòmic és elevat. En canvi, a la península es pot anar a competir 8 i 9 vegades al llarg del curs. No rebem ajudes ni subvencions, com reben altres esports o activitats per aquest tipus de competició.
