“La idea bàsica dels haikus és copsar instants, fixar records, reflexionar a partir de les images”

Francisca Grimalt Gelabert publica el seu primer recull de haikus Camins i caus. El presentarà a l’Espai 36 de Sant Llorenç dia 3 de desembre a les 18.30. A la lectura dels poemes s’hi sumaran activitats que estimularan els cinc sentits. Parlam de tot plegat amb ella.

Per què “camins” i “caus”? Què signifiquen, per a vós, aquestes dues paraules?
Per a mi signifiquen molt: són el dedins i el defora, el moure’s i l’estar quiet. Són paraules complementàries i antagòniques, en certa manera. Però crec, també, que tenen molts de vincles; per exemple, jo he fet molt de camí per arribar a molts de caus. Així que havien de ser en plural i totes dues: Camins i caus.

Per què heu triat l’haiku com a forma de composició? Què vos ofereix, creativament?
Fa molt de temps, que en faig. Des de l’any 2014 en faig habitualment i des de l’any 2017 en faig un cada dia. I m’ofereix moltíssim. De fet, aquest recull està extret dels haikus diaris d’aquest període, del 17 al 23. I descobrir el haiku em va permetre veure que es pot copsar un instant, que per a mi n’és la idea bàsica. I tractar la imatge i extreure’n una reflexió, és molt important, perquè ens permet fixar records, explorar diferents punts de vista. Per a mi, que sempre he estat poc donada a fer fotos, perquè trob que mirar a través del visor em fa perdre coses, l’haiku m’ha servit per poder retratar instants i guardar-los.

Deis que els poemes “s’acompanyen d’una experiència multisensorial, amb un polsim de reflexió”. Com s’aconsegueix, aquesta experiència?
Aquestes paraules són de Guillem Pont, que és qui ha publicat aquesta idea. I, de fet, el que pretenem a la presentació és que hi hagi experiències sensorials de cadascun dels sentits.

Qui vos acompanyarà, a la presentació del llibre?
A part d’en Guillem Pont, que farà la presentació del llibre i la part més reflexiva i analítica de l’obra, hi haurà n’Antònia Santandreu, amb la qual recitarem diversos poemes, farem un recitat en paral·lel, i en Felip Blau, qu és el qui ha fet la part visual del llibre. També hi participarà en Miquel Grimalt, que ens acompanyarà amb la guitarra. I pretenem que hi hagi un petit tast i alguna cosa que desperti el sentit de l’olfacte.

Heu dit que escriviu constantment. Teniu altres projectes en ment? Algun altre llibre en camí?
No, de fet just tenc un altre llibre publicat, perquè l’any 2019 vaig guanyar el Premi Miquel Arimany, de les Masies de Roda, i em publicaren el poemari, conjuntament amb els finalistes. Però no eren haikus, exclusivament. Però sí, vaig fent coses, que estan guardades i esper que qualque dia surtin.

I per què vos heu torbat tant a voler publicar?
La veritat és que m’ha costat molt decidir-m’hi. M’han hagut d’empènyer de per molts de costats. Em costa, la veritat. Ara veurem com serà aquesta experiència d’obrir a més gent de l’habitual la meva escriptura. Perquè normalment, aquests poemes els llegia al meu cercle íntim: família, amics, companys de curs. I també he escrit moltíssim per a mi mateixa.