skip to Main Content
La Inscripció Llatina Trobada A Pula

La inscripció llatina trobada a Pula

Un dia de l’any 1969 es va produir a Pula (Son Servera) una troballa arqueològica excepcional. Es tracta d’un làmina de bronze molt petita (8 x 4 cm) amb una sèrie de lletres que formen parts de dues o més paraules:

[- – -]s · Q(uintus) · T[c.2]++us Ṛ[- – -] [- – – Ca]prarius

La inscripció trobada a Pula segons García Riaza, E. (2020) Un nuevo fragmento de epigrafía latina en bronce procedente de Mallorca, Gerión 38/1, p. 287. Fig. 1.

El jaciment prehistòric de Pula, actualment dins el camp de golf del mateix nom, és un jaciment molt important, un lloc excepcional, monumental, però indígena, proper a la vil·la romana de Son Sard però també a jaciments prehistòrics com el de Mestre Ramon o Son Lluc. Pula va ser l’escenari de les primeres excavacions a un assentament prehistòric mallorquí per part del Museu de Mallorca encara que, malauradament, a dia d’avui encara no s’han publicat tots els seus resultats de les excavacions. Així i tot, l’excavació i les troballes que va generar van fer vessar rius de tinta, precisament perquè les dades eren poques. Això ha fet encara més interessant la publicació, enguany, l’any 2020, d’un petit estudi que dona a conèixer les primeres dades d’una de les peces més excepcionals d’aquelles campanyes d’excavació del Museu de Mallorca. Aquest avanç en la recerca el devem al Prf. García Riaza de la Universitat de les Illes Balears qui, més de 50 anys després de la troballa dels arqueòlegs, ha publicat les primeres conclusions sobre un bronze la importància del qual és indubtable.
La inscripció és fragmentària, molt limitada en la informació que dona però podem considerar que, pel cap baix, ens dona dos noms llatins. A la primera línia les lletres que es conserven no permeten conèixer quin seria aquest nom, però sí que està escrit en la forma típica llatina de praenomen, nomen i cognomen o tria nomina. El que sí coneixem és el nom de la segona línia que correspon a un tal Caprarius, un cognomen present a la vessant occidental mediterrània, especialment al nord d’Àfrica. Una de les implicacions més interessants és que aquests noms del bronze de Pula poden correspondre a personatges que van desenvolupar algun càrrec públic. És a dir, la inscripció podria ser un document jurídic “imprès” en un suport apte per ser exposat públicament cosa que implicaria l’existència d’institucions jurídiques de caire romà documentades a un assentament indígena. No és el primer cas que tenim a Mallorca, recordem el cas de les dues Tabula patronatus de Bocchoris, al Port de Pollença, un dels paral·lels més directes que proposa el Prf. García Riaza. Si això fos així, la importància –ja apuntada per l’arqueologia– del jaciment arqueològic de Pula com a nucli rellevant, no sols en època prehistòrica sinó després de l’arribada dels conqueridors romans quedaria reforçada.
Ens hem de posar en context, els romans arribaren a l’illa i no hi trobaren ciutats però sí assentaments de dimensions considerables. La integració d’aquests assentaments i dels seus habitants és un tema que està en estudi i del qual encara no tenim massa dades. Una de les maneres d’ampliar-les, de tenir més evidències per avançar en la recerca, és l’arqueologia. I aquí és on una troballa d’una inscripció llatina, que ens situa al segle I abans de la nostra Era, ens mostra com es presentaven els romans a aquells indígenes habitants de les terres que havien conquerit no molts anys abans (finals del segle II ANE).

Back To Top
×Close search
Search