Després de l’esplendor dels darrers anys en les reivindicacions vinculades al 8M i als drets de les dones per assolir una igualtat vertadera, ha arribat el Dia de la Dona més controvertit, el més polèmic, el més polaritzat. Diu la dita que “el feminisme que no incomoda és màrqueting”, i certament els darrers anys hem vist com la dreta, i sobretot l’extrema dreta, han agafat posicions contràries a les polítiques d’igualtat que, fins ara, semblava que havien estat indiscutibles.
Ara, però, el debat i la divisió arriba dins el Govern espanyol mateix, i d’aquí se n’ha derivat (o a la inversa, qui ho sap…) un debat entre els col·lectius i les persones que defensen les polítiques d’igualtat i les accions que impulsin l’equiparació de drets entre homes i dones. El cas és que dos textos legals, les anomenades lleis Trans i del Sí és Sí, han duit un debat sobre el qual una bona part de la població ja no sap quina posició ha de prendre. És una llàstima que dos partits que fins ara s’havien mostrat com a defensors dels drets de les dones i de la igualtat a la societat, ara s’hagin embrancat en una discussió que sembla més esterilitzant que constructiva.
Tothom té clar que vivim en un sistema heteropatriarcal vinculat directament a valors capitalistes. Ambdós monstres es retroalimenten. El feminisme a l’ús, el tradicional el que havíem viscut fins ben entrat el segle XX, establia l’objectiu diàfan i clarivident d’assolir la plena igualtat de drets entre homes i dones. A poc a poc, però, també s’incorporaren d’una manera o d’una altra a l’entorn pel qual lluitava el feminisme els col·lectius LGTBI, que anaven afegint sigles a les seves especifitats. Avui, si no interpretam malament la nova llei Trans, una persona amb genitals masculins podrà manifestar davant l’autoritat i l’administració que se sent, i per tant és, una dona. Sense més. I així haurà de figurar en el seu document d’identitat. Només és un exemple. Una mostra, però que fa plantejar si aquesta persona, que clarament no encaixa dins el sistema heteropatriarcal, ha de ser objecte de defensa del feminisme així com l’havíem conegut fins ara. La llei Trans s’enfila en unes confusions entre sexe i gènere que impliquen una complexitat conceptual que no està a l’abast de tothom que s’hi vulgui posar a entendre-ho.
D’altra banda, la llei del Sí és Sí també ha incorporat un debat sobre l’abast del consentiment, i sobretot, una preocupació alarmant sobre les reduccions de penes per a agressors sexuals que ja és un fet tan nombrós com vergonyant.
Totes dues lleis són importants i cabdals per definir una societat moderna i avançada. I és per això que cal que tots els actors que hi participen s’asseguin i debatin amb calma els dos textos fins a assolir el necessari consens que meni a l’equilibri i a l’establiment i compliment dels drets de tots els ciutadans.
Mentrestant, esperam que tothom hagi passat un feliç i reivindicatiu 8M i que aquesta energia s’escampi entre tota la ciutadania i també a les institucions per no perdre la senda del vertader objectiu: la plena igualtat entre totes les persones.
