skip to Main Content

La gent santantoniera, amb el motor de fer festa a punt

“Ja és ben hora que ballin les dones”

Mateu Riera és un fogueroner de pro. Ens diu que “per nosaltres que feim fogueró no només va ser quedar-nos sense els dies de festa, foren un parell de mesos trobant a faltar Sant Antoni”. Per això el seu grup “ens reunírem per videoconferència, torrarem i férem un repàs de tots els Sant Antonis passats, va ser molt emotiu”. Creu que “a tots ens costarà tornar sentir-nos segurs enmig d’aquelles aglomeracions que hi havia”. Per això troba que “als espais exteriors i si no empitjora la cosa, amb un poc de coneixement crec que no hi ha massa perill”. Riera recorda amb nostàlgia “quan els dimonis feien “por”, quan no hi havia tant de marxandatge ni massificació. Encara que això no sé si se pot canviar. Per altra banda ja és ben hora que ballin les dones”. Finalment afirma que “nosaltres ens acasbam de reunir i hem decidit fer fogueró, veurem què passa!”.

“Les aglomeracions seran males de controlar”

Cantadora, balladora, glosadora. Antònia Nicolau, Pipiu, és cultura popular en vena. Santantoniera d’arrel recorda que la de Sant Antoni “ha estat una de les festes que de moment ens ha faltat un any”. Tot i així, diu, “ho vaig passar amb un poc de tristor, no sabies molt bé què senties, buidor, pena, ganes de poble… Antònia Nicolau explica que “el 2020 ho vaig celebrar d’una manera més aviat estranya.Vídeos, grups de whatsap que feien foc plens de cançons… Antònia Pipiu afirma que “tots sentim la festa dins nosaltres i és un bategar de cor diferent, però davant de tot va la salut i hem de ser responsables”. Per a Nicolau “també es pot fer sant Antoni però les aglomeracions no crec que siguin bones. Crec que serà mal de controlar”. Segons la cantadora manacorina, “el Patronat hauria de canviar la manera de fer les coses. La festa no és seva, és de tothom”. I afegeix que “haurien de poder ballar altres persones (no sempre les mateixes). Haurien de canviar les formes de la volta dels dimonis”. Per tot això, diu finalment que “participaré on em senti més lliure de Covid i tant com podré i gaudiré amb ganes i sentiment tant com puga la festa, amb respecte cap als altres i cap a mi mateixa”.

“La gent ho donarà tot”

Mateu Mas, de la colla de la somera Tonina reconeix que l’any passat “em vaig sentir desconcertat. Des que som adolescent les festes de Sant Antoni eren sagrades. Ho condicionàvem tot (viatges, exàmens, etc.) a poder ser a Manacor per Sant Antoni”. Diu Mas que “fins al darrer moment fèiem comptes muntar un fogueró en petit comitè, però davant l’evolució de la pandèmia i per responsabilitat ho vàrem deixar anar”. A la fi, per tant, “a ca nostra torràrem llangonissa i botifarró, i amb els amics férem gloses via Whatsap”. Creu que “si les autoritats no posen restriccions sanitàries, la gent ho donarà tot”. Alhora, Mateu Mas es veu amb coratge de tirar la festa endavant “si les dades de la pandèmia són les d’ara i amb gran part de la població vaccinada. Per a aquest educador social “la festa funciona. El Patronat fa la seva feina i després el poble fa la festa. No reformularia res. M’agradaria que no estigués tan massificat però això és mal de controlar. Mas anuncia que “participaré a la festa amb molta il·lusió. Feim comptes tornar sortir amb la somera Tonina a fer gloses per Porto Cristo dissabte dia 8 de gener l’horabaixa i per Manacor dia 16 durant el matí. També feim comptes anar a glosades, torrades, foguerons i a encalçar els dimonis”.

