Apunts de patrimoni. Antoni Puig
El passat mes de setembre parlàvem de la relació entre la pirateria antiga i la literatura i ho fèiem citant un text grec del segle II de la nostra Era, en el qual es relatava la crema d’un vaixell, el dels protagonistes de la història, Àntia i Habrocòmes, després d’un atac pirata.
La cosa és que aquesta menció a la crema del vaixell de ficció d’Àntia i Habrocòmes, els amants de la història de Xenofont d’Efes, després de ser atacat pels pirates és compatible amb les troballes arqueològiques efectuades a les illes Balears. De fet, alguns historiadors i arqueòlegs hem argumentat que aquest tipus de troballes es poden interpretar com les restes dels atacs dels pirates de l’antiguitat. Per exemple a l’illa d’Spargi, a l’arxipèlag de la Magdalena (Sardenya), hi ha les restes d’una nau que transportava un carregament d’àmfores, de ceràmica de vernís negre i d’estàtues de marbre i bronze. A més, però, del vaixell es va recuperar un fragment de casc de bronze amb un fragment d’os de crani humà aferrat a la part interior, una evidència que vincula les restes amb un assalt al vaixell.
Més a prop de ca nostra torbam exemples semblants, com els del port de Maó i de la Colònia de Sant Jordi. En el primer dels casos al derelicte documentat a prop del Llatzeret i enfonsat a finals del segle III a.n.e. o a l’inici del segle II a.n.e. s’hi va poder corroborar la presència d’algunes fustes del casc del vaixell amb traces de foc. En el cas de la Colònia de Sant Jordi, concretament al jaciment E o nivell II de l’embarcador de na Guardis, un vaixell enfonsat entorn de l’any 150 a.n.e. també s’hi van documentar traces d’incendi. Finalment, al Vaixell del Sec (Calvià), enfonsat al voltant del 375 a.n.e., les restes del vaixell presentaven traces de violència, en concret algun dels fragments de fusta del casc pareixia també haver patit un incendi. A més, al derelicte s’hi ha documentat la presència d’un projectil de plom per a fona.
Aquesta darrera evidència, la de les armes a bord, també ens indica la necessitat a fer front amb violència als perills de la navegació. En aquest sentit, és interessant remarcar que a les illes és relativament habitual trobar armament als vaixells enfonsats, és a dir, la preocupació per la seguretat era real. Són casos com els del derelicte de Cala Sant Vicenç (Pollença), enfonsat a finals del segle VI a.n.e., el Cabrera IV (o Moro Boti), afonat al primer quart del segle I n.e. i el de ses Salines, del segle I n.e. on s’hi han trobat cascs de metall. És a dir, la presència de foc o d’armament als vaixells d’aquesta època segurament era una cosa comuna, fet que, a parer nostre, es pot lligar amb la pirateria. Si ajuntam això al fet que les fonts romanes apunten que la pirateria era un problema al segle II a.n.e. tenim la combinació de diferents evidències creuades que apunten que aquest fenomen de la pirateria ja era present a les nostres costes segurament al segle IV a.n.e.
