Skip to content

La intensitat vital i creativa d’Antoni Parera Fons

Aquests dies, l’Òpera María Moliner, de Parera Fons, es torna a programar el 17, 19 i 21 d’octubre a l’Auditorio de Tenerife, amb la seva Orquesta Sinfónica dirigida per Víctor Pablo Pérez. S’havia previst també la seva segona representació a Oviedo (després de l’estrena al Teatro de la Zarzuela el 2016), però la pandèmia va espatllar els plans. Finalment, el 16 i 18 de juny del 2022 el Teatro Campoamor conseguí dur a terme aquesta segona representació. Si comentam aquests fets, és perquè és poc usual que una òpera de factura contemporània tengui aquesta difusió en uns pocs anys. La història d’una lexicògrafa en temps del franquisme (María Moliner) no semblava un argument destinat a l’èxit, però veritablement ho ha estat: la música de Parera Fons, el llibret de Lucía Vilanova i la gran direcció escènica de Paco Azorín ho han fet possible. Unes setmanes abans, l’Auditorio va programar una conferència sobre aquesta obra, a càrrec del divulgador expert en música Ramon Gener; una iniciativa que demostra l’interès que ha tingut Tenerife en donar a conèixer l’obra del compositor manacorí.
Antoni Parera Fons celebra aquests dies una fita important en la seva vida. Nascut al barri de Baix d’es Cos el 19 d’octubre del 1943, el més petit de quatre germans, la intensitat de la seva música corre paral·lela a la de la seva intensitat vital, que aquesta darrera dècada li ha permès gaudir de la creació d’obres que han tingut un ressò notori. S’ha de destacar aquesta darrera etapa de fecunditat compositiva que l’acompanya, perquè veritablement fa ombra a la seva etapa com a productor discogràfic.
L’Orquestra Nacional de España li encarregà, el 2022, l’Obertura Pollença. Abans havia rebut els encàrrecs de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, per a la qual va escriure Nocturn per a un capvespre blau (2009); i l’Orquesta de la Comunidad de Madrid li va estrenar Obertura per a un bon dia (2017), L’Orquestra Simfònica de les Illes el va anomenar compositor resident, i li encarregà així La festa. Al bell mig d’aquestes peces simfòniques, va compondre i dedicar a la seva filla el seu Quartet nº 4, führ Aina (2019). Foren molt importants, per al seu reconeixement nacional, dues obres precioses estrenades a la Semana Religiosa de Cuenca: Lamento del Jueves Santo (2006) i Les trente-trois noms de Dieu (2007) sobre textos de Marguerite Yourcenar. Parera Fons compon també aquesta darrera etapa una obra deliciosa: Towards Emily Dickinson, on posa música a les paraules de l’esplèndida poetessa americana. Toni Parera ha treballat comptant amb els millors poetes i autors, i sempre ha tingut debilitat per alguns de les Illes: Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Antoni Mus, Guillem Frontera, Ponç Pons, M.A. Riera, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Janer Manila… i ens deixam, segurament, noms rellevants.
El novembre del 2022 es va estrenar l’òpera L’Arxiduc, amb llibret de Carme Riera. Una òpera d’entramat complex, amb personatges que protagonitzen un argument històric que desplega part dels esdeveniments vinculats a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Una ópera que mereix ser reprogramada a escenaris mallorquins o bé forans, mereix també conferències de divulgació.
Perquè, allà, Parera deixa anar la seva mà compositiva creant una partitura que (sobretot en els rols masculins) deixa una certa flaire wagneriana; amb un cors de gran bellesa, esplèndids, i alguna broma musical que fa l’ullet a l’espectador: una referència gairebé directa a la famosa ària cantada per la reina de la Nit a La Flauta màgica mozartiana. Una broma que deixa entreveure el caràcter de Toni Parera: optimista, alegre i sociable.  Des d’aquestes línies li volem desitjar, de tot cor, el millor.
Back To Top
Search