“La festa tornarà més bèstia que mai”

Antoni Rosselló és un fix a la volta dels dimonis i a la festa de Sant Antoni. Recorda que “l’any 2020 vaig fer un acte de rebel·lia i vaig partir de viatge a Astúries. Vaig comprovar que hi ha vida més enllà de Sant Antoni. Qualque cosa s’ha perdut pel camí aquests 10 o 15 anys darrers i no tot és culpa de la massificació”. Rosselló visqué la festa del 2021 “confinat a ca nostra i vaig enramellar el portal i vàrem torrar a una mini torradora improvisada en el corral. El dissabte de Sant Antoni, vaig fer la volta del capvespre del dimonis i foguerons que m’agrada visitar. I la veritat, que em va agradar. Supòs que recordava els petits moments de la festa que guard en el meu imaginari”. Per Rosselló “la festa tornarà més bèstia que mai. Molt més que abans de la pandemia. Quan professionalitzes i adoctrines un sentiment, té conseqüències irreversibles”. El director teatral no creu que els responsables de la festa “estiguin per reformular-se res, ni tan sols, fer-se autocrítica. Tot continuarà igual. Que un dia arribin a ballar les dones o un extern que no sigui de les dues famílies, es només un titular per la galeria i la societat”. De cara al pròxi 16 de gener, Rosselló espera viure la festa “sense nirvis ni desil·lusions”.

“Es podria fer la ruta dels dimonis a l’inrevés”

Per a Joana Maria Bauzà, el de l’any passat “va ser un hivern més llarg i solitari… I dia 16 i 17 de gener hi havia un sentiment de pena i impotència…. A ca seva miraren de compensar-ho “a foravila, on vàrem sonar i ballar els dimonis i dia 16 a les 20.00 (s’hora que haguéssim cremat es fogueró) vàrem fer una videotrucada amb els que habitualment feim es fogueró “Es Dimonió en pèl” on vàrem poder, cadascú des de ca seva, reviure moments d’anys anteriors i imaginar com hagués estat el de 2021”. Per Joana Maria, poden ser perilloses “les aglomeracions de gent darrere els dimonis. Les beneïdes o foguerons crec que no aglomeren tanta gent al mateix lloc i moment, és més escalonat”. Entre les coses que miraria de canviar de la festa, creu que “es podria fer la ruta nocturna dels dimonis a l’inrevés, començar pels afores i de matinada fer el centre”.

De cara al 2022, Joana Maria Bauçà explica que “farem un fogueró (petitet per si de cas). I si no hi hagués Sant Antoni, supòs que ho faríem en petit comitè (ballada, fogueró…)”. Tot i la prudència, té claríssim que participarà en tots els aspectes de la festa que es proposin.

“Si hi posam seny viurem un Sant Antoni dels bons”

Jaume Perelló ens explica que “el 2021 vaig sentir profunda tristesa en veure que no es podia organitzar quasi res, recorda, però, que “vàrem decorar el balcó de cals pares, va faltar la calidesa de ser tots mentre preparàvem, però no es podia. Vaig viure Completes des de casa, hi havia sentiments encontrats, per una banda, no vaig haver d’esperar assegut al banc, per altre, el respecte que quasi sempre trob a faltar, aquest pic hi va ser! Els records d’anys anteriors omplien la memòria!” Per Perelló, és possible que visquem Sant Antoni com abans, malgrat que em preocupi el poc seny de què gaudim com a societat, a vegades. Si hi posam seny entre tots: les persones santantonieres, les administracions i les entitats organitzadores, podrem viure un Sant Antoni dels bons!”. Perelló creu que es podria aprofitar el parèntesi per “millorar la seguretat de les persones que assistim a la festa”. Per a enguany, explica que participarà “a actes on cregui que la salut no es pugui veure compromesa, tot escoltant les recomanacions dels experts, i valorant participar o no. Tenc ganes de continuar col•laborant amb l’organització d’activitats per les festes de Sant Antoni a Manacor, perquè la festa, la tradició, les innovacions i la cultura santantoniera no s’aturin!”

Back To Top
Search